Documentació Metròpoli Pròspera
Papers i lectures de referència.
Missatges institucionals
Jordi Martí i Grau, president de la Comissió Executiva de l'Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
L’orientació tradicional dels plans estratègics a Barcelona i a la majoria de les ciutats que n‘han impulsat en les darreres dècades ha estat la competitivitat econòmica, en el benentès que calia posicionar-se en l’economia global i extreure’n el màxim creixement econòmic possible. Avui en dia, parlar de prosperitat en les ciutats ja no es pot mesurar únicament amb aquests paràmetres: la reducció de les desigualtats i la segregació territorial o la lluita contra l’emergència climàtica s’han fet un lloc destacadíssim en el nucli dels reptes estratègics per a les metròpolis. La metròpoli pròspera, doncs, serà aquella que garanteixi el desenvolupament econòmic i social per a totes les persones davant les transformacions, oportunitats i riscos que presenta el món global. És la metròpoli que es constitueix en laboratori urbà i que utilitza la innovació i la creativitat per assolir una ocupació inclusiva i de qualitat a partir d’un reequilibri territorial de l’activitat econòmica, que obligatòriament haurà de ser sostenible, perquè ja és inconcebible que ambdós conceptes no vagin aparellats.
En aquesta ocasió fem una crida, per tant, a totes les organitzacions que treballen pel progrés econòmic i social a participar en aquest espai per contribuir a definir les missions per a una metròpoli pròspera dins del Compromís Metropolità 2030.
Montserrat Ballarín Espuña, vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Des de l’Àrea Metropolitana estem en un procés de consolidació de les polítiques de creixement inclusiu amb la col·laboració i cooperació de tots els actors. Això significa que s’ha d’intentar arribar a alts graus de concertació i acord entre els ajuntaments, els agents socials i econòmics, i les entitats.
Per això hem impulsat en aquest mandat la Taula per a la Reactivació Econòmica i la Reindustrialització, que ha donat com a resultat el document que està ja a disposició en els nostres mitjans web, a més de diversos àmbits de coordinació en matèria de polítiques socials, amb la Taula del Tercer Sector, la Taula de polítiques socials metropolitanes, la Taula d’accessibilitat amb els sector de la discapacitat i la Taula d’usos del temps.
Des de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic hem impulsat una línia de treball de foment de l’ocupació de qualitat, mitjançant estratègies de suport a les polítiques locals amb programes de suport a persones emprenedores, autònoms i projectes innovadors, a iniciatives d’economia social i projectes innovadors d’economia circular. Tampoc hem de deixar de mencionar les iniciatives que està emprenent la Fundació FP per potenciar l’emprenedoria i la innovació en el camp formatiu.
Per últim la nostra àrea està desplegant iniciatives de naturalesa de regió metropolitana, més enllà dels llindars de l’AMB, en la promoció de sòl industrial i captació d’inversions, temes de FP amb municipis i comarques de la regió.
Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional
Una de les grans oportunitats que té Barcelona, en particular, i Catalunya en general, és la participació de la seva societat civil, en les qüestions públiques, i per part tant, en el debat seré i tranquil, no exempt de confrontació, per assolir una posició més consensuada possible. Aquest ha estat, hi ha de ser el paper del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Fer front comú als reptes estratègics del futur, treballant en el dia a dia.
Sense diàleg, sense participació del món de l’empresa, es perd una part substancial de la força i tarannà de Barcelona. Tothom i especialment les persones responsables polítiques ho han d’interioritzar.
Un cop es superi la pandèmia, que està a tocar la seva finalització, l’oportunitat única derivada dels Fons Next Generation, ens permetrà fer un salt qualitatiu dirigit cap a un sistema enfocat en generar més valor. Això requereix innovació, coneixement i ocupació de qualitat, afavorint un creixement inclusiu i mediambiental sostenible que faci i integri la cohesió social i l’economia circular en el sistema productiu.
El repte és majúscul i s’ho mereix. Foment del Treball estarà per participar i fer-ho possible.
Camil Ros Duran, secretari general de la Unió de Treballadors de Catalunya
És un fet que les últimes crisis econòmiques ens han mostrat que una societat només pot créixer si no gira l’esquena a la ciutadania en els moments de més debilitat d’aquesta. Una metròpoli cohesionada demana una societat forta, que pugui acompanyar els canvis productius sense permetre l’abandonament de les baules més dèbils, les classes populars.
Una societat només pot buscar les solucions que enforteixen i resolen els problemes que històricament presenten els canvis productius des del debat anticipat, plural i participatiu. Una societat no pot créixer sense la protecció i el creixement de llurs ciutadans i ciutadanes.
No serveix de res abordar els reptes de futur territorial si no es posa èmfasi en la creació de fórmules que permetin que la prosperitat arribi a tothom, sense abandonar els més vulnerables.
Des de la UGT entenem que és fonamental la participació dels agents socials en el debat constructiu que ha d’evitar els desequilibris socials davant els canvis productius, necessaris i imminents, i que no pot permetre l’expulsió de les treballadores i treballadors dels actuals focus industrials. Cal preparar-los perquè puguin participar en els nous models econòmics amb qualitat ocupacional de tal manera que això reverteixi en el benefici social i territorial.
Laura Campos Ferrer, alcaldessa de Montcada i Reixac
“Barcelona Demà, horitzó 2030”, ens interpel·la col·lectivament amb un procés participatiu obert a pensar, escoltar, orientar i decidir de forma oberta i compartida per les institucions, els agents socials, econòmics i ciutadania els reptes de present i futur de la ciutat metropolitana configurada per un mosaic de pobles i ciutats interconnectats, amb singularitats però amb reptes de gran abast compartit. Una societat que canvia amb una acceleració com mai s’havia viscut però que alhora pot condicionar deixar més ciutadania exclosa. I des de la política hem de decidir per transformar i encarar els reptes de la societat del segle XXI, sinó ho faran altres per nosaltres.
Aquest és el gran valor de la res pública. Aquesta oportunitat, per tant, també es transforma en un repte per no deixar ningú enrere. El valor més preuat d’una comunitat ha de ser la seva inclusió, el seu reconeixement, la seva capacitació, la seva innovació, forjats des de l’educació, la cultura i el coneixement. En definitiva, la capacitació individual i col·lectiva per progressar i ser lliures.
Una comunitat que vol una ciutadania pròspera i lliure; que s’ha de construir sobre la base d’uns ciments en l’aprenentatge, el coneixement i la capacitació que avui reclama innovació en el paradigma d’ocupació de qualitat. El repte s’ho val, la crida de “Barcelona Demà” és una oportunitat que no podem desaprofitar. Ens hi juguem el futur com a metròpolis amb lideratge, convençuts dels nostres actius i responsabilitzats en una comunitat inclusiva on tothom pugui construir el seu projecte de vida de forma lliure i no condicionada. L’ocupació de qualitat, es base troncal en aquest compromís. És una exigència. Posem-hi l’ordit i amb la trama construïm el teixit metropolità inclusiu i pròsper. Serem originals, no serem una còpia.
Xavier Fonollosa Comas, alcalde de Martorell
El desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona ha de vetllar per garantir que la prosperitat econòmica i social arribi a tots els nostres veïns i veïnes sobre la base dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i tenint en compte les conseqüències d'una pandèmia que encara, al juliol de 2021, no s'ha acabat.
Tots els actors implicats en aquest Pla Estratègic Metropolità hem de treballar conjuntament per aprofitar les transformacions i oportunitats que se'ns obren per davant en la configuració del model econòmic que volem per al present i per al futur. Un model que refermi l'activitat econòmica, l'ocupació de qualitat i la cohesió social. Que millori la interrelació i la mobilitat entre els pobles i ciutats de la Regió. I que, alhora, sigui coherent amb la identitat de cadascun dels municipis com a nodes d'aquesta xarxa metropolitana de prosperitat.
Hem d'aprofundir, entre tots, en els reptes de la societat del coneixement i la innovació. Aprofitar el potencial econòmic que ofereix el conjunt de la Regió per sumar esforços i experiències que ens ajudin a progressar. La digitalització i les infraestructures seran claus per assegurar que aquesta transició del model econòmic sigui un èxit i repercuteixi en una millora del benestar i la qualitat vida de tots els veïns i veïnes.
David Bote Paz, alcalde de Mataró
Les ciutats de l’arc metropolità estem molt interessades participar en la definició de la Barcelona del demà, mentre intentem establir el rumb dels nostres propis municipis amb l’horitzó posat en el 2030.
És fonamental poder construir plegats una estratègia territorial coherent, sostenible i el més consensuada possible i, per això, és imprescindible compartir públicament les nostres idees amb la ciutadania, la resta d’administracions, institucions, centres de coneixement i recerca, empreses i entitats.
Creiem fermament que la prosperitat de les nostres ciutats és la prosperitat de la gran Barcelona i, en aquest sentit, podem aportar-hi la innovació i la creativitat que els grans processos de transformació requereixen des d’una perspectiva diferent. Des d’una òptima potser més modesta però no menys ambiciosa.
Estem avesats a enfocar-nos tossudament per garantir el reequilibri territorial i garantir una societat de drets socials i perspectives esperançadores que ens faci a tots plegats més resilients, sobretot per afrontar els reptes que ens ha deixat la crisi sanitària i econòmica postpandèmia.
Agraïm que el procés del Barcelona Demà vulgui construir-se comptant amb totes les sensibilitats i des de la solidesa que aporta el debat plural i descentralitzat.
Eva Menor Cantador, presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona
Ara és el millor moment per definir els grans reptes que volem que afronti la nostra regió metropolitana en les properes dècades. És temps de reconstruir una societat més igualitària, justa, cohesionada, resilient i pròspera. Per aquest motiu, és tan important participar i esprémer el coneixement generat en el procés Barcelona Demà, com un espai creat ad hoc que ens permet reflexionar conjuntament sobre aquesta metròpoli desitjada, debatre de forma oberta i formular propostes de futur que assentin les bases per a les polítiques públiques impulsades des dels governs locals.
Aquest entorn postpandèmia ens situa en una nova crisi econòmica i social on cal actuar posant les persones al centre. Elles són el nostre talent sobre el qual incidir amb accions innovadores per poder configurar un model econòmic que no deixi a cap persona i a cap municipi enrere.
En aquest nou horitzó metropolità, els eixos estratègics que passen a ser cabdals i sobre els quals cal incidir són la innovació verda, la transformació digital, la creativitat, la salut i la vida digna, l’economia social i un de transversal a tots ells, el paisatge. Un futur millor per a la nostra societat i per a la nostra metròpoli està ara al nostre abast posant a treballar tot el nostre coneixement i innovació.