Documentació Metròpoli Oberta

L’aprenentatge al llarg de la vida en la construcció d’una metròpoli oberta al coneixement i a la diversitat

Autoria: Ana Ayuste, Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona

Data: 3/10/2021

Resum: L’aprenentatge i l’educació de persones adultes (AEA) pot ajudar a encarar alguns dels desafiaments més importants de les societats europees actuals, com ara, l’augment de les desigualtats, les migracions i els canvis demogràfics, el canvi climàtic, la crisi del sistema democràtic, o el creixement de comportaments discriminatoris i de rebuig de la diferència. Tot i així, és un sector educatiu poc reconegut. La finalitat d’aquest document és mostrar com la participació en activitats d’AEA pot contribuir a avançar cap a una societat més oberta al coneixement i a la diversitat. Dues condicions necessàries per construir una metròpoli del segle XXI que opti pel creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. No obstant, per a que l’AEA esdevingui una estratègia clau cal augmentar el valor social que se li atribueix, i oferir una proposta formativa i cultural de qualitat, dinàmica i connectada amb el territori. Així mateix, al final, s’assenyalen algunes accions que poden enfortir el vincle universitat-societat a fi d’afavorir la transferència social de coneixement i la circulació de talent.

Introducció

Les taxes més elevades d’atur, pobresa i manca de participació en formació al llarg de la vida es donen entre els sectors de la població amb menor nivell d’estudis. Fet que suposa un gran desafiament si el que es pretén és propiciar un canvi de paradigma econòmic basat en el talent i la innovació que sigui integrador. Sorprèn però que tot i que aquesta relació és molt clara, l’aprenentatge i l’educació de persones adultes continua sent una estratègia força menystinguda. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest text és reflexionar sobre el paper de l’AEA en la construcció d’una societat del coneixement que sigui capaç d’afrontar els reptes del nostre temps sense deixar ningú enrere. Des d’aquesta perspectiva, examinarem la noció d’AEA i com aquest sector de l’educació pot ajudar a crear un entorn integrador i de desenvolupament. Finalment, s’apunten possibles accions que es poden impulsar des del territori -amb la complicitat necessària dels agents implicats- per fer realitat l’aprenentatge al llarg de la vida i intensificar la responsabilitat social de les universitats.

De què parlem quan ens referim a l’aprenentatge i l’educació de persones adultes (AEA)?

Per evitar entrar en debats terminològics, hem adoptat el concepte de la UNESCO (París, 2015) que, resumint breument, concep l’aprenentatge i l’educació de persones adultes (AEA) com un component bàsic de l’aprenentatge al llarg de la vida i té com a finalitat que totes les persones adultes participin a les seves comunitats i en el món del treball. Compren activitats i processos constants d’adquisició, reconeixement, intercanvi i adaptació de capacitats -personals i professionals- per a que les persones puguin exercir els seus drets i fer-los efectius. I, en aquest marc, fomenta el creixement econòmic inclusiu i sostenible, per la qual cosa esdevé una eina essencial per atenuar les desigualtats, contribuir al benestar social i personal, i encoratjar estils de vida més respectuosos amb el medi ambient. 

D’acord amb aquesta concepció, l’AEA hauria d’ocupar una posició molt rellevant en la trajectòria vital d’una persona. En primer lloc, perquè l’espai temporal que abasta és molt més ampli que el de la formació inicial que proveeix el sistema educatiu. I, en segon lloc, perquè possibilita la necessària actualització de coneixements i habilitats per fer front als canvis dinàmics i constants de les societats actuals. Que ningú quedi enrere i el talent no s’estanqui depèn, en bona part, d’una cultura favorable a l’aprenentatge permanent i de les oportunitats per accedir als bens educatius i culturals que tenim al nostre abast.

L’AEA integra processos d’educació formal, no formal i informals. Aquesta concepció holística de l’educació representa grans avantatges i algun inconvenient que convé considerar. L’avantatge més important és el fet de no limitar l’educació i la generació de talent al sistema educatiu. La feina, el lleure, la vida quotidiana, la participació social (associació de veïns i veïnes, centres cívics,...), els mitjans de comunicació, l’ús autodidacta de les tecnologies,... constitueixen també contextos d’aprenentatge; ampliant-se així les oportunitats educatives. Aquesta amplitud desitjable comporta però una fragmentació del procés educatiu i la intervenció de múltiples agents que sovint fan difícil fer una proposta prou clara, atractiva o coherent per a la ciutadania. D’aquí la importància de treballar en xarxa i compartir un objectiu comú: fer realitat l’aprenentatge i l’educació al llarg de la vida per a tothom.

Com pot contribuir l’AEA a generar un entorn d’integració i desenvolupament?

Els beneficis de l’AEA han estat àmpliament estudiats. En concret, el quart Informe Mundial sobre l’Aprenentatge i l’Educació d’Adults de la UNESCO (2020) posa de relleu l’impacte positiu d’aquest sector educatiu en àmbits com l’ocupació, la salut física i mental o el desenvolupament sostenible. Però a més, entesa com a un dret humà i un bé comú, l’AEA pot contribuir de manera directa a generar un entorn d’integració i desenvolupament que possibiliti un major benestar social i personal per a tothom. Des d’aquesta perspectiva, una metròpoli oberta ha de ser capaç de generar espais inclusius en els que les persones es trobin a partir d’interessos compartits, i en els que la procedència, l’edat, el gènere, el nivell d’estudis o la renda, no barrin la interacció social o l’accés a la cultura i a l’educació. A continuació, es destaca com la participació en activitats d’aprenentatge i educació de persones adultes pot incidir en la construcció d’una metròpoli oberta al coneixement i a la diversitat en la que desenvolupament i integració siguin dues cares de la mateixa moneda.

Societat oberta al coneixement

Les primeres dades que convé tenir en compte quan parlem de societat del coneixement són que a Catalunya, el 47% de la població adulta no té més que estudis bàsics i només una de cada deu persones d’entre 25 i 64 anys es segueix formant, segons l’Anuari 2020 de la Fundació Bofill. Un nivell de participació pràcticament igual que fa deu anys, i per darrera del 10,5% a escala estatal i l’11,2% a escala europea, i lluny de països com Suècia 34%, Finlàndia 29% o Dinamarca 25%. Igualment, els programes internacionals d’avaluació de competències (PISA, 2015; PIAAC, 2013) evidencien el baix rendiment en competències troncals (ciències, lectura i matemàtiques) de la població jove i adulta a España, per sota d’una part important de països participants de l’OCDE i de la UE. En aquest context, l’AEA pot ser clau com a eina de qualificació i pot contribuir a desenvolupar o a actualitzar aquelles competències que socialment es consideren bàsiques, especialment entre els sectors que gaudeixin de menys oportunitats educatives.

D’altra banda, el dinamisme i els canvis que s’estan produint en el mercat laboral (globalització, digitalització,...) indiquen que aquest és cada cop més excloent, i que es necessiten més treballadors qualificats, capaços de conviure amb la incertesa i d’actuar de manera reflexiva davant d’un volum creixent d’informació. La pandèmia ha evidenciat, a més a més, la necessitat urgent de superar la bretxa digital pel que fa als usos de les tecnologies. L’avenç tecnològic posa de relleu que el fet de tenir accés a les TIC i a Internet, condició indispensable, no redueix dràsticament les desigualtats. Cal disposar, alhora, de coneixements i destreses per poder utilitzar-les de manera efectiva en camps estratègics com el formatiu o el laboral.

Escenaris educatius, laborals i tecnològics dels que es deriva la necessitat de seguir impulsant l’aprenentatge i l’educació d’adults com a eina de qualificació i d’igualació social en tots els seus àmbits (competències bàsiques, formació professional, formació en el lloc de treball, formació digital,...). Orientar l’AEA d’acord amb la idiosincràsia i el dinamisme del territori i les necessitats formatives de les persones que l’habiten pot servir, a més, per la seva reactivació socioeconòmica.

Ciutat oberta a la diversitat

En les últimes dècades, moltes organitzacions i experiències d’AEA han estat fruit de moviments socials (veïnals, treballadors, dones, organitzacions religioses,...) que conceben l’educació com a un instrument d’inclusió i transformació social. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, les primeres experiències van aparèixer en barris perifèrics de grans ciutats com a Barcelona, Hospitalet, Santa Coloma,... Barris que com a conseqüència de l’especulació urbanística dels anys 60 no tenien els serveis bàsics, concentraven la immigració i registraven les taxes més elevades d’analfabetisme. Aquestes experiències integrades en el teixit associatiu del territori van contribuir a la lluita per millorar les condicions de vida dels seus habitants i a generar comunitat i sentit de pertinença. Avui, l’AEA pot continuar exercint un paper destacat en el territori impulsant processos de participació ciutadana i formació cívica per tal de millorar la cohesió social i combatre actituds i comportaments de caràcter discriminatori (racistes, sexistes, LGTBI-fòbics, edatistes,...). Les organitzacions i espais d’AEA són entorns privilegiats en els que afavorir la inclusió i la convivència ciutadana perquè posen en contacte a població molt diversa i promouen la participació democràtica.

Una societat oberta al coneixement i a la diversitat és, en aquest sentit, una societat més sensible i compromesa amb l’erradicació de les desigualtats i amb la lluita contra qualsevol forma de discriminació. En aquest context, l’AEA i la transferència de coneixement per part de les universitats poden esdevenir estratègies clau per promoure l’equitat social i generar, al mateix temps, entorns intel·ligents en els que les persones que hi viuen sentin la metròpoli com el lloc en el que realitzar el seu projecte personal i professional. És fa necessari, per tant, treballar per garantir l’accés universal i permanent a l’aprenentatge, a fi d’obtenir i actualitzar les qualificacions requerides per participar de forma sostinguda en la societat del coneixement i disminuir, alhora, les desigualtats socials. Per això, és cabdal oferir: a) activitats d’aprenentatge i educació d’adults tan properes als interessats com sigui possible, i connectades amb els seus interessos i els de les seves comunitats; b) processos d’avaluació i acreditació de les competències adquirides mitjançant l’experiència laboral o en contextos d’activitat no acadèmics, per tal que les persones sentin reconeguts els seus esforços i que no han de començar de zero; i c) espais inclusius que facilitin la interacció social i que acollin a les persones nouvingudes des d’un marc intercultural.

D’acord amb aquesta finalitat, es proposen els dos eixos d’actuació següents:

Eix 1: Desenvolupar la xarxa d’AEA per facilitar la connexió entre totes les administracions, organitzacions i agents que fan activitats formatives, culturals,... dirigides a persones adultes amb el propòsit de fer realitat l’aprenentatge i l’educació al llarg de la vida a qualsevol lloc del territori.

Accions:

• a. Dotar-se d’una organització adequada, articulada a diferents escales del territori, a fi d’impulsar l’aprenentatge i l’educació al llarg de la vida, la cooperació entre les administracions, institucions i entitats d’AEA (formació bàsica de persones adultes, formació cultural, formació digital, formació professional, formació ocupacional, formació contínua,...), i l’optimització dels recursos existents.
• b. Elaborar un mapa d’AEA de l’RMB i dels fluxos entre els seus municipis per conèixer la trama educativa del territori, les necessitats formatives de la població i els desplaçaments de la població adulta per motius formatius.
• c. Vetllar per a que l’AEA sigui flexible en el temps i en l’espai, i especialment dinàmica. Una societat que canvia requereix que la formació s’adapti als canvis i a les necessitats de la ciutadania.
• d. Propiciar la innovació i la millora educativa mitjançant metodologies actives que afavoreixin l’aprenentatge experiencial, el treball col·laboratiu i en xarxa, i la motivació per continuar aprenent.
• e. Activar processos de reflexió col·lectiva i deliberació ciutadana en relació al model d’AEA que es considera valuós per al desenvolupament personal i comunitari.
• f. Facilitar les transicions entre el sistema educatiu, la formació professional (formal i no formal), l’educació superior i el mercat laboral, proporcionant informació i assessorament. L’orientació permet que ciutadans de qualsevol edat i en diferents moments de la seva vida puguin identificar les seves capacitats i interessos amb el propòsit de prendre decisions per encaminar la seva trajectòria formativa o laboral.
• g. Potenciar la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom mitjançant accions positives (beques salari, transport, serveis de guarderia, flexibilitat horària,...), especialment la dels col·lectius infrarepresentats en funció d’algunes tipologies formatives, com és el cas de les dones en relació a la formació laboral.
• h. Sensibilitzar la ciutadania, en col·laboració amb els mitjans de comunicació, de la importància de de l’educació al llarg de la vida. Cercant vies de difusió social que arribin a tots els sectors de la societat.

Eix 2: Ampliar la col·laboració de les universitats en el desenvolupament socioeducatiu i cultural del territori.

La transferència social del coneixement és, amb la docència i la recerca, una de les funcions bàsiques de les universitats. És tendeix però a associar aquesta transferència al coneixement que està directament relacionat amb desenvolupament econòmic del territori, i no tant amb el seu desenvolupament social, cultural o educatiu. Aprofundir en les relacions entre universitat i territori des d’una perspectiva més amplia del coneixement, que inclogui alhora agents i xarxes educatives i socials més diverses, pot impulsar nous dinamismes en altres àrees i serveis. Des d’aquesta perspectiva, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides poden servir, en aquests moments, per emmarcar una proposta d’actuació conjunta entre universitat i societat.

En aquest context de col·laboració, convé revisar el model de transferència que ha dominat fins al moment, basat en una comunicació unidireccional de dalt a baix, en la que la universitat atresora el coneixement i el posa a l’abast d’un públic més ampli, per tendir cap a un model més horitzontal en el que la universitat col·labora amb la ciutadania en la cerca de solucions als problemes que els afecta. En aquest sentit, es tracta d’impulsar projectes en els que els investigadors col·laboren amb altres agents implicats en l’anàlisi de les necessitats del territori i en el desenvolupament d’iniciatives i eines per abordar-les. Projectes que a més poden esdevenir oportunitats d’investigació i aprenentatge per la comunitat universitària, en especial, pels futurs graduats.

Accions:

• a. Crear una plataforma o mecanismes de comunicació entre les universitats i el territori mitjançant una representació dels ajuntaments o de la RMB per identificar àmbits de col·laboració i àrees prioritàries.
• b. Aproximar la recerca i la innovació de les universitats a les necessitats concretes del territori mitjançant l’ús de metodologies que impliquin al ciutadà o a l’usuari final en el desenvolupament de tot el procés, des la diagnosi inicial a la producció i validació dels productes o propostes realitzades.
• c. Promoure els Doctorats industrials amb la finalitat de connectar la recerca a les necessitats i als projectes de desenvolupament del territori. El doctorat industrial és un projecte de recerca en el que el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d’una tesi doctoral. És tracta, alhora, d’ una via de captació de talent i de transferència del coneixement.
• d. Col·laborar amb el territori per facilitar als ciutadans l’accés a una formació continuada de qualitat que millorin la capacitat d’innovació i la creativitat.
• e. Facilitar els processos d’homologació i convalidació d’estudis universitaris estrangers per afavorir la recirculació de talent. 
• f. Crear i dinamitzar, en col·laboració amb la xarxa d’AEA, una borsa d’investigadors per fer divulgació científica i impulsar projectes comunitaris en relació als ODS o a àrees tan estratègiques com la salut, el medi ambient, el consum responsable,...
• g. Descentralitzar algunes propostes culturals per apropar la universitat a més indrets del territori.
• h. Potenciar les aules d’extensió universitària per a la gent gran i l’accés a la universitat per a persones de més de cinquanta-cinc anys per afavorir la formació al llarg de la vida i la participació sociocultural.
• i. Promoure projectes d’aprenentatge-servei (APS) vinculats a diferent àmbits o serveis del territori. L’APS és una proposta docent i de recerca que permet als estudiants formar-se tot treballant sobre necessitats reals d’un determinat entorn.
• j. Cercar vies per connectar Treballs Fi de Grau i Treballs Fi de Màster a les necessitats de conèixer o intervenir en un determinat entorn.
• k. Impulsar accions d’informació, orientació i acompanyament per fomentar l’accés a la universitat dels sectors socials més infrarepresentats i per atraure talent femení als estudis STEAM (Science, Technology, Engineering, Art and Mathematics).

Documents referenciats

Coll, C. i Albaigés, B. (directors). Anuari 2020. L’estat de l’educació a Catalunya. Fundació Bofill.

OCDE (2013). PIAAC. Pograma Internacional para la Evaluación de la Competencia de los Adultos. (Informe espanyol).

OCDE (2015). PISA. Programme for International Student Assessment. (Informe espanyol)

 UNESCO (2020). 4° informe mundial sobre el aprendizaje y la educación de adultos: no dejar a nadie atrás: participación, equidad e inclusión.

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.