Documentació Metròpoli Oberta
Papers i lectures de referència.
- Missatges institucionals
- Paper 1. Identitat i coneixement metropolità
- Paper 2. Coordinació de la promoció internacional multinivell.
- Paper 3. Diplomàcia metropolitana, científica i cultural.
- Paper 4. Corredor mediterrani
- Paper 5. Capitalitat i connectivitat mediterrània
- Paper 6. Nova diplomàcia urbana i àmbits de posicionament de la metròpoli.
- Paper 7. Recirculació de talents amb territoris d'influència
- Paper 8. Acolliment de població nouvinguda
- Paper 9. Relacions entre l’RMB i les comarques gironines
Paper 7. Recirculació de talents amb territoris d'influència
Captació de talent a la Regió Metropolitana de Barcelona
Autoria: Xavier Ballart - UAB
Data: 24/11/2021
Resum: En aquest text fem una breu revisió dels principals canals de captació de talent per a la recerca i la innovació per després presentar alguns mecanismes que poden ampliar-se per tal de fer un salt qualitatiu i incrementar els fluxos de personal qualificat i amb especials habilitats en el marc de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), principal aglomeració territorial de la recerca i de la innovació a Catalunya.
Incentivar per captar talent, donar suport per atreure noves empreses
En l’àmbit de la recerca, la captació de talent es produeix a través de les universitats, els centres de recerca i les grans instal·lacions. En l’RMB comptem a un sistema universitari de qualitat elevada si es compara amb la resta dels sistema universitari espanyol i de qualitat mitjana-elevada si es compara amb les millors universitats europees, d’Estats Units, Canadà, Austràlia, Japó o Corea. Juntament amb les universitats, els centres de recerca tenen un paper important pel que fa a la captació de talent format a les universitats o procedent de l’exterior amb elevats nivells de producció científica. El tercer pilar del sistema de recerca el formen les grans instal·lacions situades totes elles a l’RMB: el sincrotró ALBA a Cerdanyola, el supercomputador Mare Nostrum a Barcelona i l’equipament biomèdic en els grans hospitals públics.
En els últims vint anys, el govern central i el govern català han impulsat una sèrie de programes que premien l’excel·lència i la competitivitat a més de proporcionar ajuts per captar talent internacional que permeti mantenir la qualitat en els centres i universitats que han assolit elevats nivells de producció científica i innovació tecnològica. Els programes Severo Ochoa i María de Maeztu han aportat finançament extraordinari a centres i unitats excel·lents, el que ha permès atreure a personal particularment qualificat. El programa Ramon y Cajal i les diverses convocatòries del programa ICREA a Catalunya han permès captar o mantenir en les universitats i centres de recerca a recercadors i tecnòlegs altament competitius amb nivells de productivitat molt elevada. Altres programes com les convocatòries Margarita Salas i María Zambrano financen estades post-doctorals a l’estranger o en universitats i centres de recerca de la resta d’Espanya a doctors formats aquí i al revés, estades post-doctorals de recercadors formats a l’estranger en universitats i centres de recerca d’aquí. Tots aquests programes han estat molt importants per incrementar els fluxos de personal qualificat i per al relleu generacional en els grups de qualitat (SGR) que la Generalitat reconeix contribuint a les seves despeses corrents.
Barcelona i la seva regió metropolitana resten com un lloc atractiu per viure i la combinació de disponibilitat de personal amb elevats nivells de coneixement junt amb un estil de vida mediterrani, durant molts anys, ha servit per atreure inversió i situar l’ RMB com un entorn líder a nivell europeu pel que fa al desenvolupament de start-ups. L’èxit del districte 22@ en el Poble Nou, on se situa Barcelona Activa i de la zona entorn l’autopista AP-7 al volts de Sant Cugat i Cerdanyola ha generat dos ecosistemes que competeixen entre si per l’atracció de nova inversió en sectors innovadors. En ambdós casos es pot parlar d’èxit en l’atracció d’inversió i en la captació de talent.
Més que serveis d’acollida
Algunes polítiques locals així com serveis que presten les universitats, els centres de recerca i algunes entitats creades per xarxes d’empreses han contribuït a facilitar el flux de talent sobre la base de serveis d’acollida. Aquests varen ser pensats per reduir la càrrega administrativa que suposa el canvi de país de residència en tot allò referent a permisos, acreditacions i en general tràmits burocràtics. En aquest sentit és molt important l’extensió d’aquests serveis a altres àmbits com el d’informar i ajudar a trobar un habitatge, escola pels fills o treball per les parelles que acompanyen als recercadors, tecnòlegs o empresaris interessats en establir-se a Barcelona i el seu entorn. Normalment, abans que una persona decideixi establir-se en un lloc, sol fer una o vàries visites temporals, moment en el qual és important resoldre els dubtes que pugui tenir sobre, no només aspectes relacionats amb el treball, sinó també amb la seva qualitat de vida a l’RMB. En aquest sentit, juguen un paper important aspectes socials i culturals o relacionats amb l’existència de comunitats del mateix origen lingüístic, cultural o religiós. La percepció d’un entorn divers, obert i respectuós amb les diferències alimenta la mateixa diversitat i el caràcter cosmopolita de l’RMB.
Un salt endavant, ara s’obre una gran oportunitat
El sistema actual ha funcionat relativament bé fins a la Gran Crisi i durant els anys previs als de major afectació per la COVID en els que l’economia havia reprès una major vitalitat. El sistema requereix però d’un nou impuls per diversos motius: l’envelliment dels recercadors i tecnòlegs que havien impulsat els grans projectes, l’aturada en la inversió en grans infraestructures i equipaments i les limitacions pressupostàries de les principals fonts de finançament espanyoles i catalanes tant per projectes com per captació de personal.
El sistema necessita nous líders que impulsin projectes innovadors, noves grans instal·lacions i equipaments així com invertir en nous àmbits de recerca i tecnologia en els que la presència ha estat històricament feble: digitalització de serveis, ciència de dades, intel·ligència artificial, mobilitat i sostenibilitat, noves tecnologies i salut. Per a això és imprescindible vincular projectes i nous equipaments a fons europeus, el que requereix tant persones que aportin els seus coneixements i habilitats com empreses ben connectades al món científic i amb capacitat per desenvolupar tecnologia.
Els fons Next Generation són la gran oportunitat per incorporar talent des de l’exterior i per facilitar que les persones formades aquí treballin a l’exterior. Els fons Next Generation poden servir per enfortir els programes existents (Severo Ochoa, María de Maeztu, Ramon y Cajal, ICREA, Margarita Salas, María Zambrano, requalificació...), per modernitzar equipaments i crear noves grans instal·lacions. L’RMB i el govern català tenen la oportunitat de fer una clara aposta per assolir objectius ambiciosos en pocs anys. Un objectiu raonable seria contractar 350 professors, recercadors i tecnòlegs rigorosament seleccionats, donant igualtat d’oportunitats a la incorporació del talent exterior i al talent intern. Vinculats a equipaments complexos es podria contractar entre 100 i 150 tècnics de suport.
La interacció universitat-empresa
Històricament, la relació entre la universitat, els centres de recerca i l’empresa s’ha trobat amb dificultats malgrat algunes iniciatives innovadores com els doctorats industrials. Sovint es critica als recercadors perquè estan molt orientats a publicar i no tant a enregistrar patents o participar en xarxes amb el món empresarial. Els recercadors competitius responen als incentius que ha establert el sistema i fan el que saben fer que, per altra banda, és necessari per al desenvolupament de les patents. Alguns recercadors molt qualificats van tenir l’habilitat de crear alguns centres de recerca estretament vinculats amb alguns sectors empresarials com per exemple la visió per computador i l’automòbil.
La incorporació de persones de l’exterior pot ajudar a canviar l’orientació d’un important nombre de recercadors si els incentius es van modificant i adequant als canvis que demanda la societat i els seus governs. De la mateixa manera que alguns professors d’universitat es podrien concentrar en la docència i no haver de fer recerca al mateix nivell que els seus companys, alguns recercadors podrien concentrar la seva activitat en activitats de desenvolupament de nous productes i tecnologies sense haver de sotmetre’s al mateix nivell de pressió per augmentar el seu nombre de publicacions científiques.
A banda de les persones, el sistema de ciència i tecnologia precisa d’entitats i empreses que facin la funció de pont entre universitats, centres de recerca i món empresarial. Aquesta és una funció complexa, particularment en països on la majoria de les empreses són mitjanes o petites. Els centres tecnològics han fet aquest paper però aquí també hi ha espai per al creixement i la millora en la mesura que es necessita combinar el suport basal i la captació de fons espanyols i europeus amb el desenvolupament de projectes empresarials liderats per persones amb un perfil recercador. La combinació de coneixements, intuïció científica o tecnològica i la capacitat de lideratge i gestió, no només de tràmits burocràtics, sinó també de les relacions entre persones, centres i empreses és un factor crític per a l’èxit en la relació entre ciència i empresa i per a que els centres tecnològics facin un salt qualitatiu.
Dit d’una altra manera, l’RMB necessita una massa crítica de recercadors i tecnòlegs que es formin en les universitats d’aquí i en les millors universitats de fora, que puguin treballar uns anys en entorns universitaris i de centres de recerca, que puguin passar temporades en centres tecnològics, que puguin saltar al món empresarial i, a la vegada, que des del mon empresarial i dels centres tecnològics puguin tornar als centres de recerca i a les universitats. La fluïdesa en aquests canvis de carrera i en la incorporació de talent exterior i d’aquí, juntament amb una elevada qualitat de vida, és el que farà que les relacions universitat-empresa, la recerca i la innovació vagin més unides.
La incidència del tele-treball
La crisi provocada per la pandèmia ha generat noves condicions pel que fa al tele-treball, creant oportunitats però també alguns riscos. El tele-treball incentiva la mobilitat del tecnòlegs i altres professionals qualificats que poden optar per viure de forma permanent o temporal en llocs més atractius i amb millor qualitat de vida.
Des de fa anys, Barcelona i l’RMB atreuen a un nombre important de directius empresarials que van optar per viure aquí quan podrien haver triat altres ciutats europees donada la seva mobilitat. Si van triar l’RMB, en molts casos va ser per la seva qualitat de vida, oferta educativa i disponibilitat de rutes aèries des de l’aeroport del Prat a l’RMB. En aquesta direcció, es pot incrementar la captació de talent empresarial i professional si l’RMB es manté com un lloc atractiu amb bons serveis públics i privats i una pressió fiscal raonable.
Amb la pandèmia per la COVID però, el nombre de ciutats i regions que s’afegeixen a la competició per atreure residents qualificats s’ha incrementat. Per altra, banda, les empreses d’aquí també poden optar a externalitzar els llocs de treball i incrementar la seva relació amb treballadors residents en altres països. Per a les empreses relativament petites i mòbils, un dels factors crítics per a la seva localització i la dels seus treballadors són els incentius fiscals i les traves legals a la seva activitat. En termes generals, la “uberització” de l’economia porta a un canvi en les relacions laborals que planteja als governs la necessitat de trobar un equilibri entre innovació empresarial, garanties laborals pels treballadors i garanties fiscals per a les hisendes locals.
Què es pot fer des de l’RMB
L’ opció per la globalització i per la competició comporta importants reptes. L’RMB va gestionar bé el canvi de segle incrementant el seu atractiu i augmentant els recursos disponibles per recerca i innovació. Per a que no es trenqui aquesta línia ascendent, l’ RMB ha de treballar amb la resta de governs i administracions públiques, contribuint a que els líders polítics de l’Estat, la Generalitat i el món local exerceixin un lideratge col·laboratiu en benefici d’aquells que tenen el talent per tirar endavant projectes de noves grans instal·lacions, equipaments, grups de qualitat i empreses innovadores.
L’RMB també ha de jugar un rol important en les següents línies:
- Doblar l’aposta per programes de captació de talent recercador i tecnològic a través dels fons Next Generation i de l’expansió pressupostària tant a nivell estatal, com autonòmic i local.
- Generar reserves d’espai per a la ubicació de grans instal·lacions, equipaments i centres decisors europeus per a que es puguin aprofitar les oportunitats quan aquestes es plantegin.
- Contribuir a la reorientació dels centres tecnològics en la línia de liderar projectes empresarials innovadors sobre la base de la incorporació de recercadors i tecnòlegs amb potencial per fer el salt a la indústria i els serveis més enllà del suport basal o per la presentació de projectes.
- Impulsar polítiques d’urbanisme amb un elevat impacte sobre la qualitat de vida dels seus residents, millorant aspectes que valoren les persones amb elevats nivells de formació com els espais verds i lliures de cotxes, l’absència de contaminació en l’aire o de soroll en les ciutats, la mobilitat sostenible, l’habitatge en zones properes a parcs, mercats de productes frescs i equipaments culturals i cívics que facilitin a relació entre ciutadans d’origen divers.
- Mantenir l’esforç inversor en infraestructures bàsiques com l’aeroport i els seus accessos, la connexió del tren d’alta velocitat amb la comunitat valenciana o les instal·lacions que permeten els fluxos d’energia de gran capacitat i una elevada connectivitat per Internet.
- Reorientar el turisme de curta durada a favor d’estades de més llarga durada que resultin atractives per recercadors, tecnòlegs i emprenedors amb un elevat nivell de mobilitat ja sigui per les característiques de les seves empreses o perquè una bona part de la seva activitat es fa amb tele-treball.
L’ RMB concentra la major part de la població, de l’economia i del coneixement de Catalunya. La seva capacitat d’atreure nou talent i noves empreses és ja notable el que no vol dir que no estigui obligada a renovar i incrementar el seu atractiu. Això es pot fer de manera més o menys espontània o reforçant les capacitats de pensar en la perspectiva regional i metropolitana, coordinant a les institucions locals i implicant a aquells actors públic i privats de nivells superiors que puguin tenir una major incidència en les activitats de recerca, innovació tecnològica i desenvolupament econòmic de la conurbació regional i metropolitana de Barcelona.
Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.