Documentació Metròpoli Pròspera

Turisme i metròpoli

Autoria: Albert Arias Sans. Departament de Geografia, UB. Director del Pla Estratègic Turisme 2020 Barcelona

Data: 15/07/2021

Resum: En les darreres dècades el turisme ha estat una activitat en constant creixement a escala global dibuixant un escenari sense precedents a la ciutat de Barcelona. L’augment de l’activitat turística ha fet emergir un conjunt de reptes que han afectat a l’entorn metropolità. Identifiquem quatre realitats diferenciades pel que fa les dinàmiques turístiques: el territori contigu i que rep la influència directa de la ciutat de Barcelona sota lògiques d’aglomeració urbana; el territori que s’ha anat desenvolupant com a destinació turística costanera des de la segona meitat del segle XX; els enclavaments que tenen un poder atractiu turístic pel que fa a les visites sense pernoctació; i per últim un territori amb atractius d’escala metropolità que presenten reptes de pel que fa al seu ús com a espais de lleure i gaudi. Per últim, després de sintetitzar les estratègies en marxa en el territori metropolità de la mà de les diferents administracions, proposem algunes idees per construir una agenda integrada del territori metropolità que sigui concurrent amb els reptes de promoció, de desenvolupament econòmic i de protecció, entre altres.

En les darreres dècades el turisme ha estat una activitat en constant creixement a escala global. Abans de la pandèmia de la COVID-19 es comptaven més de mil milions de desplaçaments turístics al món amb una previsió de creixement del 3% anual fins arribar als mil vuit-cents milions de desplaçaments el 2030. En aquest context de creixement generalitzat, les ciutats i les àrees metropolitanes han estat un dels àmbits amb un increment més elevat de visitants, provocant canvis estructurants en les seves economies i territoris.

 Algunes xifres sobre l’augment de l’activitat turística de la ciutat de Barcelona amb data 2019 (pre-COVID19) per posar el debat en context :

• El nombre de passatgers de l’aeroport de Barcelona - El Prat - Josep Tarradellas ha passat de 19,8 milions el 2000 als 52,7 milions el 2019. Més del 70% dels vols són operats per aerolínies low-cost.
• El nombre de turistes allotjats en hotel va ser de 9,5 milions, front els 1,7 milions del 1990. Barcelona ha quadruplicat el nombre d’establiments hotelers en 30 anys, arribant als 442 i prop de 73.000 places hoteleres. El total estimat sumant totes les tipologies d’allotjament turístic és de prop de 150.000 places.
• Sumades totes les tipologies d’allotjament, s’estima que Barcelona acull cada any més de 17 milions de turistes anuals, el que representa uns 150.000 visitants al dia de mitjana, amb pics de 220.000 en temporada alta.
• Barcelona rep prop de 4 milions d’excursionistes que pernocten fora de la ciutat. El 8,5% dels turistes de Barcelona surten fora de la ciutat durant l’estada per fer excursions.
• El 75% dels turistes declaren visitar les Rambles durant la seva estada.
• La Sagrada Família ha arribat al topall de visites possibles amb 4,5 milions anuals.
• La terminal de creuers ha incrementat dels 1,2 milions de passatgers de 2005 als prop de 3 milions el 2019, amb una ratio de passatgers en trànsit i home port estable al voltant del 50%.

Aquest escenari d’augment de l’activitat turística sense precedents a la ciutat de Barcelona en les darreres tres dècades ha fet emergir un conjunt de reptes que han afectat al territori metropolità.

Una realitat turística diferenciada

El turisme té un pes cada vegada més gran en el debat metropolità i s’assumeix que aquest ha esdevingut part inherent i constitutiva del fenomen metropolità actual. L’activitat turística estructura gran part la vida metropolitana a través de les seves infraestructures, imatges, pràctiques i fluxos i alhora aquestes es reprodueixen a través de la construcció i la transformació de la metròpoli. Si analitzem l’oferta d’allotjament sense la ciutat de Barcelona, l’entorn metropolità compta amb un total de 66.681 places hoteleres, 13.123 Habitatges d’Ús Turístic, 37.417 places de càmping i 2.197 places en allotjaments de turisme rural (veure taula 1).

Taula 1. Número de places d’allotjament turístic per tipologia (2021). Font: Departament d'Empresa i Treball. Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, el primer que cal advertir és que la realitat metropolitana presenta realitats molt diferenciades que cal tenir en compte a l’hora de pensar en una agenda comuna. És per això que hem definit aquí fins a quatre realitats territorials que fan evidents les diferències en les dinàmiques turístiques pròpies i en relació a la ciutat de Barcelona.

En primer lloc, trobem un espai metropolità immediat a Barcelona amb municipis que poden allotjar equipaments o infraestructures d’ús turístic com la Fira o l’aeroport, entre d’altres, però sense una gran capacitat d’atracció de visitants pels recursos endògens. La influència de la centralitat de Barcelona és clara pel que fa l’economia d’aglomeració – ocupació i mercat de treball, proveïdors de serveis i productes, etc. – com també pel que fa a l’expansió en taca d’oli de l’oferta d’allotjament i als impactes de la mobilitat turística. En aquest sentit, els municipis de la conurbació de Barcelona són els que han experimentat un augment de l’oferta d’allotjament hoteler més elevada en els darrers anys. Els municipis limítrofs i del continu urbà han multiplicat gairebé per 4 les places hoteleres des de 2003, passant de 3.733 a 12.103 places el 2019 , amb el sector de la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat com el node hoteler més important.

En segon lloc trobem els municipis costaners del Maresme nord, el Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès que s’han desenvolupat al llarg dels darrers 70 anys a l’albir del turisme i les segones residències; trobant-se avui en una situació de consolidació com a destinació turística i gaudint d’un posicionament propi en el mercat internacional, espanyol i català. Destinacions madures, algunes d’elles en procés de renovació de la seva oferta d’allotjament i atractius turístics per tal de mantenir la competitivitat front altres destinacions amb una aposta cap a la qualitat i la diversificació de l’oferta per tal de trencar també l’estacionalitat marcada per l’afluència de visitants durant els mesos d’estiu. Cal advertir també que si no comptem l’oferta hotelera de la comarca del Barcelonès, només vuit d’aquests municipis costaners concentren més del 60% de l’oferta d’allotjament hoteler de la regió, evidenciant la polarització turística pel que fa a la distribució de l’oferta d’allotjament hoteler a escala municipal. L’oferta de càmpings es troba fortament correlacionada, si bé es troba menys concentrada i més distribuïda que l’hotelera al llarg dels municipis costaners.

En tercer lloc, cal evidenciar l’existència d’enclavaments concrets que actuen com a principals atractius del territori metropolità i que reben gran part de les excursions més enllà de la ciutat de Barcelona. En nombre de visitants, els nodes metropolitans que encapçalen la llista de visites són, en ordre decreixent, La Roca Village, el Viladecans The Style Outlet i el Monestir de Montserrat. Tanmateix, cal sumar-hi l’afluència de visitants a les platges metropolitanes i els espais naturals. Aquests espais reben una pressió molt elevada de visitants excursionistes, majoritàriament metropolitans, fet que provoca alguns reptes pel que fa a l’accés i la mobilitat així com també derivat dels usos intensius. De fet, la gran majoria d’aquests espais compten amb instruments de gestió, restricció i dissuasió d’accés en vehicle privat.

Per últim, trobem un territori amb atractius a escala regional i metropolitana basats en el patrimoni històric i arquitectònic o equipaments museístics, en esdeveniments culturals i esportius; o en el seu valor natural, agrícola i paisatgístic. Un territori que no té la capacitat d’atraure el públic internacional però que compta amb un nombre notable de visitants amb vocació quotidiana i molt vinculada al lleure, l’educació, la cultura o l’esport. Un territori intensament utilitzat com a espai de reproducció social de grandíssim valor per tal de crear vincles socials i culturals. Els allotjaments existents es concentren bàsicament a les principals capitals de comarca i tenen una lògica local d’aglomeració urbana més que de nodes en una destinació global. Les capitals de comarca, a excepció del Vendrell, sumen un total de 4.918 places hoteleres, un 7,3% del total de la regió metropolitana. 

Tres propostes per obrir el debat sobre l’agenda metropolitana del turisme

El present document té la intenció d’obrir el debat sobre el turisme metropolità a partir de les dues preguntes llençades per l’Oficina del PEMB:

• Quins són els reptes de l’entorn metropolità davant de l’augment de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona?
• Quins elements poden estructurar una estratègia turística conjunta per tot l’entorn metropolità?

Ho farem intentant aportar dades i arguments per poder avançar cap a la definició d’una agenda metropolitana del turisme de forma integrada, amb les limitacions inherents d’una primera proposta. Una proposta d’agenda que transcendeix l'aproximació exclusivament sectorial i empresarial i que posa el focus en les oportunitats i els reptes de l’entorn metropolità. Una proposta que pretén obrir el debat sobre la necessitat d’abordar l’anàlisi, la planificació i la gestió de l’activitat turística de forma integrada amb la resta de les polítiques del territori metropolità – econòmiques, culturals, ambientals, territorials - i fer-ho de forma complementària i interconnectada amb les polítiques turístiques en marxa. Presentem aquí sintèticament una recapitulació de les principals estratègies i accions vigents que emanen dels diferents documents de planificació i que tenen una afectació en el territori metropolità. Així, les polítiques de turisme en marxa a l’entorn metropolità s’encaminen cap a:

• La promoció de la sostenibilitat i responsabilitat turística d’empreses i destinacions a través dels processos de certificació i adhesió a segells de responsabilitat i qualitat.
• El desenvolupament i la diversificació d’imaginaris, atractius i serveis turístics per garantir la competitivitat regional.
• La millora de la qualitat de la informació turística i la homogeneïtzació i millora del sistema de senyalització.
• L’execució d’accions i estratègies de màrqueting turístic que promouen una segmentació del mercat per fomentar el compromís del visitant, un augment de la seva despesa i l’allargament de la seva l’estada, entre altres.
• La digitalització de la comunicació i l’augment de la presència a les xarxes socials.
• L’aprofundiment i la integració del coneixement turístic entorn el perfil, les pràctiques, el mercat, la reputació i impactes de l’activitat turística.
• El foment de l’accessibilitat i inclusió dels emplaçaments i serveis turístics.

Així, les tres propostes que segueixen no s’han d’entendre com una agenda tancada sinó com un punt de partida per posar sobre la taula noves preguntes, evidenciar nous reptes i obrir noves perspectives de forma complementària a l’acció de les polítiques turístiques impulsades i amb la mirada posada a les necessitats futures de la regió metropolitana.

a) Una promoció de doble nivell

Barcelona ha esdevingut una destinació urbana de nivell mundial en volum de visitants i ha consolidat la seva marca turística a escala internacional. El posicionament global de Barcelona ha estat central en el disseny de l’estratègia de màrqueting turístic “Barcelona és molt més”, promogut per la Diputació de Barcelona, que ha obert el ventall de l’oferta global als atractius i paisatges de la província i l’entorn metropolità, essent una excel·lent estratègia d’internacionalització dels atractius turístics ja siguin espais oberts, equipaments culturals i patrimonials, esdeveniments o experiències gastronòmiques o de lleure.

En aquest context, volem alertar l’oportunitat d’adreçar els esforços comunicatius al públic local fent ús de l’estructura, els canals i els equips professionals i l’oferta ja existent. Una estratègia decidida a escala metropolitana, per donar a conèixer el patrimoni natural, cultural i arquitectònic amb un triple objectiu:

• Dirigir una comunicació adaptada al públic metropolità per atraure visites, convertir-los en prescriptors del territori i poder consolidar una cadena de valor d’escala local on hi participi la restauració, el comerç, els proveïdors locals, serveis de lleure, sector cultural i esportiu, etc.
• Reforçar la identitat del conjunt de l’entorn metropolità i el sentiment de pertinença a través del reconeixement extern i la mirada turística.
• Aprofitar la reputació de la marca turística per teixir accions de màrqueting de forma conjunta amb altres sectors estratègics amb l’objectiu d’internacionalitzar béns i serveis metropolitans.

b) Revisar els límits de la desconcentració turística

L’estratègia de descentralització a Barcelona, similar a la majoria de grans destinacions mundials, es va posar de manifest en el Pla Estratègic de Turisme de 2010-2015. Una aposta que va resultar irrellevant per fer front a la reducció de la pressió dels barris centrals i, tanmateix, fou detonador de processos de massificació i terciarització d’algun barri i fins i tot intensificadors de processos de gentrificació en marxa. Una estratègia quedà esmenada i relegada en l’etapa del Pla Estratègic de 2016-2020, que n’apuntava els límits i els riscos. Pel que fa a la realitat metropolitana, les dades mostren que només el 8,5% dels turistes allotjats a Barcelona fan una excursió dins de l’àmbit de la província de Barcelona, i d’aquests desplaçaments, només el 57% ho fa per motiu d’oci. A més, aquests moviments centrífugs tenen prioritàriament com a destí nodes i territoris d’interès global com poden ser els municipis costaners, el Monestir de Montserrat o enclavaments comercials especialitzats. Així, el principal repte per la gestió d’aquests fluxos rau en minimitzar els impactes associats a la mobilitat, ja sigui a través de la gestió de l’oferta del transport públic o la gestió dels impactes de l’ús de transports col·lectius o privats.

Amb tot, les temptatives de descentralitzar el turisme al territori metropolità a mode de taca d’oli, que a voltes es presenta com a una oportunitat irrefutable, té poca incidència real en termes d’atracció de turistes internacionals. Cal passar d’una mirada centrífuga a un ventall de dinàmiques i estratègies diversificades que es construeixin des de l’acció del territori metropolità. Algunes propostes són:

• Gestionar i desenvolupar els atractius – esdeveniments, enclavaments, equipaments o espais naturals - prioritzant recursos endògens i reforçant les xarxes comunitàries existents al territori.
• Preveure els efectes negatius de l’afluència intensiva de visitants i promoure plans per mitigar els impactes garantint al màxim el seu accés públic i no privatiu.
• Fomentar atractius vinculats als fluxos de visitants no motoritzats i connectats a la xarxa de transport públic, que donen a conèixer o travessen el territori metropolità: camins de gran recorregut, camins històrics, vies ciclistes, etc.

c) Una estratègia metropolitana pels habitatges d’ús turístic

Tal i com s’ha exposat, el territori metropolità presenta una concentració territorial molt clara pel que fa a la distribució de l’oferta d’allotjament a l’entorn de la ciutat de Barcelona i al llarg dels municipis costaners , que concentren més del 60% de l’oferta d’allotjament hoteler de la regió. Tanmateix, un dels fenòmens més disruptius dels darrers anys ha estat la multiplicació dels Habitatges d’Ús Turístic per tot el territori metropolità, arribant fins als 19.793 a tota la demarcació de Barcelona. Barcelona ciutat manté prop de 9.500 HUT, limitats des de 2014 a través d’instruments de planificació urbanística. A la resta de la província trobem un total de 10.731 HUT, amb un creixement del 67% des de 2015. A banda del Barcelonès, amb un total de 10.339 HUT (51%), el Maresme és la segona comarca en nombre d’HUTs amb 4.458 (22%) i el Garraf la tercera amb 3.128 HUTs (15,7%). Al contrari que l’oferta hotelera, però, cal advertir que els HUT, per les seves característiques, tenen una distribució molt més difosa. Així, prenent el Maresme com a exemple, si només 3 municipis concentren el 80% de l’oferta d’allotjament hoteler, el 80% dels HUT de la comarca es distribueix al llarg de 13 municipis.

Cal evidenciar la dinàmica d’expansió d’aquesta modalitat donada la facilitat dels tràmits de l’habilitació corresponent fruit dels successius canvis legislatius des de 2011. A aquesta situació generalitzada, cal sumar-li el fet que Barcelona ciutat no ha vist créixer el número de HUT des que el 2014 va posar en marxa una suspensió de llicències i posteriorment les va regular a través del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics o PEUAT. Per la resta del territori metropolità, entre el 2017 i el 2020 hi ha hagut 10 municipis que han promogut regulacions de HUT. Més del 50% d’aquestes es concentren a l’àrea metropolitana, en els municipis del Prat de Llobregat (2018), L’Hospitalet de Llobregat (2018), Esplugues de Llobregat (2019), Sant Adrià de Besòs (2019), Castelldefels (2020), Sant Joan Despí (2020) i Gavà (2020). A més, també implementen regulacions municipis de la regió metropolitana com Sitges (2018), el Masnou (2019), Premià de Mar (2019) i Sant Pere de Ribes (2020). Malgrat els instruments són diferents, les motivacions sempre responen a la necessitat de preservar el dret a l’habitatge i la mixtura d’usos dels municipis, evitant l’especialització.

Amb tot, creiem que cal planificar una estratègia integrada pel que fa als allotjaments turístics amb un triple objectiu:

• Estratègia conjunta per integrar i compartir informació sobre l’ocupació i els impactes, així com també unificar criteris i instruments de planificació d’habitatges d’ús turístic i de la nova modalitat de llar compartida (lloguer d’habitacions per menys de 31 dies).
• Promoure canvis legislatius a nivell supramunicipal de forma conjunta per minimitzar els riscos pel que fa a l’afectació en el mercat de l’habitatge, en especial el mercat de lloguer de llarga durada.
• Preveure accions conjuntes per la detecció de les il·legalitats i garantir i el compliment de la normativa urbanística vigent a través de la supervisió constant de les plataformes de comercialització d’allotjament.

Com ja hem comentat, aquestes tres propostes pretenen obrir el debat sobre la necessitat d’una agenda metropolitana del turisme. Tanmateix, som conscients que hi ha molts altres reptes que cal abordar com són la integració de la cadena de valor turística amb l’economia metropolitana, traçant una estratègia decidida per reforçar les activitats turístiques amb la producció de béns i serveis metropolitans, la promoció de la rehabilitació energètica de la planta d’allotjament hoteler de les destinacions madures, entre altres. En definitiva, apostar per una agenda pròpia que consideri el turisme com una palanca de canvi per activar i reforçar altres sectors econòmics estratègics, que generi valor compartit en el territori, que millori la vida dels seus habitants. I per tal que això passi, cal governar-lo i fer-ho amb una amb vocació pública desplegant totes les eines que tenim a les nostres mans tant pel que fa a l’àmbit estrictament públic com també en l’àmbit de cooperació público-privada aprofitant l’espai que brinda el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.