Documentació Metròpoli Intel·ligent

Jordi Martí i Grau, president de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El procés Barcelona Demà reconeix, en la mirada de la Metròpoli Intel·ligent, que els reptes als que s'enfronta la nostra regió metropolitana en matèria ambiental, social i econòmica no podran abordar-se sense el concurs del món de la ciència, sense la utilització ètica de la tecnologia ni sense l'activació del factor aglutinador que representa la cultura.

Són aquests els factors intangibles que reforcen els fonaments del progrés en les societats del nostre entorn. I encara hi ha molta feina a fer. Els centres de recerca que s'han desplegat pel territori en les darreres tres dècades avancen cap a l'excel·lència i atrauen talent de tot el món, però encara necessiten una major vinculació tant amb el teixit empresarial com amb les polítiques públiques. La tecnologia, omnipresent, i en particular la derivada de la digitalització, està cridada a fer més intel·ligents les nostres ciutats, però no es pot permetre que ho faci a costa d'amenaçar els drets bàsics de la ciutadania, sinó que ha d'estar plenament al seu servei. I la cultura, reconeguda com el quart pilar del desenvolupament, i que s'ha manifestat un cop més com a essencial en aquests temps de pandèmia, podria ser un dels factors clau en la configuració d'una metròpoli on les identitats locals trobin la seva màxima expressió.

Els debats que encetem en aquest Cicle de la Metròpoli Intel·ligent interpel·len, doncs, conjunt de la societat metropolitana i per això us convidem a prendre part en els mateixos i contribuir a definir les missions que en termes de recerca, innovació, humanisme tecnològic i cultura han de formar part del Compromís Metropolità 2030.

Raquel Sánchez Jiménez, vicepresidenta institucional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Gavà

El vigent Programa d’actuació de l’AMB identifica l’àmbit de la “Ciutat real” com aquell que es correspon amb la Regió metropolitana, entesa com un espai no homogeni i de format complex, dinàmic i amb una forta necessitat de coordinació i complementarietat. És una realitat reconeguda arreu per la seva capacitat d’iniciativa i innovació en tots els àmbits: socials, econòmics, culturals, mediambientals, tecnològics i de mobilitat.

El nostre compromís d’innovació travessa les diferents àrees d’actuació, tant des del punt de vista de la millora organitzativa i de prestació de serveis, com de les iniciatives en l’àmbit de les activitats econòmiques i de dinamització social.

Els treballs del PEMB-Barcelona Demà i en especial el del cicle de la metròpoli intel·ligent, són una bona ocasió per concretar i ampliar les iniciatives d’innovació no sols tecnològica sinó també en l’àmbit de les iniciatives culturals, formatives i de potenciació del talent, de participació i comunicació, des de la proximitat a les realitats socials diverses però que contribueixin al bé comú i a la projecció enfora. 

Javier Faus Santasusana, president del Cercle d’Economia

Barcelona porta 60 anys en plena transformació. Es va reinventar entre els anys 60 i 80 del segle passat, passant de ser una societat industrial, basada en sectors com el tèxtil, a ser una societat industrial moderna, amb sectors tractors com l’automòbil, la química o l’agroalimentari. Transformació no exempta de sacrificis, però, finalment reeixida amb relatiu èxit.

A partir dels 90 entrem en la fase olímpica. Una època també de transformació exitosa gràcies a la visió i “dèria” dels nostres governants i de clara complicitat de la societat civil. Ens convertim en una ciutat de serveis, hub cultural, de transports i de nova activitat terciària. El vent de cua ens ha acompanyat fins ara.

Creiem que aquesta etapa, que ja mostrava símptomes d’esgotament, ha acabat abruptament amb la pandèmia. La nova aposta, decidida, ambiciosa, no pot ser una altra que la innovació, el coneixement, la recerca, la digitalització, les ciències de la vida, la cultura. Una ciutat veritable de coneixement. Però sense abandonar sectors tradicionals, sense estigmatitzar absurdament sectors cabdals com el turisme, l’automòbil o l’immobiliari, i sense criminalitzar l’empresa, sigui petita, mitjana o gran. Abraçant de manera valenta la nova economia, amb totes les conseqüències. Nova economia vol dir ambició, obertura per adaptar nous models, assumir riscos, acceptar que cometrem errors, impulsar una dèria per donar un pas endavant. No tot seran bones notícies. La nova economia provoca distorsions a molts àmbits (habitatge, desigualtat tecnològica, formació continuada, gentrificació, etc.) que haurem de gestionar, també, amb valentia. Però en cap cas invalida el model cap a on hem d’anar. No apostar decididament per la nova economia, la del coneixement i la innovació, sí que es un cost que no podem assumir perquè ens portarà a la decadència i irrellevància.

Pau Relat i Vidal, president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona

La projecció de l’activitat de Barcelona i el seu àmbit metropolità és una qüestió d’especial rellevància per al present i el futur. I ho és més encara en l’actual situació generada per la pandèmia, en un moment en el que sobretot cal posar la mirada en la recuperació econòmica i la superació de les greus dificultats socials.

Barcelona ocupa posicions destacades o de lideratge en molts camps de l’activitat econòmica i cultural. Un posicionament que ens esperona a continuar apostant pel talent, la innovació i la recerca, per les tecnologies de la informació i la comunicació, per l’humanisme digital, la indústria 4.0, l’economia verda i circular, la cultura... Barcelona és un hub emprenedor que ha de continuar creixent alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

Fira de Barcelona, per la seva mateixa raó de ser, estarà sempre al costat de iniciatives com les que planteja el procés Barcelona Demà, orientades a afavorir entre tots l’economia productiva, la cohesió social i la projecció internacional de la ciutat. La institució tornarà a ser, així mateix, un rellevant motor econòmic i social que contribueix a la tan necessària reactivació del país.

Joan Borràs i Alborch, alcalde del Papiol

L'Ajuntament del Papiol s'enorgulleix de poder participar en el Pla Estratègic: Barcelona Demà. És important remarcar que un poble petit com el nostre participi i tingui veu en un pla d'aquesta importància i rellevància. Barcelona Demà és una iniciativa que té molts punts en comú amb el tarannà del Papiol, ja que es reivindica la importància del consens i la participació de totes per poder crear solucions i trobar punts en comú que afavoreixin els interessos comuns. El Papiol té la mirada posada en els projectes compartits, especialment en aquells que ens porten cap a un poble més sostenible i on la innovació ens ajuda a assolir els objectius. El Papiol està emmarcat dins d'un entorn verd, envoltat de natura amb Collserola i el Parc Agrari i aquest panorama únic i privilegiat ens fa reflexionar sobre el fet que una metròpoli intel·ligent, és aquella que sap aprofitar els seus recursos respectant sempre l'entorn i el medi.

Ana Maria Martínez Martínez, alcaldessa de Rubí

Des de la Comissió Europea es planteja la necessitat d’orientar les polítiques cap al que s’anomena un nou Bauhaus europeu, una iniciativa que impulsa tots els europeus a imaginar i construir plegats un futur sostenible i inclusiu, alhora que bonic per als ulls, la ment i l’ànima. Les ciutats han d’esdevenir espais de co-creació entre les arts i les ciències, en les que es fonguin ambdues disciplines en solucions que resolguin els problemes dels ciutadans com, per exemple, l’urbanisme tàctic. A Rubí hem fet carrers amables per a la nostra ciutadania, recuperant espais per a passejar, gaudir i respirar. Hem impulsat la iniciativa “COLOR” com a relat d’aquesta filosofia, amb especial èmfasi a la recuperació de la memòria i les tradicions i el nostre passat. Som la terra i del color de la terra que ens ha vist créixer i això ens inspira i donar forces per fer plegats un futur millor.

Tanmateix, la recuperació del patrimoni històric i cultural i la seva fusió amb els aspectes més innovadors que ofereix la tecnologia al nostre abast (i la que vindrà) ha de suposar una oportunitat en la que potenciar aquest tipus de polítiques.

Per aquesta raó és cabdal que des de les ciutats i pobles que conformem la Regió Metropolitana de Barcelona, com a territori multicultural i divers, puguem oferir solucions pensades i debatudes, amb propostes clares i concretes als reptes de futur per una societat innovadora, sostenible i rica culturalment.

Pere Regull i Riba, delegat del Govern al Penedès i alcalde de Vilafranca del Penedès

La societat del demà té una mirada propera al 2030, un instant en termes planetaris, suficient si hi ha una voluntat decidida de canviar (millorar) la nostra relació amb el món.

L’emergència climàtica, la pandèmia, l’equilibri social són reptes urgents i en la nostra mà tenim la possibilitat de transformar-los en oportunitats futures.

En aquesta transformació caldrà prendre decisions, assistirem a canvis estructurals, una autèntica revolució que no serà possible sense la tecnologia, la connexió de la ciutadania i la complicitat de les ciutats i territoris.

L’accés a aquest món digital pot suposar un factor de desigualtat social, un factor de desequilibri entre ciutats i territori, una barrera a les oportunitats laborals, a l’educació, a la salut o a la cultura.

La formulació i debat d’aquest demà, ha de ser global, obert i plural; la connectivitat un dret; la innovació una necessitat i les propostes justes i inclusives.

Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

L’enfocament del nou pla posa el focus en la reducció de les desigualtats i de la segregació urbana, una qüestió que requereix d’un ampli procés de reflexió i participació que impliqui tots els actors de la regió metropolitana. 

El context digital en què ens trobem fa que la forma en què ens relacionem amb la cultura i l’ús de la tecnologia evolucionin a un ritme inimaginable, on la informació i les dades són elements essencials i la formació i la recerca esdevenen, més que mai, camins imprescindibles.

El disseny i la bona governança de les ciutats intel·ligents s’ha de posicionar al centre de les polítiques públiques com a resposta als reptes de futur, situant la ciutadania com a constructora del dibuix dels models de ciutat del futur; models de ciutat que han de ser dissenyats, implementats i monitorats com a eina principal per al benestar de les persones.

En aquest nou context, és necessari humanitzar la tecnologia perquè realment estigui al servei de les persones, dotar-la d’un llenguatge més proper a la ciutadania, i eliminar les creixents bretxes de desigualtat creades per la digitalització del nostre món.

Carmela Fortuny i Camarena, vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona

Transformar la societat per millorar la vida de les persones i garantir la sostenibilitat del planeta: aquest és el repte col·lectiu que tenim al davant i que no admet demores. El procés Barcelona Demà l’aborda amb valentia i amb ambició, però també amb voluntat de concreció i de realisme. Perquè totes les institucions i persones que hi participem plantegem un debat i una reflexió que ens portin a obtenir respostes eficaces per transformar el territori metropolità de tal manera que complim els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030.

La Diputació de Barcelona s’ha implicat en aquest procés perquè, per la nostra experiència en la cooperació local, compartim la necessitat d’entendre el territori amb una visió integradora, en què tots els municipis compten a l’hora d’aconseguir un desenvolupament social i econòmic en què la innovació tecnològica no està renyida amb els drets de les persones, en què la cultura i els valors ètics són essencials. Per això, aquesta és també la nostra Barcelona del demà.