Documentació Metròpoli Oberta

Jordi Martí Grau, president de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

La resposta als reptes que avui en dia es plantegen a la regió metropolitana de Barcelona ha de tenir en compte que vivim en un món globalitzat i en una societat oberta. Formar part d’un món plenament interconnectat ens porta a la necessitat de projectar-nos adequadament cap a l’exterior i constituir-nos en un referent davant d’altres metròpolis del planeta a l’hora de fer front a aquests reptes. Al mateix temps, els fluxos migratoris de tota mena tenen un protagonisme essencial en una ciutat com Barcelona, sempre acollidora i capital d’un país que ha estat també terra de pas al llarg de la seva història.

La matèria central de debat del cicle de la metròpoli oberta és com treure el millor profit d’ambdues circumstàncies: per a les persones, que enriqueixen el talent i el caràcter multicultural necessaris per al desenvolupament de la metròpoli i, de retruc, per contribuir al benestar global construint aliances amb altres ciutats d’arreu. Des d’aquesta perspectiva, el procés Barcelona Demà enriquirà, sense dubte, les missions que configuraran el Compromís Metropolità 2030.

Ernest Maragall i Mira, vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El procés engegat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que du per nom ‘Barcelona demà. Compromís Metropolità 2030’ és, des de la perspectiva de l’àmbit internacional i de cooperació, tan necessari com inqüestionable. Necessari perquè els grans reptes que marquen les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 o la Nova Agenda Urbana, interpel·len les ciutats i les àrees metropolitanes a prendre un rol més actiu en la resolució dels grans problemes globals; l’emergència climàtica, l’acollida de migrants o la gestió eficient i sostenible de l’aigua i els residus. Inqüestionable perquè, en aquest propòsit, les polítiques públiques d’àmbit metropolità hauran d’erigir-se com a centrals. Les societats post pandèmia, les ciutats resilients, la cohesió a les metròpolis haurà de garantir instruments i recursos de governança metropolitana. La majoria de grans metròpolis del món i, per descomptat, les europees, projecten arreu la versió que més s’hi adiu amb les missions d’aquestes agendes globals auspiciades per Nacions Unides, per atraure talent, per retenir-ne el propi. I, en aquest repte global, l’àrea metropolitana de Barcelona ha estat, és i serà, una referència ineludible que hem de promoure i potenciar, amb la presència de xarxes internacionals, amb l’atracció d’organismes internacionals i amb la qualitat d’uns serveis públics universals i innovadors.

Sonia Corrochano Gómez, directora de l’Aeroport de Barcelona.

Barcelona té vocació de metròpoli global, pròpia de la seva essència mediterrània i europea, amb l'ambició de tenir un paper rellevant en un món cada vegada més interconnectat. 

Aspirem a ser una metròpoli pròspera, des d'una perspectiva àmplia, on l'activitat econòmica, la innovació, la sostenibilitat ambiental i la cohesió social formin part d'un model social de progrés i èxit col·lectiu.

La connexió de Barcelona amb la resta del món ha de ser un dels eixos de reflexió sobre el futur de la metròpoli, en un context on la mobilitat de les persones i el comerç representen activitats fonamentals de la nostra societat. El talent i la riquesa d'una comunitat estan directament vinculats a la capacitat d'aquesta societat de relacionar-se i contribuir positivament a un món global i complex.

Us animem a participar en el procés de reflexió i debat que es planteja des de “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” i que ha d'ajudar-nos a fer front als grans reptes de futur de la nostra societat.

Damià Calvet Valera, president del Port de Barcelona.

El Port de Barcelona ha posat en marxa enguany el seu IV Pla Estratègic 2021-2025 que defineix com a primera missió la generació de benestar i prosperitat per a les persones i la societat a la qual dona servei, refermant així l’aposta social que ha estat realitzant aquesta infraestructura durant els darrers anys. La visió estratègica del Port, que incorpora la sostenibilitat des dels seus tres vessants -mediambiental, econòmic i social- com a eix principal, basa el seu desenvolupament futur en la digitalització i la innovació, les eines imprescindibles per a garantir l’eficiència, la competitivitat i el creixement continuat dels seus serveis.

El Pla Estratègic, fruit d’un procés participatiu de la Comunitat Portuària de Barcelona, planteja la plena integració del Port en el territori i la necessitat de treballar conjuntament amb les diferents institucions que dissenyen i desenvolupen el seu futur, com és el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. És amb aquest objectiu que ens hi integrem activament per a analitzar i debatre tant el desenvolupament i la gestió de les grans infraestructures, com és el Port, com també l’impuls d’iniciatives que facilitin la transició de la nostra economia cap a un model més sostenible, innovador i que millori la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

Núria Marín Martínez, alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat.

La ciutat de L'Hospitalet se suma al procés de Barcelona Demà per la reflexió, el debat i la formulació de propostes per fer front als reptes de futur del territori metropolità.

La posició interconnectada de L'Hospitalet al costat de les grans infraestructures de transport com l'aeroport i el port, veïna de la gran Barcelona i amb una xarxa de transport públic de 20 parades de metro i dues línies de ferrocarril, dóna una posició privilegiada per entendre la metròpoli com un ens obert, amb vocació europea però també global.

La pandèmia ha colpejat amb força pobles i ciutats i obert un escenari incert. La globalitat i el treball en xarxa han de jugar un paper clau en la reactivació econòmica i social. Podem multiplicar el benestar i la prosperitat per a tothom, sense cap mena d'exclusió, i en el marc d'un desenvolupament econòmic viable, net, eficaç i resilient davant contextos adversos com el que ens ha plantejat l'impacte de la covid.

El món local, en una de les regions més importants d’Europa, fa temps que aprofundeix el treball conjunt, que busca models de desenvolupament que afavoreixin la ciutadania de manera justa, cohesionada i sostenible.

Perquè la ciutadania, aquests cinc milions de persones als quals servim, mereixen que la regió els ofereixi totes les oportunitats que realment els pot donar.

Josep Mayoral Antigas, alcalde de Granollers.

El procés «Barcelona Demà» ens convida a una reflexió compartida per identificar els reptes i formular propostes per definir el futur d’aquest territori mediterrani i europeu. Celebro que aquesta reflexió vagi més enllà dels municipis de l’àrea metropolitana i s’incloguin les mirades de la totalitat de la regió. En aquest àmbit, un conjunt de municipis que ens hem constituït en associació, l’Associació de municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona. Nou ciutats de la Regió Metropolitana, amb un pes demogràfic i econòmic important, que articulen un sistema urbà de 900.000 habitants.

Des de Granollers, porta nord de la Regió metropolitana, volem contribuir a trobar respostes als reptes de futur del territori metropolità. I ho fem en el marc del procés d’elaboració del 3r pla estratègic de la ciutat, un pla d’acció local amb visió global. Un pla que, partir del treball conjunt entre les institucions, empreses, entitats i la ciutadania, definirà una agenda de futur emmarcada en els compromisos universals al voltant dels Objectius de Desenvolupament sostenible, aprovats per les Nacions Unides.

És, per tant, un moment de confluència en els processos de reflexió, que han de ser coherents i complementaris. Desplegat amb vocació d’equitat i d’interdependència. Amb respecte al paper que juguen cadascun dels municipis. Des d’una mirada transformadora per plantejar el futur per als nostres territoris, que els volem pròspers i equilibrats mediambientalment. Amb oportunitats per a tothom i cohesionats socialment i territorialment. Sense deixar cap persona ni cap territori enrere.

Una mirada des d’una xarxa de municipis amb una visió euromediterrània. Territoris cada vegada més heterogènies i multiculturals, amb persones vingudes d’arreu que conformen la nova realitat. Una realitat que ens connecta amb aquest mon global. Que contribueix a enfortir el paper que tenen les ciutats com a llocs de trobada i d’intercanvi, com espais que garanteixen la igualtat d’oportunitats i fomenten la convivència. Ciutats i territoris que posen la cultura i l’educació al centre de l’acció, com a eines imprescindibles per construir comunitats sostenibles i inclusives. Ciutats i territoris que treballen en xarxa per millorar la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Marta Farrés Falgueras, alcaldessa de Sabadell.

Sabadell va iniciar fa un temps el camí per definir el seu futur, sumant a la gestió dels problemes del dia a dia una reflexió per veure cap on vol anar la ciutat, on volem ser d’aquí a 20 o 30 anys. Per això, parlem amb els nostres veïns i veïnes, dissenyem i materialitzem projectes i definim estratègies. Al mateix temps, però, és evident que la nostra mirada ha de ser més àmplia. Molts dels reptes que tenim sobre la taula, com la qualitat de l’aire o les infraestructures, traspassen el terme municipal. El treball amb altres municipis és, doncs, l’únic camí per assolir solucions efectives i generar progrés a llarg termini, tant per a la nostra ciutat com per al conjunt del territori.

En aquest marc, Barcelona Demà constitueix una oportunitat per reflexionar col·lectivament i perquè municipis i agents de la Regió Metropolitana puguem dir la nostra, des del profund coneixement que tenim tant dels nostres pobles i ciutats com de les necessitats dels nostres veïns i veïnes. A Sabadell volem prendre part en aquesta reflexió, contribuint des de la visió local a generar projectes globals.

Estem en un moment clau, entomant el ressorgiment de la crisi derivada de la pandèmia, treballant per la cohesió, conjugant la transformació digital amb la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic. Ara, més que mai, és moment de dialogar per avançar en tots aquests àmbits i alhora, des del nostre caràcter obert i amb vocació europeista, consolidar com a regió el nostre lideratge al món. Treballem junts per veure com, des de les visions locals, però amb perspectiva àmplia, podem reforçar la capitalitat del nostre territori a escala global i crear noves oportunitats per avançar cap a societats més justes i sostenibles. I mirem també, entre tots i totes, com podem contribuir com a regió a fer un món millor.

Pilar Díaz Romero, diputada adjunta de presidència de la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona celebra la iniciativa de definir el futur de la regió metropolitana amb aquest procés obert, inclusiu i transversal: Barcelona demà. Compromís Metropolità 2030. I és que el treball en xarxa forma part de l’ADN de la Diputació. És a través de la reflexió conjunta, la compartició d’estratègies i la formulació de propostes endògenes, generades al territori i per al territori, que s’aconsegueix articular comunitats harmòniques, sostenibles i resilients.

Com a diputada delegada de Relacions Internacionals, a més, us vull agrair l’oportunitat de participar en el debat que alimenta l’eix Metròpoli Oberta, perquè és quan estem receptives que aprenem, complementem capacitats i enfortim equips. Tal i com promou l’Agenda 2030, quan teixim aliances, basant-nos en la confiança i el respecte a la idiosincràsia de cada persona, ens adaptem millor a la realitat del territori i creixem com a institucions. 

El nostre territori té el privilegi d’estar obert a la Mediterrània. La tradició històrica i la geografia ens uneixen. Barcelona fa de nexe entre la Unió Europea i la Mediterrània, i ha d’aprofitar aquest espai per fomentar la prosperitat compartida, propiciar l’intercanvi de visions, generar coneixement i sinergies, atreure talent i afavorir la pol·linització encreuada de tota persona que habiti les nostres comunitats, en un marc d’obertura, escolta i convivència. Els nostres pobles i ciutats poden actuar com a catalitzadors de la transformació de la realitat.