Documentació Metròpoli Oberta

Barcelona i la Regió Metropolitana, capitals en la construcció de la Mediterrània Occidental

Autoria: Òscar Oliver, UPC i Ex Director CETMO

Data: 21/09/2021

Resum: La ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana acrediten un caràcter mediterrani indiscutible. Al llarg dels segles, diverses han estat les civilitzacions que han impregnat amb les seves cultures i tradicions no només Barcelona sinó la globalitat del país. Catalunya ha estat i és una nació oberta a la Mediterrània, en el marc de la qual ha establert intercanvis comercials amb les seves nacions i pobles. En l’actualitat, la ciutat de Barcelona i la seva Regió Metropolitana estan en condicions de jugar un rol central en la posada en valor de la Mediterrània Occidental, una regió que aplega deu països (Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, al Sud; Portugal, Espanya, França, Itàlia i Malta, al Nord) amb realitats ben diferents i contrastades però íntimament relacionats a través dels intercanvis comercials que mantenen. Aquest fet, amb uns territoris a banda i banda de la Mar Mediterrània que comparteixen una història comuna, suggereix que hi ha opcions per a la construcció d’un futur en comú: un futur capaç de generar sinèrgies en matèria econòmica, cultural i social. Barcelona i la seva Regió Metropolitana han de jugar un rol preponderant en aquest procés de construcció d’una Mediterrània Occidental més pròspera econòmicament, més justa socialment i més oberta a la cultura.  

1.Barcelona i la Regió Metropolitana en l’àmbit de la Mediterrània Occidental. 

Sovint es parla de la importància de la ciutat de Barcelona en el marc de la Mediterrània o, fins i tot, de l’Espai Euromediterrani. Les referències als valors culturals mediterranis, de divers origen o procedència, han estat permanents en el discórrer dels segles i en les diferents etapes de la història de la ciutat, primer, i més recentment en la configuració de la identitat regional metropolitana. És impossible concebre Barcelona i la seva Regió Metropolitana, tal i com les entenem avui, sense l’aportació, variada però permanent, dels ingredients propis de les diferents civilitzacions que han poblat al llarg del temps la Mediterrània i les seves terres. 

Banyades per les aigües del Mare Nostrum, Barcelona i Catalunya són hereves de la cultura i les tradicions grecollatines. En el decurs de la seva història, han estat permeables a la influència de diferents pobles i civilitzacions, però la petjada grega i romana sobresurten amb força per sobre de la resta. La pròpia llengua del país, el català, esdevé una de les evidències més clares de l’herència llatina que impregna el tarannà del país i el de la seva capital, la ciutat de Barcelona. Històricament, al llarg dels segles, Catalunya ha mantingut relacions de tot ordre, però fonamentalment comercials, amb els pobles i territoris de la Mediterrània, la qual cosa ha predisposat els catalans a obrir-se a l’exterior tot compartint llurs tradicions i incorporant-ne de noves. És del tot indiscutible el tarannà mediterrani de la societat catalana, de la seva gent, de les seves ciutats i pobles i de la seva cultura. En l’actualitat, aquest esperit mediterrani es concentra en bona mesura en la ciutat de Barcelona i, per extensió, en la Regió Metropolitana. Sense anar més lluny, Barcelona acull la seu del Secretariat Permanent de la Unió per la Mediterrània (UPM), però també impulsa projectes i accions de promoció del caràcter mediterrani a través d’organismes i institucions com l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) o el Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), entre d’altres. 

En un món global, com és el nostre, hi ha moments en què s’imposa la necessitat de reduir l’escala de la globalització per tornar a una dimensió més domèstica i assumible. Aquest és el cas de Catalunya i la Mediterrània Occidental: de relació històricament establerta al llarg dels    segles, s’obre davant nostre una nova oportunitat per enfortir la relació amb uns territoris que sempre ens han estat propers.

En els anys que seguiran, Barcelona i la seva Regió Metropolitana hauran d’enfortir els lligams amb els territoris i les nacions que configuren la Mediterrània Occidental, desplegant una estratègia basada en la millora conjunta de les condicions econòmiques i socials a través d’un reforçament de les relacions econòmiques i de tot tipus entre ambdues ribes. La capital catalana i la seva Regió Metropolitana es troben en condicions de liderar aquest procés de construcció d’un espai comú mediterrani integrat econòmicament i social que permeti assolir cotes de benestar més elevades als seus habitants.

2.Caracteritzant la Mediterrània Occidental. Intercanvis comercials.

La Mediterrània Occidental està constituïda per deu països, cinc a la ribera Nord (Portugal, Espanya, França Itàlia i Malta) i cinc a la ribera Sud (Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia), que han mantingut i en l’actualitat mantenen relacions creuades de tot tipus. Especialment rellevants són els fluxos migratoris entre ambdues ribes de la Mediterrània, sobretot aquells amb origen als països del Sud, però també mereixen ser esmentats els intercanvis econòmics entre els països de la Mediterrània Occidental pel seu dinamisme i importància. En l’actualitat, la gran majoria de les relacions comercials entre els països del Magrib i de l’Europa mediterrània s’encaminen a través del transport marítim. Només una petita part de les mercaderies són transportades per mode aeri entre ambdues ribes de la Mediterrània Occidental. Històricament, el volum total de mercaderies entre ambdues ribes ha estat força significatiu, amb un predomini dels fluxos Sud-Nord, és a dir, amb origen als països del Magrib i destinació final als països europeus de la Mediterrània Occidental. Així, a principis d’aquest segle (s. XXI), els fluxos Sud-Nord movien de l’ordre de 100 milions de tones de mercaderies de tot tipus, per tan sols 25 milions de tones dels fluxos Nord-Sud. En el decurs dels primers anys del nou segle, els països del Magrib dominaven clarament les relacions comercials amb els seus veïns del Nord.

Amb l’arribada de les primaveres àrabs i els períodes d’inestabilitat que se’n derivaren, la tendència començà a invertir-se i els països del Nord començaren a assolir un major protagonisme en les relacions comercials en el marc de la Mediterrània Occidental. A partir del 2010 i en els anys posteriors, les nacions del Magrib disminueixen les seves relacions comercials amb els països europeus, que poc a poc van equilibrant la balança. Les darreres dades de que disposem (2019) mostren encara un balanç favorable als fluxos Sud-Nord, però amb un increment molt rellevant dels fluxos de mercaderies Nord-Sud. Superats en la majoria de casos els períodes d’incertesa derivats de les primaveres àrabs, els fluxos amb origen al Sud semblen recuperar-se tímidament i tornar a incrementar-se, mentre que les mercaderies provinents dels països europeus continuen també amb una tendència a l’alça.

La preponderància dels fluxos Sud-Nord, tot i anar a la baixa a partir del 2010, es deu fonamentalment a l’exportació de matèries primeres i de forma molt remarcable de productes com el gas o el petroli. En l’altra cara de la moneda, en canvi, les exportacions dels països europeus cap al sud s’han centrat tradicionalment en productes manufacturats. Amb la deslocalització de grans indústries, com la del automòbil, cap a països com el Marroc o Algèria, el Magrib ha passat per un procés d’industrialització que també s’ha vist reflectit en les seves exportacions cap a l’exterior, que darrerament ja no depenen de forma exclusiva del transport de matèries primeres i que, cada cop més sovint, incorporen els productes manufacturats. Aquesta progressiva industrialització dels països del Magrib, que continuarà produint-se en els propers anys, contrasta amb la terciarització de les economies nacionals dels països europeus de la Mediterrània Occidental, abocats sense aturador a un model productiu basat en el sector serveis. Ambdós models econòmics, l’un més orientat cap a la producció industrial i l’altre fonamentat en el sector serveis, poden conviure perfectament en el marc de la regió sempre que siguin capaços de cercar una bona complementarietat entre ambdós i evitin el sorgiment de desigualtats econòmiques i socials entre els països de la regió. Cal tenir present, a banda, que allò que està succeint als països del Magrib en aquests moments, fonamentalment circumscrit en un procés d’industrialització de la seva economia, esdevé quelcom de viscut i conegut pels països europeus, que es troben en condicions d’exercir un rol d’acompanyament als seus veïns del Sud.

El desenvolupament econòmic conjunt de la regió, seguint una lògica d’associació i cooperació entre els Estats membres, afavorirà un creixement homogeni i l’establiment de sinèrgies col·laboratives entre els socis d’una possible estructura transnacional d’àmbit de la Mediterrània Occidental. Aquesta associació entre els països del Nord i del Sud de la Mediterrània Occidental podria desenvolupar polítiques sectorials específiques, com ara les vinculades a la promoció i el desenvolupament de les infraestructures i els serveis de transport a la regió, la millora de les condicions laborals, l’accés a una sanitat pública de qualitat i, en definitiva, tots aquells àmbits vinculats a la millora de la qualitat de vida dels habitants de la regió.

3.Una Regió Metropolitana capital. Per un lideratge col·laboratiu. 

Barcelona i la seva Regió Metropolitana estan en condicions d’exercir un lideratge fort, però al mateix temps col·laboratiu, en el marc de la Mediterrània Occidental. Com ja s’ha dit anteriorment, la ciutat acredita una llarga i contrastada tradició mediterrània i acull diverses institucions i organismes que promouen la cooperació euromediterrània, essent probablement la més rellevant la Unió per la Mediterrània, el Secretariat Permanent de la qual es troba ubicat a la ciutat de Barcelona. El seu àmbit de treball és el conjunt de la Mediterrània i va molt més enllà de l’àmbit específic de la Mediterrània Occidental. Cal disminuir l’escala i posar el focus en un entorn més proper. La cooperació en l’àmbit territorial de la Mediterrània Occidental esdevé una oportunitat de desenvolupament econòmic i social per a la ciutat i la seva Regió Metropolitana i, al mateix temps, pot esdevenir un valuosíssim instrument al servei del desenvolupament conjunt de la regió i, de forma molt especial, dels països de la Ribera Sud.

És el moment de plantejar la creació d’un model associatiu supranacional que posi en joc els deu països de la Mediterrània Occidental i les seves ciutats, i aquí és on Barcelona té la gran oportunitat d’exercir un nou estil de lideratge basat en la creació de sinèrgies econòmiques, culturals, socials i de tot tipus amb d’altres ciutats de la regió. Es tracta de posar en valor una nova estratègia relacional que vagi més enllà dels estàndards habituals aplicables a la cooperació al desenvolupament; una oportunitat per a una diplomàcia propera, tangible, i que pugui referir-se a projectes concrets. En aquest sentit, la millora de les infraestructures de transport a la regió és un exemple clar de projecte al servei del reforçament de les relacions entre els territoris que la conformen. Uns territoris i unes ciutats més ben comunicats, en definitiva més accessibles, poden afavorir un reforçament de les relacions comercials, però també una millora de la mobilitat de les persones, essencial en el dia a dia de qualsevol nació o poble. 

4.Eines al servei de la capitalitat. El cas de les infraestructures de transport.

Les infraestructures de transport esdevenen essencials per al funcionament de qualsevol país o territori: articulen la mobilitat de les persones i de les mercaderies i afavoreixen el desenvolupament econòmic i social. Aquest principi és igualment vàlid per als països de la Mediterrània Occidental i, fins i tot, ho és a un nivell més important en comparació a d’altres regions del planeta. Efectivament, els territoris de la Mediterrània Occidental acrediten un desenvolupament desigual pel que fa a les infraestructures i serveis de transport: una ribera Nord amb un nivell de maduresa elevat pel que fa al desplegament de les seves infraestructures, i una ribera sud, en vies de desenvolupament econòmic, que inicia amb retard la construcció de les infraestructures necessàries per afavorir el seu progrés econòmic i social. Dues realitats, doncs, que s’han vist obligades a coexistir en un marc territorial proper i amb un element comú que comparteixen, com és la pròpia Mar Mediterrània.

A través del que es coneix com a Xarxes Transeuropees de Transport (TEN-T), els països de la Unió Europea han implementat una estratègia específica de promoció, disseny i construcció dels corredors de transport que han d’articular la mobilitat de persones i mercaderies arreu del continent. Aquestes xarxes defineixen diversos corredors multimodals, que apleguen varis modes de transport, en l’àmbit de la Mediterrània Occidental, dels quals en sobresurten el Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic. El primer ressegueix bona part del litoral mediterrani de la Península Ibèrica i concentra la pràctica totalitat dels ports que mantenen relacions comercials amb els països del Magrib. Esdevé un corredor essencial per impulsar i afavorir els serveis de transport marítim de curta distància, el Short Sea Shipping, entre els ports espanyols i els del Magrib. 

Per la banda Sud, els països del Magrib també estan tractant d’impulsar la creació d’un corredor de transport multimodal que sigui capaç de relligar tota la façana costanera del Magrib, des de Mauritània fins a Líbia. Aquest corredor, que es coneix amb el nom de Corredor Multimodal Transmagribí, aplega els principals ports del Sud i esdevé essencial per afavorir el transport marítim amb els veïns del Nord. En l’actualitat, es troba desenvolupat fonamentalment en la vessant viària, a través de l’autopista transmagribina, però té com a gran assignatura pendent el desenvolupament de la component ferroviària, molt més sostenible i vital per a la connexió amb els ports, infraestructures nodals claus per al transport de mercaderies.

La complementarietat entre el Corredor Mediterrani i el Corredor Multimodal Transmagribí és un element essencial per al progrés econòmic i social de la regió. Ambdós corredors articulen, a través del transport marítim de curta distància, bona part dels intercanvis comercials que es duen a terme entre ambdues riberes de la Mediterrània Occidental. Qualsevol estratègia de futur, no només de transport, sinó de creixement econòmic i progrés social, per a la regió haurà de tenir necessàriament en compte l’existència d’aquests dos corredors i la seva capacitat d’articular les relacions de tot tipus a la regió. En una lògica de major afavoriment del ferrocarril en el transport de persones i mercaderies, esdevé fonamental distingir dues situacions diferents, però cabdals, per al futur de la mobilitat a la Mediterrània Occidental. D’una banda, cal treballar per assolir una major complementarietat entre el ferrocarril i l’avió, especialment en el transport de viatgers. Efectivament, per a la curta distància, per sota dels 600km, el ferrocarril esdevé un mode de transport molt competitiu i sostenible. La clau de volta de la multimodalitat ferrocarril-avió cal cercar-la en l’establiment de bones connexions entre ambdós modes de transport especialment a les terminals dels aeroports. En l’actualitat, en un exemple no ben resolt, no existeix la possibilitat de connectar, a través de l’alta velocitat, destinacions del Sud de França amb les terminals de l’aeroport de Barcelona. L’alta velocitat no arriba a les terminals ni se l’espera pel moment. Aquest dèficit de multimodalitat entre dos modes de transport molt competitius, com són l’avió i el ferrocarril, caldria ésser corregit amb urgència.

La segona situació rellevant pel que fa al desenvolupament del transport ferroviari a la Mediterrània Occidental és la multimodalitat entre els ports i el ferrocarril. Aquest és un aspecte clau per afavorir l’activitat comercial entre ambdues riberes de la Mediterrània. El transport marítim de curta distància, que connecta de forma àgil i eficient els ports d’ambdues ribes, necessita de l’ajuda d’un mode de transport igualment àgil i eficient per fer arribar les mercaderies a la seva destinació final. Aquesta és la gran oportunitat per afavorir el desenvolupament dels corredors ferroviaris, en bona connexió amb els ports, a ambdues riberes de la Mediterrània Occidental. Malauradament, però, aquesta necessària complementarietat entre els ports i el ferrocarril no es troba, hores d’ara, prou desenvolupada als corredors que recorren ambdues ribes i que són, fonamentalment, el Corredor Mediterrani, a la riba Nord, i el Corredor Multimodal Transmagribí, a la riba Sud. Cal afavorir la construcció de plataformes logístiques multimodals que siguin capaces de posar en joc l’operativa portuària i els serveis de transport ferroviari. Aquest és un dels grans reptes de present per tal de transformar el transport de mercaderies en l’àmbit de la Mediterrània Occidental en una activitat econòmica més sostenible tot reduint la seva dependència del transport per carretera.



Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.