Documentació Metròpoli Intel·ligent

Humanisme Tecnològic

Autoria: Antoni Gutiérrez-Rubí, assesor de comunicació.[1]

Data: 21/05/2021

Resum: L’humanisme tecnològic representa l’aposta per un avenç de les tecnologies i la innovació que es comprengui des de la centralitat de l’humanisme i les necessitats de les persones. En aquesta peça, introdueixo aquest concepte aplicat a les ciutats que, en els nostres temps, representen els majors laboratoris d’innovació ciutadana. La centralitat que està adquirint l’espai digital, accelerada després de l’esclat de la pandèmia, demana una major reflexió sobre la consciència dels riscos de seguretat que comporta aquesta nova esfera, que al seu temps reclama més pedagogia per a la conformació d’una nova ciutadania digital que mantingui els principis de l’humanisme tecnològic. 

Crec fermament que la ciutat metropolitana de Barcelona té el potencial necessari per a liderar el debat sobre l’humanisme tecnològic. El seu entramat geogràfic, la feina feta en els últims anys, l’ecosistema emprenedor i la seva vocació de ciutat metropolitana són les principals raons que destaco. Per fer-ho possible, en l’article proposo tres missions: col·laboració, aliances i enfortiment. Necessitem una autorregulació de la ciutadania, tant a nivell individual com corporatiu; necessitem una aliança ciutadana-corporativa, publicoprivada entre governs (locals, regionals, estatals i supranacionals) i les grans forces de pensament i representació polítiques, amb les corporacions globals; i, per últim, necessitem avançar en l'enfortiment normatiu global, en una nova governança de l'ecosistema digital global.

1. L’humanisme tecnològic com a solució als reptes globals... i metropolitans.

L’humanisme tecnològic és la possibilitat d’una existència plena i garantida enmig d’una revolució tecnològica en un procés tan accelerat com l’actual. El ritme frenètic dels avenços tecnològics ens obliga a aturar la maquinària en un moment tan crític com l’actual per fer-nos les següents preguntes: com hem arribat a aquest punt? És aquest el tipus de progrés tecnològic i social que volem? Quins reptes té el ritme d’innovació actual? Podem fer alguna cosa, com a societat, per conduir aquesta revolució digital?

Posar en dubte tot allò que ens envolta és, des de fa segles, una actitud sana per a la reflexió sobre el futur. Ja Descartes, inspirat en les meditacions de Sant Ignasi, en un moment de novetats i innovacions de la història, va optar per posar en qüestió tot allò que l’envoltava per trobar la fórmula de discernir la veritat. D’aquesta mateixa manera, la humanitat necessita, ara més que mai, trobar la fórmula que faci sostenible el progrés tecnològic i no l’allunyi del fi pel qual va ser creat: millorar la qualitat de vida de les persones.

Lluny de ser una lectura distòpica, aquest article proposa una revisió d’allò que és contrari a la distòpia, però també a la utopia: la revisió d’allò que és desitjable i necessari. El paraigua de l’humanisme tecnològic és la fórmula que permet fer aquesta revisió tan necessària per a un moment com el present.

La revolució digital ha de ser revisitada mitjançant una agenda humanitzadora i ètica que dissenyi un conjunt de polítiques públiques centrades en allò que és humà. El desenvolupament d’un capitalisme de plataformes ha propiciat una automatització sense regles de l’economia, plantejant una sèrie de reptes globals que afecten l’estabilitat del nostre model de creixement i, fins i tot, la viabilitat de la democràcia liberal i de mercat.

En resum, la tecnologia pot millorar l’eficiència energètica i els nostres recursos, l'economia circular, desigualtats socials i millorar altament la nostra qualitat de vida, però, també, presenta grans reptes que hem de saber orientar, com a societat.

En paraules de Hans Jonas, a Das Prinzip Verantwortung: «La tecnologia moderna ha introduït una escala, uns objectes i unes conseqüències tan noves que el marc de l'antiga ètica ja no pot contenir». Davant del monopoli de les grans empreses tecnològiques i el clima de preocupació actual sobre la privacitat de les dades, necessitem un espai que impulsi una resposta ètica que subordini la tecnologia al benestar de la ciutadania. I aquest espai són les ciutats.

Actualment, estem veient com el nombre d’experiències internacionals es consolida al voltant de diferents models urbans basats en l’ús democràtic de la tecnologia. En un marc on les metròpolis són institucions proclius per a gestionar els riscos de la postmodernitat, l’única solució per construir una metròpoli del futur ha de passar per la guia de l’ètica digital. Per això, les agendes metropolitanes han d’assumir la tecnologia com una eina cívica, i no distòpica. Per això, la Barcelona metropolitana ha de protagonitzar una revolució humanista que proveeixi de sentit cívic les eines tecnològiques, i s’ha de fer a escala metropolitana.

•  CENTRALITAT DIGITAL. El món digital i tecnològic ha adquirit una centralitat en les nostres vides. Des dels nostres dispositius mòbils, l’àmbit laboral o els processos de decisió democràtica, tots impliquen, en una mesura o altra, la participació de noves tecnologies. Per tant, si la tecnologia ocupa un espai tan rellevant en les nostres vides, hem de ser capaços, com a societat, d’impulsar un debat en aquesta direcció que limiti i delimiti les fronteres d’allò que podem i no podem fer en l’esfera digital. De la mateixa manera que ens hem dotat d’un pacte social que regeix la nostra manera de viure en comunitat, també hem d’adaptar aquest pacte en la nova esfera digital, així com per a les noves eines socials que representen les tecnologies emergents. La regió metropolitana, de nou, representa una oportunitat per impulsar una acció coordinada que tingui la digitalització com a centre de transformació ciutadana.
•  PROTECCIÓ DIGITAL. Com a ciutadans i ciutadanes d’aquesta nova societat digital, hem d’apostar per una tecnologia que es posi al servei del nostre benestar i la nostra qualitat de vida, que resolgui els nostres reptes diaris i que permeti una major inclusió i sostenibilitat en les nostres infraestructures democràtiques. Tanmateix, això no pot ser a qualsevol preu. Una societat tecnològica i humanista ha de protegir la ciutadania, garantint els seus drets individuals, tant físics com digitals, i assegurant el compromís de les empreses i les administracions públiques. Hem d’assegurar-nos sistemes de protecció i seguretat que no posin en perill totes les garanties democràtiques que tant ens ha costat aconseguir. Així mateix, també hem de ser capaços d’impulsar una xarxa (a poder ser, metropolitana) de connexió, infraestructures i espais que permetin a tothom aquesta seguretat i protecció digital, tant de protecció contra els seus possibles desafiaments com de promoció cap a aquelles eines que poden ajudar a desbloquejar reptes persistents d’inclusió i participació.
•  PEDAGOGIA DIGITAL. En una societat on la tecnologia avança de forma exponencial i la nostra participació en aquesta ho fa de forma lineal, cal ser conscients de la necessitat d’una bona pedagogia digital. En contra de les bretxes d’accés i ús que existeixen actualment en l’esfera digital, com a societat hem d’impulsar un debat constructiu que permeti incloure tothom i donar veu a tota la ciutadania per impulsar una transformació que no deixi a ningú enrere.
•  CIUTADANIA DIGITAL. La interrelació dels nous avenços tecnològics i la consciència d’una centralitat humana en aquests progressos serà el moment de consolidació d’una nova ciutadania digital, que permeti impulsar una revolució que posi els primers al servei del segon objectiu, on la tecnologia sigui una eina per impulsar la vocació humanista de les nostres democràcies. Necessitem un compromís de tots els actors i nivells de la nostra societat i administració per conformar els límits i característiques d’aquesta nova ciutadania. Els processos participatius de Barcelona Demà son una oportunitat per impulsar i promoure el debat sobre aquesta nova ciutadania digital, el que en volem i el que n’esperem, així com què podem fer per fer-la possible.

Experiència pròpia en el tema.

Des de fa uns anys, una de les meves línies de principal interès i ambició ha estat, justament, la de l’humanisme tecnològic. El primer pas va ser l’any 2014 amb la presentació del meu llibre Tecnopolítica, on reflexiono sobre les interseccions entre la tecnologia i la política, a partir del qual vaig impulsar també el projecte sobre la matèria, sota el nom de tecpol. Durant els anys següents, desenvolupo una sèrie de col·laboracions amb bancs i universitats de l’entorn barceloní i llatinoamericà, treballant conceptes com les tendències del futur del treball, la Intel·ligència Artificial, la bretxa digital, la seguretat i la privacitat de les dades o els potencials ètics aplicats a l’entorn digital i les xarxes socials.

A partir de l’any 2020 consolidem aquests conceptes en diferents entorns, com el cicle del Cercle d’Economia «Barcelona Capital Global de l’Humanisme Tecnològic», que impulso conjuntament amb el pensador José María Lassalle; o la sessió de la Mobile Week Sabadell 2020, on faig una presentació sobre «IA, ciutats i ciutadania», on centràvem la reflexió de les noves tecnologies des d’una perspectiva metropolitana. Pocs dies després, ens confinàvem a les nostres llars per causa d’una experiència epidemiològica sense precedents. Per sort, a finals de 2020 vàrem poder dur a terme el Foro de Humanismo Tecnológico a ESADE, una trobada mundial pionera en aquest marc, que va permetre conversar sobre tecnologia i ètica amb personalitats de l’àmbit polític, empresarial i de la societat civil de Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

2. La capacitat de Barcelona per liderar el debat sobre humanisme tecnològic en clau metropolitana.

Les ciutats porten sent, des de fa uns anys, els nous laboratoris d’innovació. I les àrees metropolitanes generen un efecte multiplicador a les capacitats de les ciutats. Més enllà de la proposta de les smart cities, la realitat natural de les ciutats com a espais de gran concentració de població, idees, empreses i institucions, amb normes més flexibles que en altres nivells d’organització, amb un contacte més participatiu i proper a la ciutadania es presenten com a escenaris perfectes per a l’inici d’una revolució estructural i infraestructural com demanen els avenços tecnològics. Ciutats com Songdo, Toronto, Amsterdam o Tampere ja han mostrat les viabilitats de les ciutats com a espais on la tecnologia pot experimentar la seva disposició a les necessitats humanes, però hem de fer un pas més endavant.

La Barcelona metropolitana ha d’impulsar aquest debat com a capitalitat global de l’humanisme tecnològic. L’àrea metropolitana barcelonina presenta uns atributs únics i singulars que permeten posicionar la metròpoli com un centre d’innovació, d’intercanvi i de debat entre idees i propostes de tots els sectors. L’Humanisme Tecnològic com a proposta transversal per a la ciutat és una oportunitat per la ciutat comtal que no podem deixar perdre. A continuació, exposaré els principals atributs que fan a Barcelona la metròpoli idònia per esdevenir capital global de l’humanisme tecnològic.

_ ENTRAMAT GEOGRÀFIC DE LA REGIÓ METROPOLITANA.

Com a capital de la Mediterrània i situada a prop dels Pirineus, la situació geogràfica de la regiò metropolitana barcelonina es troba en un punt d’intersecció entre Europa i Àfrica, entre el mar i la muntanya, entre la ciutat i el camp. Una metròpoli a prop de tot i propera a tothom. En paraules de Josep Vicent Boira, Barcelona, dins la regió euromediterrània, forma part d’una regió urbana dinàmica i entrellaçada, ben connectada, més sostenible i al servei de les persones.

El Port de Barcelona, la Zona Franca, l’Aeroport del Prat, el Mobile World Congress, la Fira de Barcelona, la confluència d'espais amb la Via Laietana i el seu enorme potencial (amb els edificis de Correus, CCOO, UGT ...), l'Estació de França i l'alliberament de la via fèrria, així com el futur parc científic de la Ciutadella i la UPF, els edificis del Pier 01 i 03, el districte 22@, el campus de la UPC o la zona de les Tres Xemeneies són alguns dels punts pioners i innovadors de la ciutat, que poden acompanyar aquesta vocació cap a la transformació de l’humanisme digital de la metròpoli. Però el que també hem d’entendre és que la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, l’Aeoroport del Prat, el Tecnocampus de Mataró, el Parc Tecnològic del Vallès, el Parc Agrari del Baix Llobregat, La Maquinista o la Zona Universitària de Bellaterra han de ser compresos com a fronteres de la Gran Barcelona Metropolitana.

Factors com aquests evidencien la fortalesa d'un model urbà capaç de convertir la metròpoli en capital de la mediterraneïtat digital i, des d'aquesta fortalesa, aspirar a compartir el lideratge global de l'humanisme tecnològic amb una altra xarxa de ciutats del món. En aquest sentit, hem de creure i apostar per l'establiment d'una aliança metropolitana que segueixi, en termes territorials, una lògica lineal, en xarxa i menys centrípeta. El sentiment de pertinença i identificació que promou una franja de naturalesa lineal contribuirà a reforçar el vincle entre tots els municipis metropolitans. En la mesura que ets línia i node, és més fàcil que siguis xarxa. Tenim un possible relat? Sincerament, crec que sí.

_ NO COMENCEM DE ZERO.

Com assenyalava l’Anna Olsina, a The New Barcelona Post, «Catalunya ha estat sempre un país d’emprenedors. Malgrat haver perdut pes polític, continua tenint els centres operatius on té lloc la innovació i el desenvolupament». L’esperit comercial de la regió, sumat a la seva gran xarxa de centres d’investigació pioners de la regió barcelonina, fa de l’humanisme tecnològic, no solament una estratègia puntual, sinó un paraigua de pensament que engloba tots aquests actors i els posiciona en el debat sobre les qüestions relacionades amb la tecnologia, l’ètica i la nostra orientació cap al benestar i qualitat de vida de la ciutadania.

Hi ha un creixent interès per reconduir l'impacte tecnològic i canalitzar el desenvolupament digital de manera que la metròpoli pugui convertir-se en capital global de la mediterraneïtat digital. És una vocació des de la qual cal portar esdeveniments internacionals, promoure les col·laboracions publicoprivades i alinear-nos en un objectiu comú: aprofitar les potencialitats i els actius ètics i tecnològics de la gran Barcelona per convertir-la en fòrum de coneixement, seu física, node digital, hub d'innovació i aspirar, sense complexos, a ser capital global de l'humanisme tecnològic.

 En paraules, abans de la pandèmia, de Laia Bonet, tinenta d'Alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana i Benestar Animal: «Barcelona pot aspirar a liderar part d’aquests debats transcendentals, alhora que continua impulsant el seu ecosistema digital per fer de la nostra metròpoli el lloc més estimulant, dinàmic i exigent per a la nova economia». Ara, en el context d’una pandèmia sense precedents, aquesta necessitat es fa més forta que mai.

Escoles de negoci d'alta reputació, un ric i divers sistema de recerca universitari, la vitalitat del nostre activisme sociotecnològic, així com l'efervescent capitalitat de startups o la capacitat d'atracció de grans inversions en coneixement, fan de Barcelona la metròpoli perfecta per a impulsar, de manera creativa, aquests debats ètics.

_ ECOSISTEMA EMPRENEDOR.

Barcelona és una de les metròpolis europees que més ràpidament està pujant en els rànquings d’inversió per startups. L’estil de vida de barceloní, el seu model urbà particular, la qualitat de vida, l’alimentació i serveis, i l'oferta cultural la fan un pol d’atracció de talent tecnològic únic a Europa. Segons l’informe State of European Tech, entre 2013 i 2018 la metròpoli va atraure més de 2.620 milions de dòlars en inversions de capital privat, sent la cinquena font de capital de risc d’Europa i situant-se per davant de Madrid, Dublín i Amsterdam.

 L’estudi Startup Hetmap Europe situava Barcelona com un dels tres millors hubs tecnològics d’Europa, juntament amb Londres o Berlín. Aquesta posició no és menor, ni aleatòria: és el resultat d’un esforç col·lectiu i d’anys de treball per la consciència compartida de la necessitat que la nostra regió única i singular.

_ VOCACIÓ DE CIUTAT METROPOLITANA.

Tal com recull el nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Barcelona aspira a la cooperació amb la resta de municipis de la regió metropolitana, com a via per encarar reptes com la sostenibilitat ambiental, poder servir a les necessitats de la ciutat real dels 5 milions de persones, les persones que realment habiten i treballen a la metròpoli barcelonina. També és la perspectiva que permet a Barcelona competir amb altres ciutats globals.

Les metròpolis poden i han de ser el laboratori cívic per a protagonitzar una revolució humanística que doni sentit cívic a les distòpies tecnològiques. No volem ciutats molt intel·ligents i poc humanes, sinó tecnologia al servei del projecte cívic de la ciutat.

L’humanisme tecnològic i la seva capacitat per a involucrar els principals sectors econòmics de la metròpoli (turisme, indústria, hubs logístics, acadèmia, investigació, emprenedoria…), sumada a la capacitat de generar una esfera de conscienciació i empoderament de la ciutadania en els aspectes digitals (fet que ja s’ha iniciat, per exemple, des de programes com STEAM BCN de l’Ajuntament de Barcelona), fan de l’entramat metropolità barceloní un espai únic on fer créixer i alimentar aquesta vocació de ciutat i territori.

_ SEU/NODE/CAPITAL.

En definitiva, la Barcelona metropolitana pot convertir-se en un fòrum global on s'estudiïn i s'assagin els drets de la ciutadania en qüestions sobre la privacitat de dades, els límits a les grans corporacions tecnològiques, la robòtica, la computació quàntica o el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, entre altres. Europa corre el risc de ser el parc temàtic i geriàtric del món, si no ho som ara. L'ecosistema digital, polític i cultural de Barcelona és una oportunitat que necessita un relat que l'activi. Hem de recordar, també, que si la metròpoli de Barcelona no abraça aquesta idea, altres nuclis urbans poden capitalitzar-la. Deixar perdre aquesta oportunitat seria, a parer meu, un gran fracàs per a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Ens trobem, per tant, en un context en el qual es dibuixa una oportunitat perfecta per a aprofitar els actius de Barcelona i donar forma a la transformació digital, posicionant la metròpoli barcelonina com a líder global en humanisme tecnològic.

3. Missions.

La metodologia de Mariana Mazzucato, basada en missions, permet posar-nos objectius concrets per a avançar en la consecució d’una Barcelona del Demà que inclogui tots els temes discutits i qüestionats en aquest document. En aquest sentit, i amb una voluntat de deixar molt clares les ambicions de la ciutat en la direcció de l’humanisme tecnològic, proposo tres missions:

1.   COL·LABORACIÓ. L'autoregulació de la ciutadania individual i corporativa. La pressió conscient i compromesa dels usuaris/usuàries, consumidors/es i ciutadania per a formular les seves demandes i limitacions efectives contra l’excés de poder de les corporacions pot ser un gran actiu en la conformació d’una ciutadania digital compromesa i participativa. En clau metropolitana, hem d’impulsar totes aquelles activitats, iniciatives i propostes que permetin generar una xarxa crítica, formativa i constructiva on la ciutadania prengui un rol líder en la conformació de les normes i del terreny de joc digital, que no deixi a ningú enrere i que empoderi digitalment els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat metropolitana.

2.   ALIANCES. Una aliança ciutadana-corporativa, publicoprivada entre governs (locals, regionals, estatals i supranacionals) i les grans forces de pensament i representació polítiques, amb les corporacions globals. Una aliança per a garantir l'interès general i el bé comú que avui, lamentablement, no es pot garantir només des de la política democràtica. En aquest sentit, els recents manifestos de CEO i líders de l'economia digital, que advoquen per l'humanisme en el centre del desenvolupament tecnològic, em semblen esperançadors. Ens mereixem un millor reconeixement i entusiasme des de la política.

3.   ENFORTIMENT. Avançar en l'enfortiment normatiu global, en una nova governança de l'ecosistema digital global. En aquest sentit, les metròpolis globals, com Barcelona, poden jugar un paper decisiu per explorar i dissenyar models de governances democràtiques. Explorem, també, iniciatives com dotar-nos d'una «Constitució Digital Global» per als nous drets, però també noves responsabilitats que, com a ciutadania activa i participativa, hem de prendre per a construir, entre tots i totes, una nova ciutadania digital i tecnològica que recordi la centralitat de les persones a partir de la governança transparent i inclusiva.

RECURSOS ADDICIONALS

• Antoni Gutiérrez-Rubí, Barcelona: una cartografía digital para una propuesta centrada en lo humano, Cercle d’Economia, – 14.01.2020. https://bit.ly/3tVpxfL

FÒRUMS I CICLES

• Foro Humanismo Tecnológico (2020 - ESADE) https://bit.ly/3tZmQdi
• Barcelona capital global de l'humanisme tecnològic (2020 - Cercle d’Economia) https://bit.ly/2SMZSZI

ARTICLES

• “Menos tech y más Platón”: humanizar la tecnología para salir de la caverna”, Telefónica Empresas, 05.05.2021,  https://bit.ly/3brR0zl
• “Por un tecno optimismo consciente”, Diari La Vanguardia,- 02.05.2021, https://bit.ly/3eK7HH0
• “Para ser digital hay que ser clásico”, VIA Empresa, 21.04.2021, https://bit.ly/3dHQtee
• “La trampa tecnopopulista”, Le Grand Continent, 19.04.2021, https://bit.ly/3sKo0bM
• “Digitalización y administración, ¿el binomio imposible?”, VIA Empresa - 30.03.2021) https://bit.ly/2QMkdNP
• Coalición Digital Verde Europea: el desafío de la transformación digital y la transición verde, Sostenibles.org, 25.03.2021, https://bit.ly/3fo5OBF
• “Barcelona: liderar el humanismo tecnológico”, Diario El País, 22.08.2019, https://bit.ly/3yeFnFD

[1] @antonigr | www.gutierrez-rubi.es

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.