Documentació Metròpoli Intel·ligent
Papers i lectures de referència
Paper 2. Innovació
Innovació social i tecnològica per assolir una metròpoli intel·ligent el 2030. R+D+I: humanisme digital i cultura
Autoria: Natàlia Mir Serra, Directora general d’INNOBAIX
Data: 10/05/2021
Resum: Quin és el lloc de la gran regió metropolitana de Barcelona al món? Una pregunta que no per òbvia, ens hem de deixar de fer quan pensem i projectem la metròpoli barcelonina del 2030, doncs en la seva resposta trobarem les estratègies a dissenyar per dibuixar el camí a seguir. La redactora d’aquest paper aspira de manera humil a aportar l’experiència pròpia en el camp de la innovació social i tecnològica, tot aprofundint sobre diverses qüestions per tal d’oferir unes conclusions finals que permetin reflexionar el lector i obrir debat. Des de l’anàlisi del binomi innovació social i innovació tecnològica, passant per una reflexió entorn l’humanisme digital i amb una menció expressa a l’experiència i aportacions de diversos laboratoris ciutadans del Baix Llobregat, tot des de la posició privilegiada de qui subscriu aquest paper al capdavant d’Innobaix, l’Agència d’Innovació del Baix Llobregat i l’Hospitalet.[1]
Val a dir que la regió metropolita de Barcelona no només ocupa una posició estratègica al sud d’Europa i al bell mig del corredor mediterrani, comunicant Espanya amb la resta del continent[2] amb una població que representa la vuitena en nombre de tota Europa i que junt amb Milà i Nàpols suma més de 17 milions d’habitants, essent els 3 majors pols regionals del Mediterrani [3]. Però Barcelona és també el sisè hub europeu segons nombre de startups i la cinquena ciutat amb major capital invertit el 2019[4]. Aquests ingredients fan de la seva regió metropolitana un territori amb enormes reptes per afrontar i un potencial per descobrir si sabem llegir correctament les claus post pandèmia.
Innovació social vs. innovació tecnològica
Ens proposem potenciar el binomi innovació social i innovació tecnològica, camins complementaris per assolir una metròpoli intel·ligent, a l’hora que equilibrada i sostenible, entesa aquesta darrera en tres dimensions, inseparables entre si, que són segons la declaració de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) l’econòmica, la social i l’ambiental. A diferència de la innovació empresarial o tecnològica que persegueix el lucre, la competitivitat o la taxa de mercat, la innovació social cerca satisfer demandes que millorin el benestar, les condicions de vida, el nivell cultural, la igualtat i la inclusió social o la sostenibilitat ecològica del territori on s'intervé[5]. De fet, la innovació social té caràcter geogràfic, ja que està condicionada per l'entorn immediat sobre el qual s’intervé per millorar-lo o transformar-lo. La innovació tecnològica, per contra, tindrà altres limitacions, vinculades al sector productiu o de serveis al qual s’implementi.
En conclusió, podem dir que una innovació és social quan tant els seus mitjans com els seus fins es defineixen per criteris socials, ètics i de benestar pensant en l'impacte positiu que té en benefici de la comunitat. El social està inscrit tant en el com (els processos es fan de manera participada i amb procediments nous) com en el per què (els objectius socials a assolir eren desatesos o mal administrats). Tal com afirma Geoff Mulgan, la innovació social es focalitza en àmbits on més gran és la bretxa entre les necessitats i l'oferta de serveis que es mesura pel grau d'insatisfacció i malestar dels ciutadans[6]. Al seu torn, el procés d'innovació social dóna poder als individus per actuar amb valors de cooperació, confiança i reciprocitat creant una nova cultura de relacions col·laboratives independentment del seu estatus com a administració, com a col·lectiu ciutadà o com a empresa privada.
Al llarg dels seus 10 anys de vida, a Innobaix hem acompanyat una gran diversitat de projectes empresarials, startups i emprenedores i aquest binomi ha format part sempre del nostre ADN. També detectem el talent i la innovació en àmbits allunyats del focus d’actualitat tecnològica, àmbits quotidians i a prop de les pimes i de les persones, essent la vessant d’innovació social aquella a la qual hem donat més empenta els darrers anys. Tal com assenyala l´European Innovation <Scoreboard en el seu informe del 2018, les petites i mitjanes empreses (pimes) són motors d’innovació, ocupació i cohesió i mereixen una atenció especial.
Les dades suggereixen que, per al conjunt de la UE, recentment s'ha invertit la tendència decreixent de la proporció de pimes que introdueixen innovacions. Ara la Covid-19 ens situa davant d’un possible retrocés, per tant continuar recolzant els projectes d’aquesta naturalesa és una fita estratègica de primera magnitud pel nostre territori. Matisant i ampliant la provocativa definició que feia Esko Tapani Aho dels conceptes interrelacionats de R+D [7], m’agrada referir-me a recerca com invertir diners per obtenir coneixement, mentre que innovació seria invertir coneixement per obtenir valor, i finalment amb el desenvolupament invertim valor per obtenir diners, la qual cosa expressa molt bé el fenomen de retroalimentació que es produeix amb una estratègia reeixida del trinomi R+D+I.
Innobaix ajuda al creixement de l'empresa donant suport als seus processos d'innovació i de creació de nous productes i serveis, trobant-los partners de valor afegit, ajudant-los a millorar el seu pla de negoci, i facilitant l'accés a la inversió i al finançament públic i privat. Tot plegat amb la finalitat última d’elevar la competitivitat de les empreses del Baix Llobregat i L’Hospitalet. L’ecosistema que tenim entre centre educatius, universitats, patronals, ajuntaments, empreses, sindicats i els programes de creativitat i foment de l’emprenedoria en la innovació, des dels més petitons fins a post-universitaris, fa que treballem totes les franges educatives aportant valor en la creació projectes que generin economia però sempre vinculats a l’impacte social al territori i a les persones. Som una relació directa publico-privada i això ens fa més àgils i autèntics, barregem les empreses amb les institucions, ajuntem startups amb grans empreses per provocar transmissió de coneixement, confrontem el talent de les universitats amb reptes reals d’empresa, aquesta part holística ens fa diferents i part del nostre èxit rau en aquest fet.
Actualment el teixit empresarial del Baix de Llobregat disposa de recursos públics, tant en forma d’ajuts com a beques, com ara l’Emprenedoria social tecnològica de l’AMB[8]. Es tracta d’una convocatòria de beques i aportacions destinades al desenvolupament d'iniciatives i reptes d'innovació per a nova emprenedoria i empreses ja consolidades que desenvolupin projectes i activitats d'innovació tecnològica amb retorn social.
Humanisme digital i cultura
En algun moment de la nostra vida hem escoltat dir als grans que la salut és el més important, i hem començat aquest 2021 amb una crisi sanitària, social i econòmica que ja ha fet trontollar els fonaments de l’economia i que farà replantejar-nos la nostra escala de valors i prioritats. Aquesta crisi està accelerant processos que haurien trigat anys en desenvolupar-se, i és aquí on rau l’oportunitat que ens ofereix. Suposarà aquest canvi un avanç en la digitalització les pimes? Esdevindrà el retorn social un recurs estratègic de les empreses? Apostarem per creixements orgànics? En definitiva, sabrem adaptar-nos al nou marc sòcio-econòmic post Covid-19?
Partint de l’àmbit de competències i experiència comarcal Baix Llobregat i l’Hospitalet, en què infereix l’acció de la nostra agència d’innovació: Innobaix, apostem per una sèrie d’estratègies que ens han de dur a assolir objectius clau per garantir la recuperació econòmica i així, poder plantejar una metròpoli intel·ligent al 2030.
La nostra experiència treballant al costat de les empreses en l’àmbit local ens diu que és fonamental la construcció d’un teixit econòmic socialment responsable, que a més dels criteris tradicionals incorpori també els paràmetres ASG: medi ambient, retorn social i bon govern. El futur de les empreses del nostre territori està en oferir un valor afegit al seu producte que no només les diferenciï de la competència sinó que les faci capdavanteres en el que ha de ser una empresa del segle XXI, responsable amb el medi ambient i solidària amb el seu entorn social, governada des de la igualtat d’oportunitats i gènere i gestionada de manera honesta i transparent. Això només serà possible des d’un lideratge ètic que ens porti cap a la recuperació econòmica i un futur creixement que sigui sostingut i sostenible, amb el suport institucional necessari que aposti per aplicar una estratègia combinada defensiva i proactiva. Defensiva, per protegir la liquiditat de les empreses i la conservació de llocs de treball, amb tots aquells mecanismes que tenim a disposició: finançament tou, subvencions, pròrrogues d’impostos, re negociació amb proveïdors. Proactiva, establint les condicions que ajudin al recosit del teixit empresarial i que apostin per la seva conversió en empreses ASG. Sabem com és d’important innovar per treure el màxim dels pocs recursos econòmics de què disposem, i en aquest sentit serà clau la forma com es pugui gestionar a nivell local i regional l’aportació del fons de recuperació econòmica de la Comissió Europea.
A fi d’obtenir els millors resultats possibles, cal un pla d’acció ben fet i a llarg termini amb l’horitzó al 2030, que compti amb el treball coordinat entre tots els agents: administracions, educació, patronal, sindicats i empreses, i que sigui fil conductor de la multitud de programes que des de fa anys es duen a terme per part d’agències i fundacions com Innobaix que oferim el nostre paraigües i expertesa en el rol de pont, interlocutor i generador de sinèrgies entre tots ells. Sense aquest pla la retenció de talent serà una utopia i la inversió en R+D+I una pèrdua de temps i energia. El pla d’acció hauria d’identificar en primer lloc quins són els clústers on es genera valor afegit, construir ponts amb els cicles formatius i estudis universitaris vinculats, avaluar les claus de desenvolupament per cada clúster, les seves fortaleses i oportunitats amb què compta, però també les seves debilitats i quines amenaces afronta. L’objectiu seria dotar-los de la visibilitat política necessària a nivell europeu per tal de poder inferir en la legislació que els afecta tal com fan els lobbies i així obtenir el suport institucional i els fons econòmics per al seu desenvolupament. Des de l’acció local assolirem la reacció global. Un pla que per tal que sigui efectiu i eficaç haurà de millorar també en agilitat els processos administratius que sovint per ser excessivament burocràtics es perceben per l’empresari com allunyats de les seves necessitats.
L’horitzó dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la ONU és en si mateix una visió transformadora del món que ja forma part dels programes d’innovació i creixement per a empreses. Aquesta visió ha de ser el resultat de la implementació encertada de les estratègies aquí exposades, que exigeix un canvi de paradigma cap a la cooperació entre empreses i amb tots els agents implicats. Aquest canvi ens permetria assolir l’objectiu de recuperació econòmica desitjat d’una Europa de les regions, en un nou escenari que comptaria amb un suggeridor llenguatge: sostenibilitat, en el sentit més ampli de la paraula; cooperació entre empreses i amb institucions; solidaritat com a eix vertebrador; bon govern apostant per la inclusió social i la igualtat de gènere, la reducció de la bretxa salarial, i l’erradicació la corrupció; digitalització de les pimes, preparant-les per ser competitives, des del treball a distància i amb tecnologies Big data i 5G; flexibilitat dels recursos, infraestructures i equipaments de què disposem; agilitat en els tràmits administratius, en la presa de decisions; generar confiança en un entorn d’incertesa i així llaurar el terreny per a la futura inversió.
L’administració pública i els governants tenen la responsabilitat de garantir que estarem preparats per la propera onada de crisi sanitària. També de garantir la mobilització de recursos suficients per salvaguardar l’economia. El sector educació té el repte d’aprofundir en models com l’FP Dual que generen sinèrgies entre el món educatiu i el laboral, que incentiven els alumnes i generen talent. El teixit empresarial ha d’aportar compromís individual per al canvi, per tal de superar un present amb sectors productius ancorats en processos i tecnologies obsolets com l’automobilístic i la construcció; un turisme estacional, fluctuant i sovint de poca qualitat; una restauració sustentada en un difícil equilibri entre quantitat/qualitat i el seu important pes específic en el PIB; i un sector industrial pràcticament inexistent però amb un altíssim potencial de desenvolupament en àmbits com el de les energies renovables. La recepta per a un quadre mèdic tan variat sembla difícil, però tots ells comparteixen la necessitat d’adaptar-se als canvis per subsistir, sovint amb la tecnologia com a motor de canvi, en un món cada vegada més incert però que demana més solidaritat i més valors, i on els camins que ens queden per fer depenen de nosaltres.
Dels laboratoris ciutadans a la metròpoli inclusiva
La situació endegada el mes de març de l’any passat no només ha generat una aturada econòmica, molt documentat i analitzat pels experts, sinó també l’aturada de l’activitat social tradicional, entesa com a presencial, física, que només en els segments de població digitalitzats ha estat possible substituir per una activitat social virtual, vehiculada a través de les xarxes socials i les tecnologies de comunicació. En aquest sentit trobo rellevant la reflexió de Manel Castells[9], qui apunta que els fluxos d’informació a través d’internet revelen que aquest és un espai dominant i pot ser que alguns col·lectius quedin fora, exclosos d’aquest coneixement, fora del sistema global on circula gran part de la cultura i on es debaten i prenen decisions econòmiques i polítiques.
Cal connectar el global amb el local per evitar i corregir aquests fractura social i tecnològica i les ciutats que mirin en connectar-les en benefici dels seus ciutadans seran líders de noves formes de vida, doncs els ciutadans que estiguin connectats sense perdre la seva identitat, cultura i ciutadania seran més capaços de crear valor. La realitat és que vivim connectats, tot passa a les xarxes, per això el col·lectiu de la tercera edat, entre d’altres) queda marginat, la connexió entre allò virtual i la realitat la fem nosaltres i l’hem de saber adequar a les nostres vides.
Al Citilab de Cornellà de Llobregat trobem un excel·lent model de com podem fer ús dels laboratoris ciutadans per a que ens ajudin a construir una metròpoli inclusiva, generant sentit de pertinença i de comunitat, es tracta d’un projecte que neix de persones innovadores amb passió per la creativitat i la innovació. És també un molt bon exemple de projecte urbà, de recuperació d’un entorn urbà i fabril degradat, amb un edifici emblemàtic a nivell funcional i estètic, pol de recuperació urbana i de cohesió social de tot el barri, paradigma canvi del treball manual a les fàbriques del segle XIX a la tecnologia del segle XXI. Al Citilab conflueixen i es retro alimenten persones de diferents gèneres en un context de marcada diversitat cultural; de fet és un reflex de com és la seva ciutat, on hi conviuen avis i nens, on es parla d’alta tecnologia, on es generen debats, on conviuen modernitat tecnològica i continuïtat cultural. L’enfortiment de les connexions nacionals i internacionals del centre permetran sens dubte treballar per una ciutat més intel·ligent i cohesionada.
Un altre gran model al Baix Llobregat és el Coboi lab, el Laboratori d’Innovació Social públic de Sant Boi de Llobregat. Coboi lab és un espai relacional, de coneixement i de prototipatge per afrontar reptes socials de manera col·laborativa en el territori. Per complir aquest paper, Coboi lab treballa des de 2019 amb un mètode transversal i transferible per tal de guiar els processos d’ideació, disseny, prototipatge i testeig de solucions innovadores, i ho fa amb un enfocament col·laboratiu. Aquest mètode, el Mètode reptes de ciutat, segueix un procés que s’inicia amb l’observació (on es defineix un repte de ciutat), l’exploració (amb la identificació i integració de les diferents perspectives i interessos dels actors implicats), el pla d’acció (disseny d’accions per a cada eix d’actuació)i la implementació final (prototipatge i planificació de la implementació), sense oblidar la definició de com mesurar els resultats, com fer el seguiment de tot el procés i l’avaluació de l’impacte de les accions implementades..
El passat mes d’abril Coboi lab va participar en el Colaboratori, un espai de reflexió en el marc de la iniciativa de la plataforma ciutadana Frena la Corba (FLC). Frena la Corba és una plataforma ciutadana que abasta tot el territori espanyol on voluntaris, emprenedors, activistes, organitzacions socials, makers i laboratoris d'innovació pública i oberta, cooperen per canalitzar i organitzar l'energia social i la resiliència cívica enfront de la pandèmia de la Covid-19 donant una resposta des de la societat civil complementària a la del govern i els serveis públics essencials[10]. Al Colaboratori es va conversar amb diferents agents estatals i internacionals sobre “la interrelació de la innovació ciutadana amb la innovació social, la innovació pública i la innovació oberta, posant l’accent en el subjecte ciutadà com a fet diferencial”[11].
La imbricació del món acadèmic en els programes d’innovació d’Innobaix ens ha portat a prendre que més enllà de Barcelona, Castelldefels (Baix Llobregat Sud), Sant Cugat (Baix Llobregat Nord) i Cerdanyola (Vallès Nord) poden exercir de líders a nivell de desenvolupament econòmic i social, aprofitant el potencial al voltant dels seus respectius campus universitaris per a dinamitzar i compartir oportunitats amb els municipis veïns.
Exemple de coordinació públic-privat (d’escala regió metropolitana)
La capacitat de diàleg amb tots els ens i la col·laboració dels sectors públic i privat és la base dels projectes que desenvolupem a Innobaix, essent l’adaptació al canvi l’eix vertebrador de la nostra essència. Ho fem estant en contacte molt proper amb diferents agents socioeconòmics, patronals, sindicats i universitats, on participem en diferents àmbits de debat com les taules territorials per a la reactivació econòmica o les taules del futur de la Formació Professional, on decidim accions a emprendre de forma conjunta. Estem en contacte permanent amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb l’Àrea metropolitana i la Diputació de Barcelona, per conèixer les ajudes o subvencions disponibles i alineades a l’emprenedoria i la innovació. Escoltem tant els ajuntaments com les empreses, copsant quines són les necessitats del territori, per fer créixer el teixit empresarial de la comarca, per cercar, formar i retenir talent, per internacionalitzar-se o sobreviure.
Un excel·lent exemple que implementa aquesta filosofia és el programa Innobus Metropolità[12], del qual aquest any s’inicia la seva quarta edició. El programa Innobus s’adreça a joves universitaris, graduats o a punt de ser-ho, amb empenta i talent i els posa en contacte amb l’ecosistema empresarial de l’àrea metropolitana de Barcelona. Innobaix fa una selecció de candidats i els puja al Bus de la Innovació, que recorre l’àrea metropolitana de Barcelona tot fent parada a empreses d’alt potencial, que reben els joves i els plantegen reptes que han de superar formant equips multidisciplinaris
Els objectius d’aquest programa són bidireccionals:
- Ajudar persones amb estudis universitaris en situació d’atur a aflorar el seu talent i a llançar els seus projectes innovadors.
- Beneficiar les empreses metropolitanes i acompanyar-les en els processos de captació de noves idees i persones amb talent.
El finançament del programa corre a càrrec de l’Àrea Metropolitana i dels recursos propis d’Innobaix provinents de les quotes dels seus socis, tant ajuntaments com empreses.
La comunicació es treballa des de múltiples actors, des dels departaments de promoció econòmica dels ajuntaments i el Consell Comarcal, que ens fan d’altaveu fent difusió del programa i cercant nois i noies a través del programa Garantia Juvenil; les patronals i Acció (Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya), a les seves newsletters; l’AMB que a l’inici de la ruta ofereix uns programes de benvinguda conjuntament amb Innobaix. Al seu torn, Innobaix utilitza els seus propis canals de difusió via newsletter i xarxes socials, amb el disseny previ d’estratègia.
Les empreses no només ens aporten un repte real d’innovació, també ens faciliten accés a les seves instal·lacions i ens fan una xerrada inspiradora sobre innovació, i les universitats i els seus vivers són incloses en la ruta per conèixer l’ecosistema del territori. En el procés de prototipatge de les solucions al repte participen tant representants de les empreses que llancen el repte com professionals del món acadèmic i empresarial que ofereixen als joves les eines i recursos que els permetin treballar de forma creativa i innovadora.
Conclusions
Les conclusions d’aquest paper estan basades no només en l’experiència i reflexions aquí exposades sinó també en l’exhaustiva recopilació de dades realitzada aquest 2021 per l’AMB en els seus 36 municipis[13].
- Garantir la connectivitat física i la cohesió territorial. Promoure les sinèrgies i dinàmiques de cooperació territorial entre municipis de cara a l’èxit compartit.
- Promoure la millora dels municipis, promoure un desenvolupament més igualitari al voltant de la regió.
- Desenvolupar els sectors punters (economia, govern obert i educació) en els municipis més avançats en la temàtica smart. Créixer a partir dels àmbits on s’és més fort.
- Garantir la mobilitat sostenible entre tots els municipis i reduir els costos i temps de transport
- Promoure l’intercanvi de bones pràctiques amb els municipis punters a nivell de transparència i govern obert. Donar eines de suport als municipis amb menys capacitat d’impulsar-ne.
- Reforçar la mobilitat en bicicleta entre Barcelona i els municipis de la primera corona.
- Potenciar l’enclavament de la regió metropolitana de Barcelona en l’arc mediterrani.
[2] La Comissió Europea va dissenyar un conjunt planificat de xarxes prioritàries de transport (Trans European Transport Networks), pensades per facilitar la comunicació de persones, mercaderies i serveis al llarg de tota la Unió Europea i que han d'estar finalitzades el 2030. Una d'aquestes xarxes és el Corredor Mediterrani, l’eix ferroviari de viatgers i de mercaderies que connectarà Algeciras amb Ucraïna. Iveta Radičová (European Coordinator for the TEN-T Mediterranean Corridor). https://ec.europa.eu/transport/themes/infrastructure/mediterranean_en
[3] https://www.amb.cat/web/area-metropolitana/coneixer-l-area-metropolitana/localitzacio-i-usos-del-sol
[4] Segons el NWCapital report https://mobileworldcapital.com/es/report/startup-ecosystem-overview-2019/
[5] https://catalunyaeuropa.net/desigualtats/admin/assets/uploads/files/b1df4-que-es-la-innovacio-social.pdf
[6] Geoff Mulgan. The Process of Social Innovation en Innovations, MIT Press Journals, 2006, pp. 145-162.
[7] Esko Tapani Aho (Veteli, 20 de maig de 1954) és un polític finlandès, que fou Primer Ministre de Finlàndia entre 1991 i 1995.
[9] Entrevista a Manel Castells sobre la societat del coneixement i els laboratoris ciutadans, Citilab (Cornellà de Llobregat maig de 2021. https://coneixements.citilab.eu/item/lideres-de-opinion-en-la-web/
[10] https://frenalacurva.net/colaboratorio/
[11] http://www.coboilab.cat/ca/blog/2020/els-10-aprenentatges-sobre-la-innovacio-ciutadana/
[12] https://www.innobaix.cat/innobus/
[13] Conclusions basades en l’aixecament d’informació per l’estudi de Metròpoli Smart de l’AMB de 2021. https://agenciaeconomica.amb.cat/actualitat/publicacions/detall/-/publicacio/metropoli-smart/10466178/7154508
Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.
