Documentació Metròpoli Intel·ligent

Biblioteques municipals: reptes per a la innovació d’un servei de proximitat en clau territorial.

 

Autoria: Andreu Orte, Cap de la Unitat de Programació i Innovació. Gerència de Serveis de Biblioteques, Diputació de Barcelona.

Data: 12/05/2021

Resum: Les Biblioteques públiques municipals i els serveis de bibliobús garanteixen l’accés universal i igualitari a la lectura, la informació i la cultura per a tota la ciutadania. La biblioteca municipal esdevé un servei públic de referència als municipis de la demarcació de Barcelona, un servei que aprofita la seva capil·laritat al territori. La Diputació de Barcelona col·labora amb els ajuntaments a través de convenis per establir les bases de prestació del servei bibliotecari municipal.

En la darrera dècada, les biblioteques estan fent front a diversos reptes, tant globals com sectorials, que han provocat l’impuls d’estratègies i actuacions. Fruit d’aquesta progressiva evolució, en els darrers anys s’ha avançat en la definició d’un model de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM).

En aquest context de canvi, la contribució de les biblioteques als reptes formulats pel procés “Barcelona demà” és pertinent. En primer lloc, perquè el model comparteix instruments i metodologies per abordar reptes col·lectius. L’ús de laboratoris ciutadans per abordar projectes en seria un exemple. Ara bé, el principal motiu és que les biblioteques, treballant en xarxa, poden fer compatibles la seva funció de servei de proximitat per a respondre a necessitats i reptes municipals, però també amb un abast metropolità, provincial i també d’abast català.

Aquest article està dividit en quatre apartats: en primer lloc es presenten les biblioteques municipals com a servei de proximitat; tot seguit es presenten els reptes bibliotecaris. En tercer lloc es sintetitzen els principis del model de biblioteques XBM. Finalment s’argumenta per què la proximitat i el context en el qual les biblioteques són compatibles i com es poden activar reptes locals i metropolitans en aquest marc d’actuació.

Les biblioteques municipals com a servei de proximitat

La XBM està integrada a data 1 de maig de 2021 per 228 biblioteques municipals i 10 bibliobusos a la demarcació de Barcelona. La Diputació de Barcelona col·labora amb els municipis a través de convenis per establir les bases de prestació del servei bibliotecari municipal. Es tracta d’una xarxa que al llarg de la seva llarga existència ha prioritzat els principis de proximitat i equitat territorial.

És a dir, les biblioteques municipals i els bibliobusos garanteixen l’accés universal i igualitari de tota la ciutadania a serveis bibliotecaris de qualitat al municipi de residència. Actualment la XBM arriba a una població de més de 5,5 milions de persones en més de 250 municipis, la meitat d’elles disposen d’un carnet individual d’usuari. Un 98% de la població de la demarcació té accés a serveis de biblioteca o bibliobús.

La normativa preveu que tots els municipis majors de 5.000 habitants disposin de biblioteca municipal, essent l’únic equipament obligatori en municipis d’aquest llindar poblacional. En el cas dels municipis entre 3.000 i 5.000 habitants la normativa sectorial aconsella la prestació d’una biblioteca filial. En els municipis majors de 30.000, la normativa aposta pel desenvolupament de xarxes urbanes mitjançant biblioteques centrals i de proximitat.

El principal instrument de planificació bibliotecària previst per aquests municipis són els plans de biblioteques, que defineixen les característiques d’aquestes xarxes urbanes (nombre d'equipaments, model de funcionament, objectius, etcètera) i distribueix responsabilitats pel que fa a la seva execució i el seu manteniment. Tot i aquesta previsió, en la pràctica no tots els municipis amb xarxa urbana disposen d’un Pla en vigor o bé en desenvolupament, fet que comporta què els serveis bibliotecaris es diferenciïn sovint per qüestions de superfície i recursos i no es prioritza desenvolupar un model propi amb capacitat d’especialitzar i de complementar els serveis existents.

Des de la perspectiva supramunicipal, la XBM treballa per potenciar els principis de proximitat, cooperació, equitat, complementarietat i especialització. Ho fa a través de diversos serveis i activitats de suport al conjunt de biblioteques, com ara l’impuls de grups de treball dels professionals de la XBM i la coordinació dels serveis bibliotecaris a través de xarxes territorials (zones). En tots dos casos es busca compartir informació, bones pràctiques, aportar coneixement tècnic i recursos econòmics, generar economies d'escala, fer propostes de valor i innovació en la gestió. 

El procés “Barcelona Demà”, impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona aborda diversos reptes amb la voluntat d’impulsar l’estratègia metropolitana d’aquesta dècada. En aquest context les biblioteques poden ser motor de transformació com a servei de proximitat, però també poden contribuir en clau supramunicipal, tant per al conjunt de Catalunya, per la demarcació de Barcelona, la Regió Metropolitana o la comarca on s’integra cada biblioteca.

A continuació es desenvolupa l’argument sobre com la biblioteca pot ser un servei de proximitat i, alhora, un servei que respon a reptes comuns territorials. Per fer-ho, es resumeixen els reptes als quals fa front l’àmbit bibliotecari i que han permès accelerar la definició del model de biblioteca XBM que guiarà els propers anys. Posteriorment s’ofereixen diverses orientacions sobre com encaixen l’escala més propera al ciutadà (el barri o el municipi) amb altres escales territorials (en clau comarcal, metropolitana, provincial).

Reptes de l’àmbit bibliotecari

Les biblioteques públiques es troben en una transformació constant des del començant del segle XXI, quan es van posar al dia les directrius IFLA/UNESCO de Biblioteca Pública l’any 2001, que recollien diversos reptes detectats als anys 90. Aquelles directrius determinaven que els objectius fonamentals de la biblioteca pública eren facilitar recursos informatius i serveis pel que fa a:

• Accés a la informació.
• Suport a la formació.
• Foment de la lectura/desenvolupament cultural.
• Espai de relació.
• Suport al desenvolupament personal.
• Serveis per a infants i joves.

En els darrers 20 anys, les societats estan experimentant profundes transformacions amb importants efectes en les relacions socials, econòmiques i culturals. Els grans reptes globals, actualitzats i agrupats en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), estan orientant el compromís arreu del món. L’àmbit bibliotecari no n’és excepció, els ODS esdevenen una oportunitat excel·lent per a què des de les biblioteques, com a servei de proximitat, s'articulin polítiques públiques de diferents àmbits (ocupació, salut, gent gran, etc.) coordinant estratègies i establint plans d'acció i projectes per als propers anys.

En el context bibliotecari, també han emergit diversos reptes i tendències que estan afectant de manera decisiva a l’àmbit bibliotecari:

• Envelliment de la població. Al 2030, 1 de cada 3 habitants de la demarcació tindrà més de 60 anys. Aquest fet suposa molts reptes pels ajuntaments i té conseqüències en els serveis, projectes i activitats que es facin a les biblioteques.
• El repte tecnològic, a través dels canvis en els suports i mitjans d’accés a la informació, tot i el predomini de la venda en paper, són evidents. La digitalització de la vida pública, professional, personal i social és una exigència global. En època de majors restriccions per la COVID-19 s’han incrementat de manera molt important el préstec de llibres i audiovisuals digitals i l’assistència a activitats virtuals. Però cal tenir en compte la necessitat de garantir la inclusió digital.
• L’aprenentatge cada cop es basa en processos empírics, a través de l’experimentació i la pràctica. Els mitjans per l’educació i l’aprenentatge es flexibilitzen i adquireix protagonisme la necessitat de formar-se al llarg de la vida.
• Les maneres de consumir cultura i informació tenen cada cop més protagonisme dels usuaris. La seva interacció a través dels productes i serveis de comunicació i la seva capacitat d’erigir-se com a generadors i difusors de coneixement és evident. L’existència de prescriptors, crítiques literàries i qualificacions en portals de compra de llibres poden condicionar la demanda a les biblioteques i la manera com els usuaris decideixen quin document consultar i quin no prioritzar. Els serveis bibliotecaris han impulsat també fórmules per a respondre a aquest repte.
• Noves fórmules de participació i cogestió a través de la innovació social. El model d’implicació de les administracions públiques en els assumptes públics s’està movent cap a noves fórmules d’innovació social. En elles, cada actor de l’anomenada quàdruple hèlix (fins i tot quíntuple hèlix) pot tenir un paper actiu per canviar, transformar i interactuar en el seu entorn de referència. Els serveis públics, com ara les biblioteques municipals, poden contribuir a aquest repte participant de manera activa en reptes de barri, municipals, comarcals, metropolitans o provincials. Però també tenen capacitat per activar processos d’innovació social en el codisseny, cocreació i fins i tot la cogestió de projectes per a respondre reptes locals.
• Reptes relacionats amb la COVID19. La crisi econòmica i els canvis en els usos del temps afectaran els serveis locals, també les biblioteques. Els efectes de l’atur, els canvis en els hàbits de mobilitat, el teletreball i l’accés a serveis digitals poden afectar els propers anys. D’altra banda, cal tenir present canvis en les formes i espais de relació. La individualització pot guanyar pes com a resultat del distanciament social i la solitud de determinats col·lectius.

El model de biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM)

En la darrera dècada, la GSB ha emprès diverses actuacions orientades a avançar en un model de biblioteca pública útil per a la ciutadania que adapti els seus serveis a la societat. Aquestes actuacions s’intensifiquen a partir de la reflexió conceptual sobre el valor social de les biblioteques, feta l’any 2014. Paral·lelament les biblioteques de la XBM han emprès projectes d’innovació bibliotecària, tant pel que fa a les metodologies, els formats de les activitats i el disseny dels espais bibliotecaris, com pel que fa a la implicació ciutadana en el disseny i la realització d’activitats i serveis.

Aquest procés de canvi permanent inspira la concepció del programa Bibliolab impulsat el mandat 2016-2019, que té una vocació de programa per a la XBM tot mantenint la importància de l’arrelament dels projectes en l’ecosistema local. 

La creació del programa Bibliolab coincideix amb l’activació d’un procés de reflexió estratègica per a potenciar la utilitat social de les biblioteques públiques, les seves funcions i la sostenibilitat del model, adequant els serveis i els recursos bibliotecaris al context i les necessitats actuals.

Fruit d’aquest procés de transformació col·lectiu, s’ha treballat en definir un model de biblioteques adaptat a les principals tendències d’altres referents bibliotecaris i que estigui en consonància amb la realitat en la que opera.

Aquest model respon a dues idees força que condicionen el seu desplegament:

1. “Conservar l’essència i innovar en els serveis”: la biblioteca ha de continuar sent un referent en l’àmbit lector, un espai de formació, de convivència i d’accés democràtic a la informació i al coneixement. Però, davant els reptes globals i específics de la societat i del sector, la biblioteca pública està obligada a oferir els seus serveis de forma diferent.
2. “De franquícia a relat específic”: per satisfer la gran diversitat de necessitats de la ciutadania, cal passar de l’actual model de servei, molt homogeni a tot el territori, a que les biblioteques desenvolupin projectes propis i responguin a la realitat i necessitats del seu entorn. Concretarem aquesta qüestió en el darrer apartat.

El model XBM es constitueix sobre la base de quatre eixos programàtics en relació amb l’increment de valor social i la transformació de la ciutadania:

1. Experiència: en el centre dels processos d’aprenentatge i d’accés al coneixement.
2. Apoderament: volem apoderar la comunitat i fer-ho a través de l’aprenentatge, el coneixement i el pensament crític. I també volem apoderar els professionals de la biblioteca en el rol d’acompanyar els usuaris en el procés.
3. Participació: facilitant la col·laboració, l’aprenentatge dinàmic, el desenvolupament individual i col·lectiu, i la connexió amb la comunitat.
4. Innovació: establint les metodologies i emprant els recursos necessaris per a la creació de nou coneixement.

La relació entre les necessitats i els interessos de la ciutadania i l’accés a la garantia d’equitat social i al coneixement es representa en quatre àmbits d’acció estratègica, d’acord amb l’activitat que s’hi desenvolupa: Descobrir, Aprendre, Crear i Compartir.

Cada àmbit d’acció estratègica està relacionat amb un espai:

• Una biblioteca on descobrir: espai d’inspiració
• Una biblioteca on aprendre: espai d’aprenentatge
• Una biblioteca on crear: espai de creació
• Una biblioteca on compartir: espai de trobada

Actuar localment. Actuar col·lectivament

El model de biblioteca de la XBM a desenvolupar en els propers anys és una excel·lent oportunitat per abordar alguns dels reptes als quals ha de fer front l’àmbit bibliotecari.

La qüestió és, quin paper ha de tenir la biblioteca en el seu entorn més proper, però també en un marc territorial de referència més ampli?

En aquest context, l’aposta de les biblioteques municipals ha de compatibilitzar dos principis d’actuació:

L’adaptació a les necessitats i interessos dels seus usuaris. A partir d’aquest principi, les biblioteques han de ser flexibles i aportar una major personalització dels serveis. Les biblioteques han de tenir capacitat de conèixer en quin entorn opera, quins són els reptes als quals ha de fer-hi front i adaptar els serveis i activitats.

Una biblioteca transformadora de l’entorn: la biblioteca no ha de deixar de ser un servei amb capil·laritat al territori. Pot treure’n profit del seu emplaçament per ser accessible, però també ha de ser un servei capaç de teixir aliances amb agents, entitats i associacions del seu entorn (barri, municipi, comarca, regió metropolitana, província, país), contribuint a reptes col·lectius i a potenciar les avantatges comparatives.

A continuació s’aborden diversos instruments i orientacions que poden permetre portar a la pràctica els dos principis d’actuació:

• Plans de lectura. El plans de foment de la lectura potencien una de les funcions bàsiques de les biblioteques. Tenen per objectiu promoure el foment de la lectura i millorar la comprensió lectora dels ciutadans del municipi, si bé cal tenir en compte que es tracta d’un instrument transversal més enllà de les biblioteques. Per fer-ho, cal que siguin compartits per la biblioteca i altres agents del territori, teixint aliances en la configuració d’aquests plans. 
• Especialització. És necessari donar resposta a la varietat de perfils d’usuaris i usos de la biblioteca amb una certa especialització i personalització del fons bibliotecari i de les activitats, tant en una lògica de xarxa urbana com una perspectiva territorial més àmplia. Sovint aquesta especialització pot arribar a través de compra o cessió de fons especialitzat, però en altres situacions pot arribar com a resultat d’una demanda implícita d’usuaris o potencials usuaris, de reptes comunitaris o d’una situació d’avantatge degut a l’especificitat de l’equipament bibliotecari, l’emplaçament o altres qüestions. L’especialització hauria d’implicar també teixir noves aliances al territori i sumar-hi esforços perquè va més enllà de l’especialització de fons bibliotecari. A tall d’exemple, especialització en música; en urbanisme; en medi natural; en llibre infantil i juvenil; en cinema i sèries; cuina, etc.
• Els plans d’acció de les Biblioteques són un instrument de referència perquè permeten orientar l’actuació i els recursos de biblioteca amb un horitzó de temps a curt i mig termini. Els plans d’acció poden també reflectir l’especialització d’un servei bibliotecari, erigint-se com l’instrument estratègic per a potenciar aquesta especialització. També és important considerar la potencialitat d’alinear els àmbits d’actuació dels plans amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible enunciats a l’Agenda 2030. En aquest sentit, els plans d’acció han de tenir també voluntat de crear noves sinergies potenciant-hi el teixit social i associatiu i incloure la participació dels usuaris
• Projectes del programa Bibliolab.[1] Es tracta d’un dels principals exponents del model de biblioteca XBM. Sintetitza també la voluntat d’apostar per laboratoris ciutadans per respondre a reptes locals plenament consolidats a l’entorn de la biblioteca. Els projectes Bibliolab fomenten l’experimentació i operen amb metodologies innovadores en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania. Els projectes no es limiten a sola temàtica sinó que abasta àrees del coneixement segons el repte local. Així, s’hi desenvolupen projectes purament tecnològics, però també científics, socials, artístics i evidentment relacionats amb la lectura i l’escriptura, l’essència de les biblioteques. Per les seves característiques, cada projecte és únic i té una temàtica, orientació, metodologia i resultat.
• El treball en xarxa. L’especialització de les biblioteques, el treball amb aliances, el desenvolupament de projectes innovadors i el desenvolupament de nous perfils professionals són elements que reforcen l’aposta per a que les biblioteques continuïn treballant en xarxa a dos nivells: amb altres biblioteques i amb l’ecosistema local d’actors de referència per a la biblioteca. En aquest sentit, resulta d’alt interès la difusió de projectes basats en reptes locals, reforçant així la idea d’actuar localment però també col·lectivament.  

Conclusions

Les biblioteques i bibliobusos han de continuar sent serveis de proximitat arrelats al seu entorn més immediat i contribuir al sentit de pertinença i potenciar la vida comunitària. Els eixos d’acció de la biblioteca han de continuar essent la lectura, el coneixement, l’aprenentatge i la cohesió. El principal motiu de la seva existència rau en la capacitat de ser útils i interessants per la ciutadania, i en la seva capacitat de transformació de l’entorn, tant a nivell individual com col·lectiu, treballant a partir de la gestió del coneixement, esdevenint espais no només d’emmagatzematge i de difusió del coneixement sinó espais de creació de nou coneixement, coneixement col·lectiu i útil.

El desenvolupament del model de biblioteques XBM ha de ser un element facilitador en la construcció d’una nova relació que aposti per la potenciació de la quàdruple hèlix. El marc de desenvolupament del model possibilita que les biblioteques esdevinguin laboratoris ciutadans que aprofiten la proximitat amb la ciutadania per adaptar-se a l'entorn, especialitzar-se i donar resposta als reptes locals. L’ecosistema del municipi i del seu entorn immediat (comarca, Regió Metropolitana) han de jugar un paper essencial.

 [1] Per a més informació, veure: https://www.diba.cat/es/web/biblioteques/bibliolab

 Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.