Vés al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Visita el Compromís Metropolità 2030! - Coneix les missions, els projectes i descarrega't el document.

Canvis a "La governança de les grans infraestructures de transport "

Avatar: Julia Azpiroz Julia Azpiroz

Cos (Català)

  • -
  • -
  • -

  • -

    📌La discussió sobre la competitivitat i la coordinació de les infraestructures de transport ens remet a la governança de les infraestructures, als processos de presa de decisió i als models de cooperació institucional i cooperació públic-privada.  

  • -

    La visió més compartida avui a Europa és a favor d’una governança territorial que faciliti:  

  • -
    • -
    • -una major coordinació pública de la planificació de les infraestructures, en tant que bens públics,   
    • -
    • -una major competència en l’explotació i gestió dels serveis per part d’empreses publiques o privades, en un marc regulador que tendeix a internalitzar els costos socials i ambientals derivats del transport. 
    • -
  • -


  • -

    La planificació pública centralitzada de cada sector per separat, ports, aeroports i ferrocarrils, no garanteix la coordinació intermodal ni la coherència amb les estratègies de desenvolupament urbanístic o de protecció ambiental en un lloc determinat com el Delta del Llobregat. I durant anys ha estat una constant reivindicació la major implicació de les administracions públiques locals i regionals, de les empreses i la societat civil, en la gestió i planificació de les grans infraestructures d’interès general a Catalunya. 

  • -


  • -

    Preguntes per obrir el debat:

  • -

    💡 A través de quines mesures – tècniques, financeres, jurídiques – podrien avui coordinar-se el Port de Barcelona, l'Aeroport del Prat i els diferents operadors ferroviaris per tal que la regió metropolitana tingui la màxima capacitat d'atracció i connexió de la manera més eficient i sostenible possible?  

  • -

    💡 Com transformar els sistemes d’informació existents per a incorporar l’escala de barris i poder atendre millor aquestes desigualtats?

  • -

    💡Fins a quin punt, una major eficiència i coordinació de les grans infraestructures disminuiria la necessitat d’ampliar la seva capacitat? 

  • -

    💡 Els actuals processos de reflexió i mecanismes de cooperació institucional i participació de la societat civil en les decisions estratègiques de l'aeroport, la xarxa ferroviària d’ADIF i el port són suficients? Com es podrien ampliar i aprofundir? Quins altres actors i veus haurien d’estar representats? 

  • -


  • -


  • -

  • -

    👇🏽 Instruccions per participar:

  • -
    1. -
    2. Aporta les teves reflexions i propostes a l'apartat "deixa el teu comentari" del final de la pàgina.
    3. -
    4. -Si vols, menciona algú amb @ i afegeix hashtags dels temes amb #.
    5. -
    6. -
    7. -Si vols estar assabentat de l'evolució del debat i rebre notificacions, clica al botó 🔔Seguint (a dalt a la dreta)
    8. -
    9. -
    10. -


    11. -
    12. +

      📌La discussió sobre la competitivitat i la coordinació de les infraestructures de transport ens remet a la governança de les infraestructures, als processos de presa de decisió i als models de cooperació institucional i cooperació públic-privada.  

      La visió més compartida avui a Europa és a favor d’una governança territorial que faciliti:  

      • una major coordinació pública de la planificació de les infraestructures, en tant que bens públics,   
      • una major competència en l’explotació i gestió dels serveis per part d’empreses publiques o privades, en un marc regulador que tendeix a internalitzar els costos socials i ambientals derivats del transport. 


      La planificació pública centralitzada de cada sector per separat, ports, aeroports i ferrocarrils, no garanteix la coordinació intermodal ni la coherència amb les estratègies de desenvolupament urbanístic o de protecció ambiental en un lloc determinat com el Delta del Llobregat. I durant anys ha estat una constant reivindicació la major implicació de les administracions públiques locals i regionals, de les empreses i la societat civil, en la gestió i planificació de les grans infraestructures d’interès general a Catalunya. 


      Preguntes per obrir el debat:

      💡 A través de quines mesures – tècniques, financeres, jurídiques – podrien avui coordinar-se el Port de Barcelona, l'Aeroport del Prat i els diferents operadors ferroviaris per tal que la regió metropolitana tingui la màxima capacitat d'atracció i connexió de la manera més eficient i sostenible possible?  

      💡 Com transformar els sistemes d’informació existents per a incorporar l’escala de barris i poder atendre millor aquestes desigualtats?

      💡Fins a quin punt, una major eficiència i coordinació de les grans infraestructures disminuiria la necessitat d’ampliar la seva capacitat? 

      💡 Els actuals processos de reflexió i mecanismes de cooperació institucional i participació de la societat civil en les decisions estratègiques de l'aeroport, la xarxa ferroviària d’ADIF i el port són suficients? Com es podrien ampliar i aprofundir? Quins altres actors i veus haurien d’estar representats? 

    13. Confirmar

      Si us plau, inicia la sessió

      La contrasenya és massa curta.

      Compartir