Documentació Metròpoli Multinivell

Jordi Martí i Grau, president de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El ràpid creixement dels entorns urbans en el darrer segle i el que es preveu en el futur han portat a encunyar expressions com que anem cap a un “planeta de ciutats”. Les aglomeracions urbanes prenen protagonisme geoestratègic als estats-nació i s’arriben a conformar fins i tot de manera transfronterera. Des d’una perspectiva més quotidiana, però, les àrees i regions metropolitanes han de superar diversos obstacles, no menors, per tal de poder-se governar de manera efectiva i eficient. Bona part d’aquests obstacles tenen a veure amb l’entramat institucional preexistent, amb l’existència d’una major o menor voluntat política de col·laborar entre municipis i entre els diferents nivells de l’administració o amb el distanciament respecte a la ciutadania i les seves organitzacions.

Governar la metròpoli: vet aquí, doncs, un dels grans reptes compartits globalment i que plantegem en aquest cicle de la metròpoli multinivell com a corol·lari imprescindible del procés Barcelona Demà per tal de fer operatives en aquest territori, actualment sense un govern específic, les missions que configuraran el Compromís Metropolità 2030.

Isidre Sierra i Fusté, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat

L’evolució i el creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona al llarg de les darreres dècades i els reptes del model de municipi i de convivència que hem d’afrontar a curt termini, fan del projecte Barcelona Demà una eina essencial. De la planificació estratègica del nostre territori depenen qüestions fonamentals com el seu desenvolupament econòmic, la sostenibilitat del nostre entorn o l’accés a l’habitatge, per esmentar només alguns objectius prioritaris.

Es tracta d’un doble repte, perquè a la necessitat de donar resposta a la gran Barcelona del futur immediat hem de sumar el respecte per les diversitats dels municipis que la integren, de la seva ciutadania i, fins i tot, dels seus entorns i ecosistemes. Aquest projecte ha de ser necessàriament un compendi de visions que, si em permeteu l’analogia, funcioni com una coral en què diferents veus, diferents tons i fins i tot diferents frases, s’apleguin en una única melodia.

Som cinc milions de persones a la recerca d’un model de territori únic i engrescador.

Laia Bonet Rull, tercera tinenta d'alcaldia. Àrea d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona

La regió metropolitana: una ciutat de ciutats

Barcelona fa anys que s’ha quedat petita. Però ara també s’ha quedat petita l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La ciutat real ja no és només el territori i la població dels 36 municipis de l’AMB. La ciutat real és la regió metropolitana.

La regió metropolitana de Barcelona és una xarxa de ciutats, una ciutat de ciutats. Una xarxa policèntrica i amb múltiples nivells de relació que s’ha de poder gestionar millor.

En aquesta xarxa la força predominant ha de ser la força del municipalisme. En plural, com plurals i diverses són les nostres ciutats. Només així farem efectiu el dret a la ciutat metropolitana. La regió s’ha de pensar i articular des de la cooperació i la complementarietat. I ho hem de fer comptant amb la ciutadania organitzada i amb el sector privat perquè necessitem implicar el màxim nombre i diversitat d’actors en la nova governança multinivell.

Aquest és l’objectiu del procés Barcelona Demà i el seu assoliment principal: obrir el debat i formular propostes per articular la Barcelona metropolitana. A partir de l’any vinent, haurem de fer un pas més: establir un diàleg entre les nostres ciutats i amb el Govern de la Generalitat per redefinir la governança de la regió metropolitana. Estic convençuda que entre totes ho farem possible. 

Ricard Font Hereu, secretari general de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya

El context en què es desenvolupa el nostre present té la complexitat com a característica fonamental. Problemes complexes amb solucions complicades. Ens ha tocat gestionar un món que canvia cada cop més ràpid, que ha patit fortes disrupcions i que experimenta diverses transicions, algunes elles paral·leles i asíncrones: hem de gestionar i desenvolupar un món que és complicat, a voltes contradictori, on la realitat sovint té una marcada dimensió territorial. Afrontem tres reptes, el canvi climàtic, tecnològic i d’escala amb la globalització. I a tot això la incertesa del resultat de la pandèmia que estem patint i que la política no acaba de trobar la forma la forma de donar respostes.  D’ençà la primera de les revolucions industrials, el nostre territori s’ha anat transformant cap a un paradigma on allò que es considera urbà és cada cop més preeminent, on la dimensió urbana i metropolitana del nostre desenvolupament resulta cada cop més rellevant per incidir en la millora dels reptes que tenim a l’horitzó com a societat i territori.

Cal doncs que treballem, i cal que ho fem ràpid i bé. Per això, cal impulsar les transformacions i transicions que venen de forma conjunta, fent un ús intensiu del diàleg i la concertació territorial entre actors diversos, com la que s’impulsa d’aquest procés de reflexió estratègica que ara es duu a terme.

Entre tots, repensem-nos per fer una metròpoli i un país a l’avantguarda dels temps que vindran: connectat i cibersegur, amb polítiques públiques altament digitalitzades; amb una mobilitat interna altament descarbonitzada, compartida i segura, on la ciutadania es mogui amb rapidesa, comoditat i alts nivells de seguretat, fent ús de models d’infraestructures pioners, que salvaguarden i garanteixen la vida de les persones, sense desigualtats urbanes ni territoris despoblats.. Amb tot, fem ara polítiques palanca que no deixin ningú enrere, per seguir construint, dia rere dia, una metròpoli menys desigual, inserida i en diàleg permanent amb un territori més reequilibrat, motor d’un país que es pensa i es vol viu.

Pere Navarro Morera, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca

Pensar en la Barcelona de demà significa inevitablement pensar en la regió metropolitana, en la Barcelona dels 167 municipis que arriba a Mataró, Granollers, Terrassa o Vilafranca. Barcelona és una marca insubstituïble, la seva projecció internacional és evident i com a tal ha de seguir exercint aquest paper de motor dins un espai metropolità extens, que reculli el major potencial possible per a seguir competint al món al costat de les grans àrees metropolitanes. No té sentit generar fronteres artificials per a salvaguardar interessos particulars que ens resten en una suma que és molt més enriquidora. Cal una gestió compartida en els eixos estratègics. Des de la meva extensa experiència com a alcalde de Terrassa (2002-2012) sempre vaig tenir clara aquesta vocació de regió metropolitana, entenent que la ciutat de Barcelona és un far molt potent, però que els municipis que l’envolten són l’energia per a alimentar aquest far. La regió metropolitana suma no només en població sinó també en infraestructures estratègiques, hubs industrials, oferta turística, espais naturals... Una extensa llista de cartes de primer nivell per a jugar en aquesta lliga de les grans metròpolis del món. La Barcelona de 2030 ha de ser una Barcelona amplia, diversa, enriquidora i puntera, i això passa per pensar-la en clau de regió metropolitana.

Olga Arnau i Sanabra, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

M’agradaria que aquestes ratlles siguin més que un missatge institucional de cortesia. El món canvia molt de pressa i els reptes d’ahir ja no són els mateixos que els d’avui. La pandèmia, per descomptat, però també la tecnologia, la crisi ecològica, les urgències socials... Moltes situacions a les quals hem de donar resposta, i tot comença des de l’àmbit local.

Vilanova i la Geltrú, al sud del massís del Garraf, sempre ha romàs al marge de l’Àrea Metropolitana, per això em fa molt contenta que la nostra ciutat tingui veu en el procés participatiu Barcelona Demà. Som un actor clau entre Barcelona i Tarragona, frontissa que enllaça demarcacions i vincula l’Eix Diagonal amb l’Arc Metropolità.

Necessitem més que mai polítiques valentes i aplicables, que millorin la vida quotidiana de les persones. Em sembla que la reflexió i el debat que es generen aquí haurien d’esdevenir a curt termini eines legislatives reals. La reflexió és cabdal, i entre totes i tots podem aportar visions plurals; ara bé, ens hem d’exigir, com a servei públic, que la transformació social passi de l’abstracció de les idees a la realitat palpable.

En aquest fòrum hi som representats més de cinc milions de persones de 160 municipis. És una tasca ingent, sens dubte. El territori que envolta Barcelona afronta reptes inajornables que ens són comuns i que exigeixen grans consensos per avançar. Per això és vital que els processos participatius comptin amb el màxim nombre de col·lectius, perquè la pluralitat de la ciutadania hi sigui representada. Hem de fer passes endavant en la veritable democràcia participativa. Som-hi!

Jaume Collboni Cuadrado, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona coincideix amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona a valorar com a fonamental l’elaboració d’una estratègia compartida per a la regió metropolitana per fer front als reptes urbans del segle XXI. Aquesta estratègia caldrà que inclogui i sigui molt sensible a les dinàmiques que es produeixen a la regió metropolitana, singularment a la seva segona corona, així com en el conjunt de les comarques de la província de Barcelona.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, dins del marc de Barcelona Demà, ha col·laborat a organitzar un conjunt de debats territorials en algunes d’aquestes ciutats que conformen la segona corona metropolitana amb la voluntat de demostrar que els reptes comuns i les dinàmiques econòmiques, socials i culturals van molt més enllà del que seria l’estricte continuum urbà de la metròpoli barcelonina.

Perquè aquest procés de reflexió i de prospectiva acabi sent satisfactori, caldrà la integració activa i en pla d’igualtat de tots els actors polítics, socials i econòmics que operen en aquesta regió. Això vol dir, en la pràctica, que hem de saber entendre, valorar i promocionar les forces centrípetes que cada vegada més, sorgeixen en els marges d’aquest territori i que ajuden a conformar-lo com una sola realitat. Per acoseguir-ho ens caldran debats però també estudis que ens donin visió de conjunt i, sobretot, el compromís de totes les parts implicades. En aquest sentit, el compromís de la Diputació de Barcelona és ferm i de llarga durada.