Documentació Metròpoli Resilient

Jordi Martí i Grau, president de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Avui en dia, els principals riscos col·lectius als que ens enfrontem els trobem en les conseqüències de la crisi ambiental i climàtica que patim. La pandèmia de la covid19, al seu torn, també ens ha mostrat la vulnerabilitat de la nostra societat en matèria de salut. És per això que al procés Barcelona Demà entenem la Metròpoli Resilient com una metròpoli amb les necessitats bàsiques garantides, més saludable i adaptable davant els riscos i les incerteses.

En aquest sentit, orientem la mirada cap als elements bàsics per la vida: l'aire, l'aigua, els aliments o l'energia, que no només han de ser suficients i de prou qualitat per sostenir la nostra vida, sinó que també han de ser-ho de manera compatible amb el sosteniment de totes les formes de vida del planeta. També hi tractem els fluxos de matèria i energia, amb una mirada específica sobre la mobilitat, que a més de tenir un impacte evident sobre l'entorn, possiblement és el principal factor que configura una metròpoli. I hi tenim en compte, també, els estils de vida, perquè la resposta a les emergències que vivim no es resoldran únicament amb el progrés tecnològic, sinó que caldrà una adaptació dels nostres hàbits i maneres de fer, sent conscients de com les infraestructures, incloses les verdes, i la forma de la ciutat hi exerceixen una gran influència.

Obrim, doncs, aquest tercer cicle metropolità del procés Barcelona Demà fent una crida a tots els actors metropolitans a debatre quines poden ser les missions que en aquests àmbits acabin formant part del Compromís Metropolità 2030.

Eloi Badia Casas, vicepresident d'Ecologia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Estem en un context d’emergència climàtica a la qual s’ha sumat la crisi sanitària per culpa de la COVID. Tenim el deure, com a administracions més properes a la ciutadania, de donar-hi resposta lluitant contra l’escalfament global, reduint els riscos sobre el territori i sobre la salut de les persones i, a més, assegurant que ningú no queda enrere.

Per això cal un intens procés de reflexió i debat, que posi sobre la taula actuacions efectives que involucrin multitud d’agents arreu del territori metropolità, en el seu sentit més extens. 

Necessitem una transició energètica cap a un model renovable i descarbonitzat, i més just socialment. Cal una mobilitat vertebradora que faciliti reduir l’ús del cotxe privat i incrementar el transport públic. És imprescindible apel·lar a la responsabilitat del sector privat, empresarial i industrial perquè adopti compromisos ambiciosos en clau de descarbonització, però també és clau la generació d’activitat econòmica i ocupació verda, en el marc de les oportunitats del canvi a una economia circular on els residus esdevinguin recursos. 

De la mateixa manera, cal aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta amb la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible per repensar el sistema alimentari en clau de producció sostenible i accés equitatiu.

Necessitem garantir que un recurs estratègic com és l’aigua es gestiona en clau de servei públic, i que s’asseguri l’accés a tothom.

Però també resulta fonamental la preservació de la salut, tenir en compte l’agreujament de les onades de calor, la reducció de recursos hídrics o la contaminació atmosfèrica entre altres. I també la justícia climàtica és un concepte bàsic: la consideració que els impactes del canvi climàtic afectaran les persones de maneres diferents segons el nivell econòmic, el gènere, l’edat, i que qualsevol decisió i actuació ha d’evitar les desigualtats.

Mònica Roca Aparici, presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona

Des de la Cambra de Barcelona estem compromesos amb la construcció d’un nou model econòmic d’alt valor afegit per a l’horitzó 2030/2040 més just basat en el coneixement, la digitalització, el talent i la innovació, amb salaris dignes i igualtat de gènere. Com a corporació, estem treballant per contribuir a la construcció d’aquest model, però és important el compromís i esforç de tothom.

Per a nosaltres, la pandèmia ha estat un punt d’inflexió que ens ha mostrat les debilitats del nostre model actual, una lliçó i alhora una oportunitat per encaminar-nos cap a un sistema més resilient i adaptat als reptes del segle XXI. En aquest sentit, creiem que un territori clau com és l’àrea metropolitana de Barcelona, epicentre de l’economia país, ha d’emprar el seu potencial i liderar polítiques exemplars en àmbits com la lluita contra el canvi climàtic, l’impuls de les noves tecnologies i de la transformació energètica i el foment de l’emprenedoria, que ens apropin progressivament a aquest objectiu.

Celebrem, doncs, iniciatives com Barcelona Demà, un punt de trobada on reflexionarem, debatrem i formularem propostes per fer front als reptes de futur del territori metropolità, que sens dubte seran també els de la Catalunya futura.

Mercè Esteve i Pi, alcaldessa de Begues

Identificar els reptes col·lectius i definir les estratègies de resposta compartida. Aquest és un dels principals objectius que té per davant actualment la gran metròpoli barcelonina. Un territori compartit per cinc milions de catalanes i catalans, on tots i totes hi hem de poder dir la nostra.

Per dibuixar allò que volem arribar a ser calen les veus de tot el territori. També les dels petits pobles que formem part d’aquest gran projecte compartit. Sense perdre la nostra identitat individual, però construint plegats aquest gran espai col·lectiu. 

Com a alcaldessa de Begues, us animo a reflexionar, debatre i formular propostes que sumin en els diferents àmbits d’actuació en què s’ha estructurat el procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. 

I, de tots ells, permeteu-me que us convidi a participar especialment del cicle Metròpoli Resilient. A través d’ell abordarem els reptes metropolitans en matèria d’emergència climàtica i ambiental i de territoris saludables.

És precisament aquí on podem evidenciar que cal una estratègia compartida que vehiculi els esforços individuals que ciutadania, entitats, empreses i institucions podem articular per donar resposta a un dels majors reptes col·lectius als quals s’ha enfrontat mai la humanitat. 

Compto amb vosaltres. La metròpoli barcelonina compta amb nosaltres.

José María Osuna López, alcalde de Ripollet 

Vivim un moment de gran crisi econòmica, ecològica, social i nacional. Una crisi que té forma de pandèmia però inici en un model socioeconòmic profundament injust. I és ara, justament en aquests moments que cal aprofitar per repensar les estructures de representació política i de gestió administrativa perquè puguin donar resposta, la més justa possible, a les grans necessitats que té la majoria de la nostra gent. Per això, debatre en profunditat sobre quins instruments representen millor la nostra realitat local és essencial. Quines eines poden generar la igualtat i la justícia que la immensa majoria dels nostres veïns i veïnes necessiten. 

Un dels reptes majúsculs que cal afrontar, sense embuts i sense subterfugis, és el de l’emergència climàtica. Cal caminar des de ja cap a un canvi radical. Hem de deixar enrere el paradigma del creixement infinit: és impossible. Necessitem debatre, de manera urgent, com fem l’evolució cap a la nova realitat. Una nova realitat en la que ens calgui menys energia i generem, per tant, menys consum. I cal afrontar-ho col·lectivament perquè cal transformar molts aspectes del nostre procés productiu. 

Necessitem, com a espècie, aquesta transformació d’arrel, que implica també un canvi profund de les nostres realitats locals i dels hàbits dels ciutadans. I fer virar tot el vaixell alhora i a gran velocitat.

Josep Monràs Galindo, alcalde de Mollet del Vallès

Mollet del Vallès és una ciutat petita, d’uns 52.000 habitants i 10,8 km2 de terme municipal, que ha optat per un model urbanístic de ciutat compacta i complexa, on la meitat del territori és sòl urbanitzat i l’altra meitat correspon a l’espai natural de Gallecs, el qual gaudeix d’un elevat nivell de protecció (PEIN).

Mollet es caracteritza per una ferma defensa dels valors ambientals i el creixement verd, tal i com va reconèixer la Comissió Europea el 2015, on vam ser la primera ciutat en obtenir el guardó European Green Leaf. 

Davant un context com l’actual, en el que la ciutat ha declarat l’emergència climàtica, cal transformar la ciutat per construir un entorn més saludable, i per això s’han emprés múltiples mesures com per exemple: limitar a 30 km/h la velocitat a tota la ciutat, el foment de les energies renovables, la vianalització de molts carrers del centre i una decidida aposta per les solucions basades en la natura i per construir una ciutat biofílica. 

En aquest sentit la gestió que es fa dels espais verds de la ciutat a favor de la biodiversitat i treballant sempre a favor dels processos naturals, és un element clau per avançar en la millora de la qualitat ambiental, la qualitat de l’aire i el confort ambiental dels ciutadans i ciutadanes de Mollet. Algunes actuacions en aquesta línia són el Parc dels Pinetons, un clar exemple de tractament d’un espai de transició entre el límit urbà i la natura que envolta la ciutat amb un parc que es va construint cada any amb la col·laboració dels molletans i les molletanes; i la Rambla Pompeu Fabra, un exemple de com dissenyar i gestionar un espai de la via pública a favor de la natura.

Pere Regull i Riba, alcalde de Vilafranca del Penedès

Estem vivint un punt d’inflexió després de molts anys en què semblava, falsament, que no passava res, que tot fluïa. El cert és que en els darrers temps ens han colpejat tres fets: la crisi econòmica, la pandèmia del COVID 19 i l’evidència dels efectes del canvi climàtic. 

Aquests tres fets estant donant lloc a molts efectes col·laterals: canvis en els costums i hàbits de la gent, moviments importants de la població, potenciació i implantació en les ciutats i territoris de les energies alternatives, etc. 

Aquests tres fets i els seus efectes estant incidint lògicament en les dinàmiques del que seria Barcelona i l’àrea metropolitana estricta. I hem de dir que, també, més enllà d’aquesta àrea ja que aquests moviments de població acaben afectant a zones com el Penedès que, tot i mantenir els seus òrgans de governança i la seva personalitat, es veuen indefugiblement afectats per tot el que passi o es decideixi a Barcelona i a la seva Àrea Metropolitana.

Els objectius d’aquest Pla han de ser pensar i repensar com ha de ser aquest futur i l’orientació que hem de donar a les polítiques per fer digeribles tant aquests moviments de població com les decisions per lluitar l’emergència climàtica. 

Som-hi!

Ignasi Giménez Renom, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès

A la sortida d’una crisi sanitària mundial sense precedents i encara amb la incertesa dels seus efectes econòmics a mig i llarg termini, vivíem un moment singular i complex. Un moment que requereix, més que mai, una profunda reflexió sobre el futur que volem construir i que ens demana treballar per transformar els nostres territoris en espais de convivència, respectuosos amb el planeta i que fonamentin el seu model de creixement en la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

L’emergència climàtica i mediambiental, així com la crisi derivada de la pandèmia, són i seran dos dels principals reptes que caldrà abordar conjuntament al llarg dels propers anys i que, per tant, hem de ser capaços en situar-los com a prioritats en les agendes polítiques dels ens locals. I per afrontar-los, cal reflexionar i actuar conjuntament. Cal impulsar mecanismes de debat que permetin canviar la mirada i perspectiva sobre la realitat local, comarcal i metropolitana per tal d’avançar cap territoris més resilients, cohesionats i justos.

Des del Consell Comarcal del Vallès Occidental volem contribuir, de la mà del conjunt d’agents i territoris metropolitans, a la construcció d’un present que acompanyi, amb polítiques innovadores, a la transformació dels nostres pobles i ciutats, que permeti avançar cap a un futur més harmònic per a les properes generacions. Us convidem a participar d’aquest debat conjunt.

Xesco Gomar Martín, president delegat de l'àrea d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona és una administració compromesa amb els objectius de Barcelona Demà. Des de la seva missió competencial de cooperació amb els municipis, treballa per una metròpoli socialment cohesionada i pròspera. L’emergència climàtica ens planteja ara reptes de profunditat que comprometen el modus de convivència que coneixem i que reclama respostes. 

L’Àrea d’Acció Climàtica, hereva de la primera administració ambiental espanyola, respon al desafiament amb actuacions de resiliència, que emanen dels conceptes de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Iniciatives on la intel·ligència i la solidaritat són principis rectors, en sincronia amb els eixos del Green Deal i l’Agenda 2030. Impulsem una transició ecològica justa, amb l’estímul a les energies renovables en els municipis i la promoció d’alternatives innovadores com les comunitats energètiques, que permeti l’assoliment de cànons de justícia energètica i climàtica. Ciutats renaturalitzades, amb preeminència de les infraestructures verdes i les solucions basades en la natura i amb una mobilitat urbana humanitzada que garanteixi la qualitat de l’aire, la salut i la convivència. I amb models d’economia circular i consum que respectin el valor dels recursos naturals i socials, que són el nostre patrimoni i la nostra fortalesa.