Documentació Metròpoli Resilient

Com hauria de ser i quins canvis cal implementar a la Regió Metropolitana de Barcelona per tal que la transició energètica esdevingui social i territorialment justa?

Autoria: Josep Nulart, investigador en energia i clima de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Data: 21/06/2021

Resum: La contribució de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) per a una transició energètica social i territorialment justa no només passa per les accions que es realitzin dins de la pròpia regió, sinó les relacions que existeixin amb la resta del territori català i del planeta.

Per fer-ho, cal afrontar les dues principals problemàtiques que existeixen en sector energètic, com és el Decret-Llei 16/2019 de mesures per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables i l’oligopoli elèctric a l’Estat espanyol, el qual veu la implementació de grans projectes d’energies renovables com una oportunitat per mantenir el seu poder.

Per aquest motiu, es plantegen vuit principis perquè la transició energètica de l'RMB sigui una oportunitat per establir justícia social i territorial: 1) decreixement; 2) remunicipalitzacions; 3) promoció les col·laboracions público-comunitàries; 4) col·laboració i cooperació entre els nuclis urbans i l’àmbit rural; 5) ecofeminisme; 6) promoció i implementació de l’habitatge social i comunitari; 7) millora del transport públic i la promoció de la mobilitat elèctrica compartida; i 8) reindustrialització ecològica.

Introducció i diagnosi

La contribució de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) per a una transició energètica social i territorialment justa no només passa per les accions que es realitzin dins de la pròpia regió, sinó les relacions que existeixin amb la resta del territori català i del planeta.

Tot i que l’RMB aglutina més de 5 milions de persones, poc més del 65% de la població de Catalunya, només ocupa el 8% del territori català. Tenint en compte les estadístiques energètiques recollides per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’any 2019 l’RMB va consumir uns 22.600 GWh, la meitat del total consumit a Catalunya[1]. Aquesta dada pot semblar coherent amb la població que hi viu, però és molt elevada si ho comparem amb la seva superfície.

Això posa en relleu que és molt complicat que l’RMB pugui satisfer la seva demanda energètica amb els seus propis recursos energètics. Per tant, és necessari que l’RMB analitzi el seu metabolisme energètic per saber quins són els usos energètics existents i el consum energètic dels diferents sectors. Aquesta anàlisi ens ha de permetre identificar aquells que prioritzarem perquè la transició energètica sigui socialment justa.

També cal remarcar que l’RMB compta amb infraestructures de transport i comerç internacional molt rellevants a nivell català i de l’Estat espanyol, com és el Port de Barcelona. En l’àmbit energètic conté la primera regasificadora de gas a nivell europeu i la tercera en capacitat, la qual actua com a porta d’entrada d’aquest combustible fòssil cap a la resta d’Europa i s’ha convertit en un element geopolític rellevant. Si parlem de combustibles fòssils, s’ha de tenir en compte el complex petroquímic del Port de Tarragona que, tot i no està dins de l’RMB, es troba dins l’àrea d’influència de les activitats que s’hi desenvolupen. El mateix passa amb les centrals nuclears i les centrals tèrmiques i de cicle combinat que es troben a la província de Tarragona, ja que permeten satisfer la demanda energètica requerida des de l’RMB.

Problemàtiques actuals

Amb el marc actual que s’està plantejant per a la transició energètica es segueixen donant aquestes dinàmiques, ja que la satisfacció de les demandes energètiques de l’RMB es projecten cap a la resta del territori català. En el cas de la província de Tarragona, a través de la intensificació de projectes de parcs eòlics en les comarques de la Terra Alta i el Priorat.

Aquestes dinàmiques s’han vist accentuades amb l’aprovació del Decret-Llei 16/2019 de mesures per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, aprovat el 26 de novembre d’aquell mateix any[2]. A més, el procés de tramitació dels projectes definit en el Decret-Llei 16/2019 es fa a través de la Ponència d’energies renovables[3] del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a la qual no hi tenen representació les administracions locals ni hi te cap tipus d’interlocució. Això ha suposat una forta oposició per part de plataformes i grups locals en contra de la implementació de grans instal·lacions fotovoltaiques i parcs eòlics arreu del territori català, aglutinades en la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa[4].

Per tant, si des de l’RMB es vol garantir una transició energètica justa territorialment cal entendre els fluxos que existeixen amb altres parts del territori català. Una dada significativa és que només el 0,8% de l’extensió sol·licitada per a noves instal·lacions fotovoltaiques en el territori català corresponen a municipis de l’RMB, mentre que no s’ha sol·licitat cap parc eòlic dins de la pròpia regió[5]. Contrasta amb el fet que la majoria d’instal·lacions fotovoltaiques i de parcs eòlics s’ubicaran en les comarques del Segrià, l’Anoia, la Ribera d’Ebre i les Garrigues, que es troben allunyades dels principals punts de consum.

També és necessari llegir entre línies, ja que la implementació de grans instal·lacions fotovoltaiques i parcs eòlics perpetuen un model energètic centralitzat. Aquest fet beneficia a les grans empreses energètiques que formen part de l’oligopoli elèctric a l’Estat espanyol: Endesa, Naturgy, Iberdrola, EDP i HC energia. La participació d’aquestes grans empreses en les diferents etapes del sistema energètic, excepte el transport que està reservat per a Red Eléctrica de España (REE), els hi permet acumular poder dins del sector elèctric i també els hi atorga una gran capacitat d’incidir en la presa de decisions. Per tant, si deixem que aquestes grans empreses siguin les propietàries i gestores dels grans projectes d’energies renovables que s’estan proposant arreu del territori català, es repetiran les dinàmiques de l’actual model energètic, limitant la capacitat de transformació que ens permet la transició energètica.

Principis per afrontar les problemàtiques actuals

Per resoldre les problemàtiques esmentades en l’apartat anterior i per garantir que la transició energètica de l’RMB sigui un procés de transformació que ens permeti assolir justícia social i territorial, cal dotar-la de principis.

El primer principi que ha de guiar la transició energètica de l’ RMB és el decreixement. Per aquest motiu té tanta importància l’anàlisi metabòlic dels usos energètics de l’RMB i definir aquells que són essencials i socialment necessaris, ja que s’ha demostrat que les zones urbanes amb alta densitat de població tenen un metabolisme energètic molt alt. A més, actualment es requereix de la importació de recursos energètics des d’altres àmbits geogràfics per satisfer la demanda. Com ja s’ha comentat anteriorment, el Port de Barcelona i el complex petroquímic del Port de Barcelona Tarragona són les dues principals portes d’entrada de combustibles fòssils en el territori català. Tot i que atenent les evidències científiques i recomanacions dels organismes experts, com el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC), la utilització de combustibles fòssil en les pròximes dècades hauria de disminuir, fins abandonar-los a partir de 2050[6]. En la mateixa línia va el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya[7], el qual es marca com a objectiu que el model energètic sigui 100% renovable pel 2050[8]. Un model energètic basat en el decreixement ha de ser distribuït, a través de projectes de generació energètica a petita i mitjana escala que satisfaci les necessitats del territori on s’implantarà.

El segon principi és retornar la propietat i/o gestió dels serveis bàsics i comuns a l’esfera pública, a través de les remunicipalitzacions. En el sector energètic es va privatitzar la propietat i gestió de les xarxes de distribució, que atorga poder en la seva gestió, ja que és l’encarregada d’executar els talls de subministrament. A més, és una activitat regulada que genera grans i estables beneficis a aquestes empreses a través de la part fixa de la factura de la llum, fixats a finals de l’any anterior. Aquests beneficis, en principi, es designen perquè les empreses facin les operacions de reparació i manteniment pertinents, però que ha quedat palesa la seva mancança amb els talls produïts durant els temporals Glòria i Filomena. Per aquest motiu, més de 70 ajuntaments d’arreu del territori català han conformat l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Energia Pública (AMEP)[9] per reclamar la propietat i gestió pública de les xarxes de distribució elèctrica.

 Paral·lelament a les remunicipalitzacions, també cal promoure les col·laboracions público-comunitàries per generar espais de presa de decisions conjunta entre les administracions públiques, la ciutadania i la societat civil. En el cas de les administracions públiques, seria oportú promoure la creació de projectes comunitaris en l’àmbit energètic, com són les Comunitats Energètiques Locals (CELs). Des de la Xarxa per la sobirania energètica (XSE) hem definit que les CELs han d’incentivar la participació de la ciutadania en la presa de decisions vers les polítiques energètiques i empoderar-la[10]. A més, les activitats que es realitzin han de ser no lucratives, prioritzant els objectius de tipus social i ecològic. Aterrant-ho a l’RMB, les CELs podrien implementar-se a nivell veïnal o de barri.

Tenint en compte la dimensió de l’RMB i la densitat poblacional, és poc probable que pugui satisfer les seves necessitats utilitzant únicament els recursos que es troben dins del seu àmbit geogràfic. Des de la XSE també creiem que les CELs han de permetre la col·laboració i cooperació entre els territoris limítrofs i les CELs properes. 

Per tant, un altre principi que hauria d’incloure la transició energètica és la col·laboració i cooperació entre els nuclis urbans i l’àmbit rural. Incorporar aquesta perspectiva també ens permetria canviar les relacions que han existit històricament entre els nuclis urbans i l’àmbit rural, deixant enrere la lògica que el territori ha de satisfer les demandes dels nuclis urbans, fent-ho des de la cultura restaurativa, atenent els greus impactes causats per les grans infraestructures energètiques de transport. Per això té tanta importància l’anàlisi metabòlic energètic a l’RMB. Però no només s’han de canviar les relacions entre l’àmbit rural i urbà dins del territori català, sinó que també cal fer-ho amb altres regions del planeta.

En aquest sentit cobra rellevància el cinquè principi, l’ecofeminisme, per posar èmfasi en els impactes que l’actual model energètic genera sobre els ecosistemes i els col·lectius més vulnerables. Actualment s’importen recursos energètics fòssils i nuclears, però amb la transició energètica cap a un model 100% renovable es farà amb les matèries primeres necessàries per a la construcció de plaques solar i aerogeneradors. Un dels principals problemes que ens trobem amb les transicions plantejades des del Nord Global, com és el European Green Deal, és que es contradiu amb els límits biofísics del planeta[11]. És a dir, no hi han suficients reserves de les matèries primeres per satisfer la demanda energètica actual. Aquesta concepció de la transició energètica fa que es segueixi incorporant la perspectiva colonialista amb els països del Sud Global i perpetuant la lògica extractivista, ja que es veuran impactats els mateixos països. Per tant, és necessari que les transicions energètiques des del Nord Global es plantegin basant-se en el decreixement per garantir que aquestes són ecològicament viables. Això ens ha de permetre caminar cap a la justícia climàtica, tenint en compte el consum de recursos energètics al Nord Global històricament, i garantint que la resta de regions i països del Sud Global tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar-se.

A més de la part ecològica, també cal atendre la part feminista. És necessari remarcar que els impactes de l’actual model energètic tenen una discriminació de gènere, ja que les dones són un dels col·lectius més vulnerables. Un fet que ho constata és que són el col·lectiu que pateix major pobresa energètica en el Nord Global[12]. Aquesta discriminació es veu potenciada si tenim en compte que les dones també acostumen a liderar els moviments de resistència en el Sud Global que s’oposen a l’extracció de recursos energètics i matèries primeres.

Tot i que podríem pensar que la transició energètica ha d’incloure exclusivament aspectes relacionats amb l’energia, també ha de plantejar-se perquè no només faciliti el dret a l’energia, sinó també a la resta de serveis bàsics que necessitem com a persones i societat. Per això, el sisè principi és la promoció i implementació de l’habitatge social i comunitari, el qual encaixa amb la satisfacció de les necessitats bàsiques que s’apunta en el pilar de metròpoli resilient del "Procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030" . En la mateixa línia, les col·laboracions público-comunitàries són una bona eina perquè les administracions públiques cedeixin espais per a projectes d’agroecologia, els quals permetran reforçar la sobirania alimentària dins de la pròpia RMB.

Atenent que l’energia juga un paper fonamental en el sector del transport, el qual està dominat pels combustibles fòssils i els vehicles privats motoritzats, la transició energètica també tindrà un rol important. El setè principi és la millora del transport públic i la promoció de la mobilitat elèctrica compartida, que encaixa amb el pilar de la metròpoli pròspera que inclou la mobilitat. Ja existeixen casos de mobilitat elèctrica compartida, com és el cas de la cooperativa Som Mobilitat[13], que és compatible amb les característiques demogràfiques i geogràfiques de l’RMB. El vuitè i últim principi és la reindustrialització ecològica, que també encaixa amb el pilar de la metròpoli pròspera, que pretén reactivar l’activitat productiva de les indústries, tenint en compte les necessitats essencials i socialment necessàries, i els límits biofísics del planeta. A més, es contempla com una oportunitat per desprecaritzar el món laboral i exigir condicions dignes per a les persones treballadores.

[1]Consum d’energia elèctrica per municipis i sectors de Catalunya – Transparència Catalunya: https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Energia/Consum-d-energia-el-ctrica-per-municipis-i-sectors/8idm-becu

[2]Decret-Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica I l’impuls de les energies renovables – Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8012/1772791.pdf

[3]Ponència d’energies renovables – Gencat: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energia_eolica/ponencia-energies-renovables/

[4]Comunicat de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa – Xse: https://xse.cat/comunicattransicioenergeticajusta/

[5]Visor ambiental i dades d’energies renovables – Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energia_eolica/visor/index.html

[6]Informe especial: Global Warming of 1.5ºC – IPCC: https://www.ipcc.ch/sr15/

[7]Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya - ICAEN: http://icaen.gencat.cat/ca/plans_programes/transicio_energetica/

[8]Objectius Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya - ICAEN: http://icaen.gencat.cat/ca/plans_programes/transicio_energetica/objectius-del-pacte/

[9]Associació de Municipis I Entitats per l’Energia Pública (AMEP) – Xse: https://xse.cat/creacio-amep/

[10]Informe “Comunitats Energètiques Locals. Ciutadania per la sobirania energètica” – Xse: https://xse.cat/informecomunitatsenergetiqueslocals/

[11]Llibre “Pactes verds en temps de pandèmies: el futur es disputa ara” – ODG: https://odg.cat/publicacio/pactes-verds-pandemies/

[12]Informe “Desigualdad de género y probreza energética: Un factor de riego olvidado”: https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2017/09/ESFeres17-PobrezaEnergeticaiDesigualdadGenero.pdf

[13]Som Mobilitat: https://www.sommobilitat.coop/

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.