Documentació Metròpoli Cohesionada

Jordi Martí i Grau, president de la Comissió Executiva de l'Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El procés Barcelona Demà té com a objectiu central la reducció de les desigualtats i la segregació territorial en el context de l’emergència climàtica i les condicions del món post-pandèmia. És per això que el primer dels cicles de participació per debatre i formular propostes és el cicle de la metròpoli cohesionada. Es tracta de la mirada a la metròpoli que aborda una les qüestions clau per al benestar, com és l’accés a l’habitatge, possiblement l’element que més condiciona les possibilitats de progrés de les persones i que s’ha de planificar a escala metropolitana. També incorpora les qüestions relacionades amb la segregació territorial, es a dir les distància social entre els diferents territoris de la metròpoli. I no pot deixar de banda l’actuació sobre les condicions de vulnerabilitat i els treballs de cures, especialment davant els nous fenòmens socials (envelliment, soledat..) . Animem, doncs, a totes les organitzacions que treballen per la cohesió social a participar en aquest espai a contribuir a definir les missions per a una metròpoli cohesionada del Compromís Metropolità 2030.

Jordi Sánchez i Escrigas, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

La política ha de servir per millorar la vida de la gent. Sense ideologia, objectius ni utopies la política es queda en mera gestió que podria perpetuar les desigualtats.. Per contra, la política sense capacitat de transformació, sense acció de govern ni polítiques públiques, corre el risc de quedar-se en demagògia i populisme. Per això cal reflexionar, debatre i formular propostes que puguem dur a terme per fer front als reptes de la metròpolis del present i del futur.

La cohesió és entre els primers d’aquests reptes. Cohesió social i cohesió territorial. Cal afrontar amb valentia les desigualtats socials i la segregació territorial en àmbits tan essencials com l’habitatge, la integració de barris o la defensa dels drets socials. Parlar de cohesió social és parlar de drets. No només d’aquells drets consolidats com la salut, l’educació o el treball. El territori, com a base del desenvolupament vital de les persones, també ha de ser un bé garantit i compartit. Tothom ha de tenir dret a la natura, als carrers pacificats, a disposar d’equipaments al seu abast. Els fenòmens vinculats a la segregació residencial reprodueixen problemes endogàmics que tenen a veure amb qüestions socials, però també són el reflex d’una gestió del territori que massa cops ha oblidat alguns llocs i que ha creat barreres físiques que actuen com a autèntiques ferides. Garantir drets com l’habitatge s’ha de fonamentar en el dret de tothom a sentir-se segur en una llar i a gaudir de la intimitat d’un espai confortable, en el reconeixement més bàsic de la necessitat de disposar d’un aixopluc.

Una lectura territorial i complexa de les necessitats bàsiques de la població ha de garantir propostes de futur basades en l’equilibri territorial i la visió de les ciutats des dels ulls dels ciutadans que les fan vives; en aquest sentit, per dibuixar aquest futur, és molt necessari disposar d’espais de reflexió i debat que donin veu a totes les visions. És precisament en la línia de transformació de la realitat per tal de garantir la cohesió social i territorial la que seguim des de fa anys amb la redacció del PDUM i la que aportem a aquest debat per tal de fer avançar el PEMB.

Javier Pacheco Serradilla, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya

Les darrers dècades han consolidat una tendència a la concentració en els entorns urbans. La capacitat per atraure activitat econòmica afavorida per la tecnologia digital, i la creixent complexitat i diversitat d’usos del sòl urbà imprimeix tensió i posa a prova la capacitat de convivència d’un espai que té dimensió metropolitana.

El treball és una activitat cada cop més metropolitana perquè en la era digital, treball i residència, escurcen distàncies fins a solapar-se, reduint també la mobilitat i la despesa energètica. Des de CCOO veiem el futur del treball plenament condicionat i orientat pel desenvolupament del territori metropolità i les polítiques no poden continuar al marge dels condicionants de l’accessibilitat, la sostenibilitat, l’eficiència i la resiliència. 

El PEMB ha de posar les bases d’un espai urbà amb convivència pacífica del treball, la residència accessible per als treballadors i treballadores, els equipaments i la biodiversitat, fent prevaler una visió supramunicipal d’ordenament i de polítiques cohesionadores del territori.

La crisi creada per la COVID19 ha situat nous paradigmes sobre aquestes qüestions, per tant, des de CCOO de Catalunya celebrem els debats sobre la metròpoli cohesionada que celebra el PEMB i participarem per aportar-hi la visió dels treballadors i treballadores. 

Joan Guàrdia Olmos, rector de la Universitat de Barcelona

Agrair en primer lloc la creació d’aquest nou espai de reflexió i participació col·lectiva, Barcelona demà. Compromís Metropolità 2030.

La Universitat de Barcelona, com a referent del coneixement i la recerca vol abocar aquest cabal a la societat contribuint així a impulsar el creixement econòmic i el benestar social. Volem que el coneixement i l’esperit crític, que és la nostra raó de ser, serveixi en aquest espai de debat, de font i inspiració per reformular propostes davant els reptes de futur d’una ciutat canviant i transformadora, una Metròpoli cohesionada en front les desigualtats socials i els drets de les persones.

En les circumstàncies actuals, es requereix d’aquesta cohesió amb la voluntat de treballar colze a colze entre ciutat i universitats perquè la ciència, la innovació i la cultura cali en el teixit metropolità per impulsar el progrés, base de tota millora social cap a una societat més igualitària, mes justa i amb millors condicions de vida per a totes i tots.

Lídia Muñoz Cáceres, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat

La pandèmia ha capgirat les nostres vides i ha obert una crisi profunda amb unes conseqüències socials i econòmiques sense precedents, incrementant-se així els nivells de desigualtat i pobresa.

Els governs locals tenim el deure de realitzar programes de recuperació ambiciosos que serveixin per fer transformacions estructurals i augmentar la resiliència; per garantir una sortida de la crisi més sostenible ambientalment i socialment, sense deixar ningú enrere i comptant amb la participació de tothom. Per això la participació ciutadana també esdevé fonamental, per construir ciutats i pobles més inclusius i on tothom s’hi senti representat. 

Cal actuar amb visió metropolitana per fer front a aquests reptes de futur immediats, sobrevinguts o acusats a causa de la pandèmia, i afrontar prioritàriament la protecció i regeneració de la infraestructura verda metropolitana, la realització d’un Pla metropolità pel foment de la mobilitat sostenible, el foment de les energies renovables i l’eficiència energètica, i sobretot, la implementació d’un Pla metropolità de rehabilitació d’habitatge. 

La Covid també ha posat en evidència les desigualtats als barris més vulnerables, on hi ha major densitat de població, on hi ha més proximitat física, on hi ha més habitatges més petits, etc. Cal tornar a donar un impuls als pobles i barris de les nostres ciutats metropolitanes. Els barris i viles amb un nivell de renda més baix no es poden quedar fora de la transició ecològica i la transformació social, econòmica i ambiental que cal iniciar. 

Núria Parlon i Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

És per a mi una alegria participar, en tant que alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, del procés de construcció del que ha de ser la nova agenda urbana de la regió metropolitana de Barcelona,  un extens territori on habitem més de cinc milions de persones en 160 municipis. 

“Barcelona demà. Compromís metropolità 2030” és un nou instrument per aportar mirades diverses a una nova estratègia que ens ha de permetre alinear les demandes i necessitats que avui tenim, amb les oportunitats que tenim al davant. Ho fem amb la clara voluntat d’enriquir tant el procés com el resultat del mateix. Volem ser coprotagonistes del present i del nostre futur immediat, alquimistes de noves propostes per fer front el repte més gran que hem tingut mai al davant: no tornar a deixar a ningú enrere. El creixement de les desigualtats socials, les dificultats per accedir a un habitatge digne o els salaris misèria son alguns dels desafiaments als que ens hem d’enfrontar

La missió la tenim clara: volem tenir una agenda pròpia, participada i coral, corresponsable, sostenible i compromesa amb el nostre entorn. Volem ser un territori ple de palanques , un conglomerat urbà que treballa en xarxa i de manera solidària per exercir de tractor de la igualtat d’oportunitats , una metròpoli que contribueix al desenvolupament de l’agenda 2030 global des del sud d’Europa. 

Jordi Ballart i Pastor, alcalde de Terrassa

Terrassa, com a tercera ciutat del nostre país, se situa i actua en diferents coordenades: el Vallès, l'Arc Metropolità, la Regió Metropolitana, així com també Catalunya, Espanya i la Unió Europea. El procés "Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030" ens ofereix una magnífica oportunitat per pensar, per debatre i per compartir estratègies de futur a escala metropolitana, posant el nostre horitzó al 2030. I per fer-ho posant les persones en el centre dels debats i les reflexions, buscant respostes intel·ligents als reptes que tenim plantejats i orientant-nos sempre al benestar, al progrés, a la qualitat de vida, a la justícia social. Aquestes són les claus per a una metròpoli cohesionada i conscient de la força que li donen les diverses identitats i la xarxa de complicitats i relacions entre municipis. El treball, l'habitatge, els drets socials, els drets humans i la integració territorial són elements decisius per enfortir la cohesió i per generar noves oportunitats en el context d'una etapa històrica marcada per la crisi sanitària, però també per l'energia i la visió de futur que necessitem per encarar una recuperació cada vegada més propera. El PEMB és, en aquest sentit, un magnífic espai participatiu per escoltar, per aportar, per reflexionar i per construir acords de futur. Totes les veus i idees hi són benvingudes per dibuixar el futur col·lectiu que ens portarà a fer un salt endavant per a totes i tots nosaltres.

Francesc Colomé i Tenas, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental

Em plau donar la benvinguda des de la comarca que represento, el Vallès Oriental, a la plataforma Barcelona Demà, un procés que ha de contribuir de forma decisiva al dibuix del nostre futur territorial de la forma més consensuada i participada. El Vallès Oriental som una comarca amb 39 municipis a 30 quilòmetres de Barcelona, amb un àmbit territorial definit que ens diferencia tant a nivell orogràfic com productiu de l’àmbit més estrictament metropolità, malgrat que cada cop més la integració en el sistema metropolità es major. Tenim una estructura econòmica molt diversificada amb una forta presència industrial, actius turístics i paisatgístics compartits i complementaris, però mai hem compartit estratègies amb altres territoris propers (perdent l’oportunitat de generar sinèrgies concretes), ni hem influït de manera decisiva en les polítiques i projectes d’àmbits territorials superiors. Els canvis d’hàbits de la població, com ara la tendència a la dispersió territorial, els canvis d’hàbits laborals com l’augment del teletreball, l’augment del comerç electrònic i la globalització de l’economia (i per tant del transport de mercaderies) generen reptes que cal afrontar de forma compartida. La planificació de l’urbanisme i l’habitatge com a eixos vertebradors de les polítiques de vertebració del territori, del teixit econòmic i de lluita contra l’exclusió social, són claus. L’accés a l’habitatge és, certament, un problema endèmic en el nostre país que fa dècades que dura, i que posa l’alarma en la necessitat de polítiques efectives per arribar als nivells europeus que han seguit trajectòries llargues i històriques de dedicació de recursos públics i legislacions favorables per cobrir les necessitats de la població.

L’atenció als processos d’exclusió social, majoritàriament concentrats als municipis més densament poblats, que queden exclosos tant del mercat de treball, de l’habitatge o d’altres recursos que faciliten l’accés a un nivell de vida digna, han de ser un del eixos prioritaris a l’hora de definir les estratègies del futur.

I no oblidem, també, l’atenció a una població cada cop més envellida i altres col·lectius amb necessitats especials, que generen noves necessitats d’atenció i cures.

El desenvolupament dels territoris que faci cada comarca i els processos també de la gran metròpoli esdevenen claus per garantir un projecte metropolità respectuós amb el manteniment d’una estructura territorial de qualitat i sostenible, on aspectes com la globalització de l’economia, la necessitat de consolidar la societat del coneixement com a base de la reconversió industrial i productiva i els canvis demogràfics i socials derivats dels fluxos i canvis poblacionals (amb la barreja de cultures com a element també clau) són elements d’un conjunt de canvis que defineixen i definiran la qüestió urbana, territorial i econòmica del Vallès Oriental i de la Regió Metropolitana.

La governabilitat de les nostres societats cada dia és més complexa i cal flexibilitzar i adaptar la gestió pública a les noves necessitats socials.

Per això, calen eines de gestió conjunta per definir el nostre futur, on agents públics i privats participem en la determinació de les polítiques i estratègies territorials i econòmiques que ens afecten.

Cal una planificació clara i una estratègia compartida. I l’oportunitat de la participació directa de la ciutadania, cada cop més empoderada, enriqueix encara més el procés.

Treballar plegats ens implica a tots i totes per esdevenir la societat justa sostenible, social, econòmica i mediambiental que volem ser.

Lluïsa Moret, diputada i presidenta delegada de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona.

La crisi sanitària, econòmica, social i emocional en què ens trobem obliga a buscar respostes ràpides, efectives i de reactivació davant les creixents vulnerabilitats socials, però alhora evidencia que les crisis aguditzen desigualtats preexistents per les quals calen polítiques més profundes: la segregació territorial, les desigualtats socials, la bretxa digital o les desigualtats de gènere.

La construcció d’una estratègia territorial, consensuada i compartida entre administracions, ciutadania, institucions de recerca, empreses i entitats, com preveu el procés Barcelona Demà, amb la mirada posada en la innovació i la defensa dels drets socials és imprescindible per abordar la crisi en el territori metropolità però sobretot per fer front a desigualtats socials estructurals.

L’estratègia de futur ha de ser transformadora des d’un lideratge local, posant el focus en la garantia d'ingressos per a una vida digna i el dret a l’habitatge; polítiques d’acció comunitària per a unes societats cohesionades i resilients; un sistema públic de cures en la comunitat que posi la sostenibilitat de la vida en el centre, i sobretot accions als barris amb major segregació social i urbana perquè ningú, ni cap territori, quedi enrere.