Documentació Metròpoli Pròspera
Papers i lectures de referència.
Paper 2. Comerç
Els grans reptes del comerç minorista
Autoria: Maria Sánchez Vidal, KSNet
Data: 08/08/2021
Resum: En aquest paper es presenten tres reptes que el sector del comerç a les ciutats de la regió metropolitana haurà de tenir en compte. En primer lloc, sobretot les ciutats mitjanes de la regió que han experimentat obertures de grans superfícies comercials hauran de decidir sobre quin model volen promoure, tenint en compte els efectes d’aquests centres comercials però també els de la regulació per evitar-los. En segon lloc, els pobles i les ciutats petites que estan patint el fenomen de la despoblació, hauran de fer front a una pèrdua de consumidors potencials i l’envelliment dels mateixos i als canvis en els patrons de consum enfocats cap a la sostenibilitat que ja estan establerts a les ciutats més grans del seu entorn. Per últim, el gran repte de totes les ciutats, independentment de la seva mida, és la digitalització del comerç i les seves conseqüències, les quals estan poc estudiades, desafavorint això a la presa de decisions informada.
La crisi de la COVID-19, més enllà de ser una crisi sanitària, ha suposat un gran xoc per a molts sectors econòmics que s’han vist obligats a reduir la seva activitat. Un d’aquests sectors és el del comerç minorista, greument afectat per les restriccions establides per pal·liar la propagació del virus. Concretament, les vendes del comerç al detall han disminuït un 9% a Catalunya al 2020, fent que molts petits comerços hagin hagut de tancar les portes.
Però és des de molt abans de la pandèmia que el comerç minorista està immers en un procés de metamorfosi, tant a les grans ciutats com Barcelona com a les altres ciutats grans, mitjanes o petites que conformen la regió metropolitana. A continuació, es presenten tres dels grans reptes que caldrà abordar en els propers anys des d’aquest sector per a consolidar el comerç minorista com un dels pilars econòmics de la regió metropolitana.
Els reptes econòmics: les grans superfícies i el petit comerç
Més enllà del repte que representa per moltes ciutats la recuperació de la crisi de la COVID-19, hi ha altres reptes de caràcter econòmic que cal tenir en compte. El primer de tots ells és la presència de grans superfícies comercials als afores de les ciutats mitjanes i de franquícies al centre de les ciutats més grans. Històricament, el model de comerç de les ciutats europees (grans o petites) es basava en l’existència de petits comerços independents. Actualment, el model es manté en algunes ciutats petites, però ha canviat completament a les ciutats grans i mitjanes. De fet, a partir dels anys 70 i 80, moltes ciutats europees van experimentar onades liberalitzadores del comerç fent que es passés d’aquest model comercial basat en els petits comerços a un on les grans cadenes i franquícies n’eren el principal actor. A Espanya, segons dades del Ministeri d’Economia, les cinc cadenes més grans de supermercats van obrir les seves portes als anys ‘70 a finals dels anys ‘90 ja representaven el 45% del mercat nacional.
Aquest canvi de patrons va començar l’onada reguladora de l’Estat i les comunitats autònomes amb l’afany de protegir el petit comerç de les cadenes i grans superfícies. Així, per al cas català, després de diverses regulacions des de principis dels anys 2000, actualment es limita la implantació de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats als municipis de menys de 5.000 habitants i la de comerços de més de 2.500 metres quadrats a municipis menors de 50.000 habitants. Des de 2005, any on es comencen a sistematitzar i publicar les dades de llicències d’obertura de grans superfícies, a la regió metropolitana se n’han aprovat 111 (66 de les quals de més de 2.500 metres quadrats), la majoria a les ciutats grans de la regió o capitals de comarca tot i que quasi un 30% s’han aprovat a ciutats d’entre 20.000 i 30.000 habitants.
Els impactes d’aquestes grans superfícies que proliferen a les grans i mitjanes ciutats de la regió metropolitana han estat àmpliament documentats. Els principals estudis s’han centrat en els impactes en l'ocupació i han documentat que els grans centres comercials poden fer créixer l'ocupació en el sector tot i que, sovint, a costa d’un descens en els salaris (1). Altres estudis han avaluat els efectes de l’obertura de grans centres comercials a la resta de petits comerços, veient que aquestes grans superfícies solen perjudicar el petit comerç que competeix més directament amb elles però no a la totalitat dels comerciants independents (2). Aquest increment de la competència entre comerços, pot acabar beneficiant al consumidor que veu reduïts els preus dels productes que adquireix (3) .
Tot i això, les regulacions per evitar les obertures de centres comercials que estan tan presents en els municipis de la regió metropolitana també tenen efectes econòmics que cal tenir en compte. La literatura acadèmica n’ha documentat diversos que van des dels efectes nocius en la productivitat del sector fins a reduccions en la producció (4). Un efecte interessant documentat pel Regne Unit és que les grans cadenes s’adaptaven a la mida permesa per instal·lar botigues que feien just la mida permesa i competien directament amb els petits comerços situant-se al costat d’aquests (5).
Per tant, el principal repte econòmic al que s’enfronta la regió metropolitana de Barcelona és el de decidir quin model de comerç presencial vol tenir tenint en compte els efectes de les grans superfícies comercials però també els efectes de la seva regulació. En aquest sentit, cal tenir en compte polítiques alternatives d’incentius a la compra en comerços de proximitat com són el cas de la Tropa Verde a Galícia on, des de l’Administració, s’incentiva als ciutadans a reciclar i a canvi se’ls dóna tiquets per descomptar als comerços locals o el del living wage de Londres on, a tots els comerços que paguen el salari de referència se’ls proporciona un identificador que poden penjar a la seva porta per tal que els seus potencials clients vegin que paguen sous dignes i incentivar-ne les vendes.
Els canvis demogràfics i de patrons de consum
El segon repte amb el que es troba el sector del comerç, especialment a les ciutats petites o pobles de la regió metropolitana és el del canvi demogràfic. El principal determinant del canvi demogràfic és la despoblació. De fet, a la província de Barcelona, gairebé un 15% de ciutats o pobles han perdut població des de l’any 2000, segons dades del padró municipal de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), essent tots aquests municipis menors de 5.000 habitants a excepció de Súria i Badia del Vallès que sobrepassa de llarg aquest llindar.
El fet de que hi hagi municipis petits perdent població té diverses implicacions directes en el comerç que es troba en aquests nuclis. En primer lloc, la pèrdua de població no es distribueix de manera equitativa en tots els grups d’edat essent les persones més joves les que emigren dels pobles petits a les ciutats mitjanes o grans de la regió, principalment per motius d’estudis o per unes millors oportunitats laborals. Aquest fenomen que porta anys succeint a la major part d’Espanya, comença a afectar també a zones properes a les grans concentracions urbanes dins de la regió metropolitana.
La pèrdua de població jove als pobles i ciutats petites implica un canvi en el consumidor potencial del comerç local en aquestes zones on, amb el pas del temps, ha anat envellint. Això té conseqüències en la subsistència d’alguns comerços enfocats a un consumidor més jove, però també a aquells que, independentment de l’edat dels seus consumidors, necessiten una massa crítica d’aquests per a subsistir. Així, podem observar com moltes ciutats petites han anat perdent comerç minorista a l’interior dels seus centres.
La contrapartida d’aquest fenomen és que molts dels habitants d’aquestes zones despoblades ara s’han de desplaçar a altres ciutats veïnes per comprar allò que abans podien trobar a prop del seu domicili. Això, a més de poder tenir conseqüències directes per al medi ambient donada la mobilitat amb vehicle privat, té conseqüències en la tipologia de comerços que s’obren a les zones limítrofes. És a dir, són les grans superfícies comercials les que, de nou, poden proveir a diversos municipis que han quedat despoblats establint-se als afores d’una ciutat o poble veí, afavorint la mobilitat per dues raons: la primera és que no cal entrar a la ciutat per comprar, i la segona és que habitualment tenen zones d’aparcament molt àmplies les quals presenten un avantatge comparatiu respecte als centres de les ciutats que solen ser llocs més enfocats als vianants.
Per a aquesta raó, la lluita per la recuperació dels eixos comercials al centre de les ciutats (sobretot en aquelles més petites) passa per una millora de les polítiques d’urbanisme i de mobilitat amb la inclusió de zones verdes, equipaments culturals o altres iniciatives de cohesió social als centres urbans amb la finalitat de recuperar part de la població perduda i de revitalitzar el comerç local. Cal destacar, però, que l’aparició de la pandèmia i la necessitat de confinament domiciliari ha suposat que una part de la població de Barcelona hagi decidit fer el camí invers al que fa anys s’estava produint i marxar a municipis més petits de l’entorn de la ciutat (6). Caldrà veure, però, si aquesta tendència es consolida i genera un efecte arrossegament al comerç o ha estat només conseqüència de la crisi viscuda en els últims mesos.
Aquesta tendència a la despoblació de pobles i ciutats petites ve acompanyada per un augment de la població jove a ciutats mitjanes i grans i un canvi en els patrons de consum. Aquests canvis vénen lligats a altres grans preocupacions socials com és el cas de la preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat. Per a aquesta raó, han proliferat, sobretot en el cas de l’alimentació, els productes de caire ecològic, vegans o de kilòmetre zero. Aquests canvis en els patrons de consum són ara prou exclusius de les ciutats de certa mida, però donat que la base sobre la que se sustenten (el canvi climàtic i les seves conseqüències) serà una de les grans preocupacions de la ciutadania de la regió metropolitana en els propers anys, cal esperar que aquests patrons es consolidin a les grans ciutats i s’estenguin a la resta de ciutats i pobles de la regió metropolitana.
La digitalització i el comerç electrònic
El repte més recent i, segurament, el més important pels propers anys a totes les ciutats, independentment de la seva mida és el creixement exponencial del comerç electrònic. Segons dades de la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC), el comerç electrònic va créixer des de l’any 2015 fins al 2020 un 133% en facturació. A la fi de 2019 el número de transaccions de comerç electrònic superava els 200 milions, amb un valor superior als 14.000 milions d'euros. Tot això abans de la pandèmia on el confinament domiciliari i el tancament del comerç presencial ha accelerat aquesta tendència, fent que consumidors que abans no consumien de manera electrònica ara sí que ho facin. De fet, un 20% van començar a comprar en línia durant l’estat d’Alarma i un 17% considera que ho seguirà fent (7).
Els efectes que el comerç electrònic pot generar en l'economia local són diversos i poden classificar-se en dos grans grups: efectes sobre la grandària del mercat i efectes sobre els factors d'oferta o l'estructura productiva. Els primers efectes els trobem gràcies al fet que el mercat s'amplia, tant per als consumidors (demandants de béns) com per als oferents. Per als consumidors, és a dir, les llars i les empreses, l'e-commerce pot provocar un augment en la diversitat de productes i oferents als quals poden accedir. Per als oferents aquesta ampliació del mercat pot facilitar l'arribada dels seus productes a mercats més llunyans.
Hi ha pocs estudis encara que avaluïn els efectes del comerç electrònic en qualsevol dels camps mencionats amb anterioritat tot i que els més prominents se centren en els efectes que aquest té en els consumidors. No obstant això, encara que en tots els casos es troba un increment del consum i del benestar, cap d'ells se centra en entendre com es distribueixen aquests guanys per als consumidors en el territori. Només dos estudis per Xina (8) i un per Espanya (9) han estudiat els efectes territorials del comerç electrònic on sembla que els consumidors de les zones més rurals són els més beneficiats per l’arribada de l’e-commerce. Per la banda de l’oferta, els estudis encara són més escassos, però en un estudi amb dades per Espanya entre 2008 i 2015 s’ha pogut comprovar que les empreses que adopten més aviat el comerç electrònic tenen més guanys futurs (10). Tot i això, no hi ha evidència empírica de com el comerç electrònic de les grans plataformes està afectant a aquelles empreses més tradicionals que no poden adoptar el comerç electrònic ja sigui per falta de recursos econòmics o per falta del capital humà necessari per portar-ho a terme.
Per tant, la digitalització del comerç és el principal repte pel sector i hi ha poca evidència dels seus efectes en el comerç local presencial o en altres aspectes com la contaminació degut a la mobilitat en transport privat pel repartiment de les mercaderies o en els salaris dels treballadors i treballadores de les grans plataformes de comerç electrònic.
(1) Neumark, D, Zhang, J. and Ciccarella, S. (2008): “The Effects of Wal-Mart on Local Labor Markets”,Journal of Urban Economics 63(2), 405–430.
(2) Sanchez-Vidal, M. (2019): “Retail shocks and city structure”, CEP Discussion Paper No 1636.
(3) Atkin, D., Faber, B. and Gonzalez-Navarro, M. (2018): “retail Globalization and Household Welfare: Evidence from Mexico”, Journal of Political Economy, 126(1), 1–73.
(4) Veure: Bertrand, M. and Kramarz F. (2002): “Does Entry Regulation Hinder Job Creation? Evidence from the French Retail Industry,” Quarterly Journal of Economics , 117(4), 369-413. ; Cheshire, P., Hilber, C. and Kaplanis, I. (2015): “Land use regulation and productivity—land matters: evidence from a UK supermarket chain”, Journal of Economic Geography, 15, 43–73.; Griffith, R. and H. Harmgart (2008): “Supermarkets and Planning Regulation,” CEPR Discussion Papers No. 6713.; Haskel, J., Sadun, R. (2012): “Regulation and UK retailing productivity: evidence from microdata”, Economica, 79, 425-448.
(5) Sadun, R. (2015): "Does Planning Regulation Protect Independent Retailers?" . Review of Economics and Statistics, 97(5), 983-1001.
(7) https://www.aecoc.es/articulos/c84-el-consumidor-post-covid-19-actuar-hoy-para-preparar-el-manana/
(8) Fan, J., Tang, L., Zhu, W., & Zou, B. (2016). The Alibaba effect: Spatial consumption inequality and the welfare gains from e-commerce. Working Paper, Michigan State.; Luo, X., Wang, Y., Zhang, X. (2019): “E-Commerce Development and Household Consumption Growth in China”, Policy Research Working Paper 8810, World Bank Group.
(9) Sánchez-Vidal, M. y Sanchis-Guarner, M.R. (2019): “El comerç electrònic i les zones rurals: evidencia basada en els patrons de consum espanyols”, Nota d’Economia 105 – Generalitat de Catalunya.
(10) Lorca, P., de Andres, J. y Garcia-Diez, J. (2019): “Impact of E-commerce Sales on Profitability and Revenue. The Case of the Manufacturing Industry”, Inzinerine Ekonomika- Engineering Economics, 2019, 30(5), 544–555.
NOTA. Les opinions expressades per les persones autores són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.
