Documentació Metròpoli Pròspera

Localització de l’activitat econòmica a la regió metropolitana de Barcelona

 

Autoria: Vittorio Galletto, IERMB.[1]

Data: 29/07/2021

Resum: Un dels trets característics del creixement de la metròpoli de Barcelona ha estat que el seu creixement no s’explica com un simple creixement en taca d’oli sobre unes perifèries buides, sinó per la inclusió d’un conjunt de municipis configurant una metròpoli polinuclear. Aquesta configuració permet aprofitar les economies d’urbanització i al mateix temps d’economies de localització, amb el resultat d’una interacció creixent entre les diferents parts de la metròpoli. En relació amb el futur cal destacar la tendència a l’aglomeració d’activitat econòmica en les ciutats (derivada de la importància del coneixement com a factor de producció), però també un augment de l’atracció en llocs menys centrals però situats en els entorns metropolitans (conseqüència de la pandèmia). El resultat podia ser una regió metropolitana encara més integrada i interdependent, que redundaria en un ulterior aprofitament de les economies (avantatges) que es produeixen per l’aglomeració no en un únic punt sinó en un conjunt (xarxa) de centres i nodes.

L’anàlisi de la localització de l’activitat productiva a la metròpoli de Barcelona té una referència obligada en els treballs del professor Joan Trullén del Departament d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys 90 del segle passat i començament del present. Es tracta de treballs del programa de recerca en economia urbana en el que s’analitza el canvi econòmic i territorial que ha experimentat Barcelona on les economies externes de naturalesa urbana han desenvolupat un rol fonamental.

En els darrers 15 anys del segle XX, Barcelona, coincidint amb l’ingrés a les Comunitats Europees i la nominació pels Jocs Olímpics de 1992, va veure augmentar la seva interacció amb els municipis propers. Aquest procés d’extensió de la metròpoli va ser fruit tant d’un procés de descentralització de determinades activitats productives i de població com de l’increment de la interacció entre les diferents ciutats i zones que en formen part (Trullén 2002 p. 276).

El creixement de la interacció espacial entre les ciutats de la metròpoli de Barcelona constitueix en si mateix una font de competitivitat: passar d’una població de només 1,5 milions d’habitants del municipi de Barcelona a una aglomeració amb altres 2,9 milions d’habitants a l’any 2000 (l’any 2020 ja són 3,5 milions), suposa gaudir d’unes economies d’aglomeració pròpies de les grans metròpolis europees.

És necessari remarcar que aquest “salt d’escala” es produeix no per augments en la seva població, sinó per l’increment de la interacció entre els diferents municipis metropolitans. Així, tal com destaca Trullén (2002, p. 278), l’extensió del territori metropolità va permetre la inclusió en els límits de la metròpoli d’un conjunt de municipis amb una quantitat important de població i el que és més rellevant, amb una trajectòria econòmica i tecnològica molt significativa. Es tracta dels municipis, entre altres, de Sabadell, Terrassa, Granollers, Martorell, que conformen una de les àrees econòmiques i exportadores més importants a escala estatal. Es tracta doncs, d’un model de creixement que no s’explica com un simple creixement en taca d’oli sobre unes perifèries buides, sinó que amb el creixement es configura una metròpoli polinuclear.

Aquest model de creixement és important per l’efecte sobre les economies d’aglomeració externes: les economies d’urbanització i les economies de localització. Les primeres es potencien per l’augment de la interacció espacial i, al mateix temps, les economies de localització es mantenen gràcies a que les ciutats que s’incorporen presenten diferents especialitzacions productives. Es configura així una metròpoli polinuclear diversificada en el seu conjunt, però especialitzada en les diferents ciutats que la formen. El factor de competitivitat s’identifica no tant en la dimensió poblacional assolida, molt destacada en tot cas, sinó en els avantatges derivats de la localització polaritzada i especialitzada de l’activitat en un ampli conjunt de ciutats. Es dona una concentració d’activitats industrials a municipis com Mataró, Terrassa i Sabadell (tèxtil), a Martorell (fabricació de material de transport) i, en canvi, a Barcelona es concentren les activitats terciàries. D’aquesta manera Barcelona es converteix en una ciutat terciària i que fa de “servidor central de serveis d’una metròpoli que s’ha estès i que inclou ciutats industrials d’antiga industrialització” (Trullén 2002, pp. 285-290).

Per tant, la localització de l’activitat a la regió metropolitana de Barcelona (RMB)[2] no és uniforme, aquesta diversitat permet parlar d’una regió polinuclear diversificada i amb fortes interrelacions en les diferents parts.

Situació actual

Si aquesta era la situació en el canvi de segle, en aquest segon apartat es vol presentar quina és la situació actual. En primer lloc, l’elevada interacció entre els municipis metropolitans es manté, com es pot observar a partir de les darreres dades censals disponibles de mobilitat per motiu de treball (Figura 1), com també pels fluxos de coneixement entre sol·licitants i inventors registrats en els documents de patent europea (Figura 2).

Figura 1. Mobilitat personal per motiu de feina, 2011

Font: IERMB a partir de Cens de població 2011, INE.

Figura 2. Xarxes inventors/ores – sol·licitants de patents europees als municipis de l’RMB, segons la intensitat de la relació, 2010-2016

Font: IERMB a partir de EPO Worldwide Patent Statistical Database, PATSTAT Global - 2019 Spring Edition.

En segon lloc, en relació a la localització de les activitats productives, el territori de l’RMB és un territori que, com veurem a continuació, continua caracteritzat per una diversitat productiva territorial, amb un major pes de les activitats de serveis al nucli (el municipi de Barcelona), i un major pes de la indústria a la resta de l’RMB. Aquesta caracterització permet destacar que estem davant una unitat funcional, amb parts diferentment especialitzades però caracteritzades per fortes relacions de complementarietat mútua. D’aquesta manera, al conjunt de l’RMB es desenvolupen economies d’urbanització (derivades de la gran dimensió del conjunt, de l’espai econòmic diversificat, amb grans infraestructures de recerca i de mobilitat) juntament amb les economies de localització (derivades de la diferent especialització territorial).

Especialització productiva i evolució en el temps

L’especialització productiva a l’RMB és predominantment en activitats de serveis: els serveis representen el 90% de llocs de treball de Barcelona, que es redueixen fins al 82% a l’RMB (86% a l’AMB) i 78% a Catalunya. Aquest fet no sorprèn ja que al igual que el conjunt de Catalunya i com en qualsevol país desenvolupat, i especialment a les grans àrees urbanes, les activitats predominants són els serveis (aquelles activitats que estan en condicions de pagar una renta del sol més elevada, sense oblidar que les activitats que generen externalitats negatives són expulsades dels àmbits més urbans).

El que pot ser més interessant analitzar en una àrea extensa com l’RMB sigui fins a quin punt es donen diferències en l’estructura productiva al seu interior. Per mesurar aquests diferents patrons d’especialització utilitzem la font d’informació més detallada que disposem (encara que no exempta d’un cert biaix per l’efecte seu), que és la informació de treballadors/res afiliats a la Seguretat Social per municipi i any a un nivell de desagregació sectorial de dos dígits de la CNAE-2009.

Amb aquestes dades calculem el que es coneix com coeficient d’especialització productiva que consisteix en el quocient entre el pes d’una activitat en un àmbit concret dividit pel pes de la mateixa activitat però en un àmbit de referència (per exemple el pes d’una activitat en un municipi o municipis de l’RMB sobre el pes de la mateixa activitat en el conjunt de l’RMB). La interpretació del coeficient és directa: un valor superior a la unitat implica que el pes de l’activitat és superior a l’àmbit més gran al que pertany; per tant, es pot dir que està especialitzat (relativament) en aquesta activitat. Aquesta anàlisi és molt útil perquè permet destacar quines activitats són més importants en un àmbit concret i com evolucionen en el temps.

Una primera anàlisi per conèixer com es distribueix territorialment l’activitat econòmica es pot fer dividint l’RMB en dos àmbits o corones que corresponen a l’RMB menys Barcelona, per una banda, i l’RMB menys l’AMB, per una altra banda. Pel que fa als sectors productius, s’han agregat en quatre grans sectors (agricultura, ramaderia i pesca; construcció; indústria; i serveis). Els gràfics següents mostren les diferents especialitzacions productives dels territoris esmentats. Pel fet d’estar expressats en relació a Catalunya, els valors superiors a la unitat impliquen una major especialització relativa de l’àmbit respecte a la resta de Catalunya, i valors per sobre (sota) de la diagonal representen una especialització relativa superior (inferior) respecte de l’àmbit territorial que s’està comparant.

Com es pot observar en la Figura 3, que mostra l’especialització de Barcelona i l’RMB menys Barcelona respecte a Catalunya, el núvol de punts dibuixa una diagonal amb pendent negativa. Els punts que es situen en el quadrant superior esquerre – o en la part superior d’aquesta diagonal – pertanyen en gran mesura a sectors de serveis mentre que els punts que se situen en el quadrant inferior dret pertanyen majoritàriament a sectors de la indústria. Aquesta distribució reflecteix l’especialització de Barcelona en serveis, mentre la resta de l’RMB s’especialitza (relativament) en activitats industrials, posant en evidència l’existència d’una complementarietat productiva entre els dos territoris.

A continuació, en la Figura 4 es confronta l’especialització productiva de l’AMB menys Barcelona (o primera corona) i l’RMB menys l’AMB (segona corona), respecte a Catalunya. En aquest gràfic, el núvol de punts se situa en el centre del gràfic i dibuixa una diagonal amb pendent lleugerament positiva, seguint la diagonal principal. Aquest fet indica que les diferències entre aquests dos àmbits no són tan marcades com en el cas anterior. No obstant això, a partir de la distribució de punts es pot concloure que la primera corona està relativament més especialitzada en serveis i la segona corona en indústria.

Figura 3. Especialització productiva de Barcelona i l’RMB menys Barcelona respecte a Catalunya, treballadors/ores RGSS; 2018

Font: IERMB a partir de Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Figura 4. Especialització productiva del AMB menys Barcelona i l’RMB menys AMB respecte a Catalunya, treballadors/ores RGSS; 2018

Font: IERMB a partir de Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

A partir d’aquí pot resultar interessant observar les especialitzacions productives existents en les diferents àrees de la gran metròpoli Barcelona. Per motius d’espai en aquesta nota no entrarem en el detall (que es pot consultar a Galletto i Fíguls 2018) sinó que ens limitarem a destacar alguns resultats més generals.

El municipi de Barcelona, com ja s’ha dit, mostra una especialització relativament superior que la resta de l’RMB en activitats de serveis, i especialment en les activitats de telecomunicacions, serveis informàtics i activitats financeres.

L’àrea del Llobregat també mostra una major especialització en serveis, destacant alguns sectors com l’Emmagatzematge i activitats afins al transport, Transport terrestre i per canonades i el Comerç a l'engròs. L’àrea de Mataró també mostra una especialització relativa en serveis, especialment en les Activitats Sanitàries; ara bé, és interessant destacar que també es dona una especialització diferencial en un sector industrial concret: el del Tèxtil, confecció, cuir i calçat. La zona de Vilanova i la Geltrú també presenta una especialització relativa en serveis com són els Serveis d’allotjament, menjar i begudes, i les activitats immobiliàries.

En canvi, les zones de Terrassa, Sabadell, Granollers i Vilafranca del Penedès presenten una especialització relativa superior en sectors industrials. La zona de Terrassa en fabricació de productes farmacèutics, fabricació de maquinària equips, fabricació de productes informàtics, electrònics i elèctrics i tèxtil, confecció, cuir, calçat. La de Sabadell en sectors industrials del tèxtil, confecció, cuir, calçat, fabricació productes de cautxú, plàstics i altres no metàl·lics; i el de Granollers en fabricació de productes de cautxú i plàstic, fabricació de productes informàtics, electrònics i elèctrics; fabricació de mobles i en indústria química. Finalment, la zona de Vilafranca del Penedès mostra una especialització relativa en els sectors de: la Indústria de la fusta i el paper, la fabricació de productes de cautxú, plàstic i altres no metàl·lics, fabricació de vehicles de motor i material de transport i la indústria de l’alimentació, begudes i tabac.

Si observem aquestes especialitzacions en forma dinàmica, és a dir, com han evolucionat en els darrers anys, el que cal destacar és l’estabilitat, la persistència en el temps, com ja es pot intuir del fet que les especialitzacions de les diferents zones són molt semblants a les que ja es presentaven en Trullén 2002. En tot cas, en els darrers anys (2009-2017) l’especialització relativa de Barcelona gairebé no s’ha modificat. En les altres zones s’observen dinàmiques lleugerament diferents, per exemple al Llobregat augmenta el pes de les activitats de serveis, mentre que a les zones de Terrassa, Sabadell, Granollers i de Vilafranca del Penedès augmenta l’especialització diferencial en indústria (Galletto i Fíguls 2018).

En síntesi, el territori metropolità, des del punt de vista econòmic, es presenta com un sistema econòmic en el que es dona una certa especialització funcional: al centre de l’àrea metropolitana s’hi concentra una sèrie d’activitats de serveis especialitzats que donen servei a les activitats industrials situades al territori de la regió metropolitana, les quals generen la demanda per les activitats de serveis. D’aquesta manera la interacció entre les parts es reforcen, com s’ha pogut destacar analitzant els fluxos de mobilitat o de coneixement ja presentats en les Figures 1 i 2.

Tendències de futur

Arribat aquest punt és necessari preguntar-se per l’evolució futura de la localització de les activitats productives. Ja s’ha destacat la similitud observada entre el patró de localització identificat per Trullén 2002 i el més recent i, per tant, l’estabilitat en el temps i la permanència dels patrons espacials. Ara bé, en relació amb el futur cal introduir dues qüestions. La primera fa referència a les tendències prèvies que es venien produint almenys fins al començament de la pandèmia de la COVID-19. La segona és l’impacte de la COVID-19.

En primer lloc, cal destacar la tendència a l’aglomeració (concentració) d’activitat econòmica en els centres de les ciutats, en contraposició a la difusió per tot el territori, tendència que es deriva de la creixent importància del coneixement com a factor de producció (Galletto 2021). Per exemple, en un estudi per les àrees metropolitanes dels EUA pel període 2004-2015, es troba que la majoria de les zones metropolitanes no només van registrar més llocs de treball el 2015 que el 2004, sinó que també aquests es van concentrar en les parts més denses de les àrees metropolitanes, de manera que la densitat de llocs de treball va augmentar (Shearer, Vey & Kim 2019).

En el cas d’Europa no es disposa dades tant detallades sobre els llocs de treball, però en un estudi sobre l’estructura ocupacional de les regions europees (130 regions que representen el 80% de la població ocupada de la UE) es mostra que durant el període 2002-2017, el creixement de la població i de l’ocupació han estat molt més elevats en les regions de les capitals que en la resta de regions dels mateixos països (Eurofound and European Commission Joint Research Centre 2019).

Ara bé, sí que es pot dir alguna cosa sobre el patró de localització de la població en aquestes regions metropolitanes europees. Amb informació sobre la localització de la població en una graella de píxels (de 250 m2) en quatre àmbits temporals (anys 1975, 1990, 2000 i 2015) (European Commission, Joint Research Centre et al 2015), es pot calcular un indicador com la densitat ponderada, que aporta més informació sobre la forma de localització de la població que no altres mesures com la densitat simple (per exemple, una superfície de 10 píxels amb un habitant per píxel dona una densitat de 1, al igual que si els deu habitats estan tots en un mateix píxel; en canvi, si es pondera la densitat per la població resident en cada píxel, la densitat ponderada en el primer cas és 1, però 10 en el segon cas). Utilitzant aquest indicador es pot comprovar com en el període 2000-2015 la densitat ponderada ha augmentat a la majoria de regions metropolitanes europees (i entre elles, les de Barcelona i Madrid), a diferència del període 1975-1990 on aquest indicador decreixia (tot i augmentar la població, tant en 1975-1990 com en 2000-2015) (Galletto 2021). Per tant, les grans regions metropolitanes no només estarien (continuen) atraient població (i activitat), sinó que ho estarien fent d’una manera concentrada, en aquelles zones ja més denses.

En segon lloc, la qüestió que es planteja ara, quan encara estem començant a sortir de la pitjor part de la pandèmia de la COVID-19, és si aquestes tendències a la concentració es mantindran. Si el model econòmic basat en el coneixement no canvia, tot i els efectes de la pandèmia, la tendència a (i la preferència per) l’aglomeració continuarà, les grans ciutats i àrees metropolitanes continuaran liderant el desenvolupament econòmic en les properes dècades.

Ara bé, les conseqüències de la pandèmia, que es tradueixen en una creixent preferència pel teletreball i una major conscienciació sobre la importància d’una bona qualitat ambiental, poden fer augmentar la preferència per entorns menys centrals i per tant, reduir la pressió sobre el centre. Però, com avisen diferents autors i organitzacions internacionals el potencial d’atracció de llocs no centrals i pitjor comunicats és reduït (OECD 2020). On sí que es pot produir un augment de l’atracció és en llocs menys centrals però situats en els entorns metropolitans o propers, com pot ser el cas de la regió metropolitana de Barcelona, beneficiant-se a més del seu caràcter policèntric. En conseqüència, en el futur es podria tendir cap a una regió metropolitana encara més integrada i interdependent, que redundaria en un ulterior aprofitament de les economies de xarxa, precisament aquelles economies que es produeixen per l’aglomeració no en un únic punt sinó en un conjunt (xarxa) de centres i nodes.

[1] L’autor agreix la col·laboració de Sandra Aguilera, Francesc Coll i Marc Fíguls de l’IERMB.

[2] Referència de l’RMB a partir de l’àmbit metropolità que fa servir l’IDESCAT.

Referències

Eurofound and European Commission Joint Research Centre (2019). European Jobs Monitor 2019: Shifts in the employment structure at regional level. European Jobs Monitor series, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

European Commission, Joint Research Centre; Columbia University, Center for International Earth Science Information Network (2015). GHS-POP R2015A - GHS population grid, derived from GPW4, multitemporal (1975, 1990, 2000, 2015). European Commission, Joint Research Centre (JRC).

Galletto, V., M. Fíguls (2018). Localització de l’activitat productiva i especialització productiva local a la regió metropolitana de Barcelona. IERMB.

Galletto, V. (2021). El paper del territori en la reactivació de l’economia. Uns apunts. Revista Econòmica de Catalunya, núm. 83, pp. 113-122.

OECD (2020). OECD Regions and Cities at a Glance 2020. OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/959d5ba0-en.

Shearer, C., J.S. Vey, J. Kim (2019). Where jobs are concentrating and why it maters to cities and regions. Bass Center on Transformative Placemaking Metropolitan Policy Program at Brookings.

Trullen, J. (2002). La economía de Barcelona y la generación de economías de aglomeración: hacia un nuevo modelo de desarrollo, en Becattini, Costa i Trullén: Desarrollo local: teorías y estrategias, Civitas, Madrid.

NOTA. Les opinions expressades per les persones autores són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.